Porta catorze anys com a president del CD Masnou i algun més treballant pel seu club, però tot té un màxim. Nouvingut, de nou, a la Tercera, Roberto Hernández assegura que, si la Seguretat Social estreny, ho deixarà
Un repàs a la plantilla del primer equip del Masnou i espanta. Eren necessaris tants canvis inclòs el propi responsable tècnic?
Són canvis obligats. Ens trobem i crèiem que Ángel Gómez es quedaria, però l’Espanyol li va reclamar i ens ho va dir dos dies abans que l’Olot jugués l’últim partit per a la promoció. Teníem tres entrenadors, un era Miguel, i finalment ens vam entendre amb ell en cinc minuts. Segons em va comentar ho va passar molt mal en Sant Boi la temporada passada i volia tornar a entrenar. Nosaltres tenim la fama que deixem treballar a gust i no l’hi va pensar en cap moment.
-No havia donat la paraula el president del Masnou a cap altre tècnic?
No. Si et refereixes a Valero l’única cosa que et diré és que era un dels tres al costat de Romero, un xaval del poble i amic meu. Els dos tenien opcions perquè Miguel surt després. La veritat és que anàvem buscant un fisio i va sortir Miguel; jo vaig comunicar als mitjans que en cap moment havíem arribat a cap acord amb ningú.
-Aclareixi una mica aquesta situació: buscant a un fisioterapeuta, troben al mític Jaume Langa i surt López.
A mi ja m’havien parlat de Miguel encara que sempre vaig pensar que el caché era molt més alt. Parlem amb Jaume de l’assumpte-fisio i va sortir el nom de López per altres raons . Parlem i en cinc minuts ho arreglem.
-Què se li demana a Miguel López de cara al 2013-2014 amb el Masnou?
Que faci un equip seriós i competitiu i que la gent puguem gaudir. Jo pretenc que el vestuari estigui unit. Ha estat el que sempre he perseguit durant aquests 14 anys.
-A més estan més acostumats, en Masnou, a les alegries que als sinsabores..
Sí. En els meus 14 anys de president, excepte la meva primera temporada, sempre hem tingut l’ascens a tercera a la nostra mà quan es jugava l’última jornada. S’ha aconseguit en tres ocasions i no em puc queixar de les alegries que ens ha donat el futbol.
-És a dir, aquest any l’objectiu és?
Hem fet una gran remodelació en el club. El futbol basi té un responsable (Sr Benitez) i s’ha de preocupar de tot això. Jo controlaré i aconsellaré, però en Masnou es tracta de guanyar, divertir-nos i poc més. No hi ha una afició molt forta ni l’Ajuntament està pel futbol. Ens ajuda per al futbol basi, però per al primer equip no hi ha gens.
-I amb el seu pressupost cal fer ‘miracles’
Bé. Tenim 40.000 euros per a la plantilla i 15.000 per als tècnics. A força de sacrifici cal aconseguir ingressos; no ha indústria a la ciutat, però hi ha molts amics que col·laboren. Hem baixat les quotes del futbol basi. Volem fer-ho potent i podem dir que hem pagat els nou mesos als nostres futbolistes.
-Això és un orgull i un privilegi en l’actualitat. Com porten les notícies entorn de la futura implicació de la Seguretat Social en el futbol amateur?
Aquest seria el detonant que em faria plegar. Entenc que no és lògic ni pot ser que estiguem amb 300 xavals del poble i molts entrenadors (150 euros) i damunt ens vegem perjudicats. Jo tinc una empresa supersaneada i no entenc que els problemes em puguin arribar pel futbol. Que els dirigents ho mirin ben perquè es carregaran el futbol. Jo seré el primer que em marxaré. El nostre pressupost és justíssim i, si es dóna el cas, posaríem el cas damunt de la casa i m’aniria per inconcebible.
MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com