El vicepresident de la Federació Catalana i expresident del CE Europa, Joan Josep Isern, viu amb intensitat ‘tots els seus partits’. Ho feia com a jugador i ara ho reviu des dels despatxos com a directiu encara que el seu cor és escapolat. De tot això parla amb Futbolcatalunya
Va ser president del CE Europa durant quatre anys (2003-2007), president de la Fundació CE Europa durant tres (2011-2014), va formar part de la junta que va presidir Jordi Roche en la FCF i ara assumeix una de les vicepresidències amb Andreu Subies. A nivell professional assumeix la màxima responsabilitat al capdavant del Servei Català de Trànsit.
–Si hagués de parlar sobre el moment actual que viu el futbol català, com ho explicaria?
És un dels millors moments ja que vam recollir la presidència anterior amb uns deutes importants que feien perillar la pròpia FCF i s’ha aconseguit regularitzar. A més està la modernització de la Federació ja que els temps que vivim ens obligaven a això. Tinc un gran orgull de pertànyer a aquesta junta del canvi. S’ha donat un gran pas del passat al futur de la mà d’un gran president que ha sabut tirar d’aquest carro i fer-nos a tots creure en alguna cosa que semblava utòpica.
–Què els hi falta per fer?
Crec que ens faltaria un període de consolidació, una legislatura més ja que la primera ha estat per solucionar els problemes del passat, cancel·lar deutes, modernitzar la FCF, actualització informàtica (actes on-line) etc.. Si es donés aquest segon mandat ens podríem dedicar a aspectes més interessants en quant a la pràctica esportiva.
-Com és possible parlar de professionalitzar més la FCF quan una junta anterior ho va fer i va desaparèixer fins a la Fundació?
La situació actual, amb el pressupost actual i amb una jerarquia laboral sobre la base d’un gerent i a un gran equip de treballadors de la casa, implica una dedicació gairebé exclusiva. Si volem que el futbol català segueixi cap endavant, necessitaríem aquest pas cap a una major professionalització, com a mínim, del president. Estar recompensat per aquesta dedicació al càrrec seria el mínim.
-L’actual fiscalització que el Govern desitja pel que fa als clubs posa en perill el seu futur?
El futbol modest té ara una ‘Espasa de Damòcles’ amb aquest desig de fiscalitzar situacions altruistes. Hi ha moltes persones que gestionen un petit club de base, un club de poble i no se’ls pot obligar al fet que facin de gerents d’una empresa. És molt probable que deixin de fer aquesta activitat i desapareguin clubs com passa a Andalusia. Cal regular-ho perquè ningú es salti la llei a la torera.
-Vostè pot ser el dia de demà president de la Federació?
No. Jo intentaria convèncer al president actual perquè seguís al capdavant perquè ha demostrat ser un líder, el millor patrimoni del futbol català. Andreu Subies té molt recorregut encara per donar alegries i avantatges al futbol català.
“L’EUROPA SERÀ SEMPRE EL MEU CLUB”
-Possiblement sigui perquè està pensant tornar a la presidència de l’Europa.
Ja ho vaig ser en un moment molt difícil perquè el club estava embargat. Necessitaven una persona que es dediqués en cos i ànima al club de la meva vida, on jo vaig néixer i viure i, les segones parts mai són bones.
-Des de quan no va al Nou Sardenya?
Des que vaig presentar la meva renúncia als càrrecs de vicepresident del club i president de la Fundació per certes discrepàncies amb la junta directiva actual i per no posar en una situació incòmoda al president.
És superior aquesta diferència personal amb el president que el seu ‘amor’ al club?
Per descomptat que NO, per descomptat. L’Europa serà sempre el meu club i espero i desitjo que em passi aviat aquesta sensació que tinc amb algunes persones que m’han defraudat. Aniré molt ràpid al camp ja que no em perdré la final de la Copa Catalunya.
–El soci de l’Europa pot estar tranquil que, si hi hagués alguna cosa que denunciar en el club, ho faria?
Ho vaig denunciar en l’última junta. Li vaig explicar als meus socis per què m’anava i per què vaig dimitir. Ho vaig fer en l’última assemblea perquè ho sabessin els socis i no fos brou de cultiu d’alguna premsa i aquí va quedar.
Dolgut?
No, simplement em semblava que podia col·laborar amb el club del que vaig ser president i m’he adonat que, quan un deixa el càrrec, també ha de deixar pas a els qui vénen darrere.
-Pujarà l’Europa a Segona B aquest 2015?
Tant de bo. Ja ens ho mereixem després de dos anys en play-off.
================================