“Encima de todo está el PSC”. Aquesta frase, interceptada pels Mossos d’Esquadra en els telèfons de l’encara president, Joan Soteras, i el “matón de barrio”, José M. Calle, mai havia tingut tant de sentit. Parlarà sobre aquest assumpte el Conseller Berni?
redaccio@futbolcatalunya.com
La imatge que ofereix avui la política esportiva catalana és vergonyosa. A l’escenari central no hi ha només una federació de futbol esquitxada per acusacions de frau electoral, presumptes falsificacions grolleres d’actes notarials i finançament irregular de la campaña.
També hi ha una Administració –la Secretaria General de l’Esport i el Departament d’Esports– que ha optat per la complicitat amb una Junta Directiva menguant, de la que fugen cada dia més membres.
BERNI ÁLVAREZ, AL PARLAMENT
Aquest dimarts, amb la compareixença del conseller Berni Álvarez a la Comissió d’Esports del Parlament, segur que sortirem de dubtes i ens explicarà com pot ser que el seu Departament no hagi fet absolutament res davant les evidències (àudios inclosos) del frau que s’acumulen sobre la seva taula.
Els atestats dels Mossos, la pròpia policia de la Generalitat, descriuen una operació organitzada per manipular un procés electoral. 213 certificats que van arribar a acte públic amb signatures presumptament falsificades; 88 directius de clubs que han declarat haver estat objecte de falsificació de la seva signatura; descàrregues massives de documentació de clubs des de la seu federativa en horaris nocturns; grups de xat amb noms que no deixen lloc a dubtes i converses en què es disposa i s’organitza la logística per fer Soteras president amb treballadors de la Federació. Un exemple de neutralitat.
REVELADOR: (“ESTIC A LA FCF FALSIFICANT FIRMES”)
“Estic a la FCF falsificant firmes”, li deia un dels imputats (Jesús Manchado Lozano, cap de recursos humans per a la desgràcia de tots els acomiadats i tots els assetjats) a la seva xicota. “Cuando ha sido época electoral, se abre la mano para comidas”, li deia Calle al cessat/dimitit Jordi Bonet, exvicepresident esportiu i exdelegat de Girona, en relació a l’ús de les targetes de crèdit federatives a favor de la candidatura de Soteras durant el procés electoral. Diners federatius presumptament utilitzats a favor d’un candidat.
Algun diputat li posarà aquests àudios al honorable Conseller o li llegirà les frases de l’atestat de la seva pròpia policia?.
QUE (NO) HA FET EL DEPARTAMENT D’ESPORTS
Aquí entrem al cor més preocupant del relat: la tutela pública. La denúncia es va presentar a l’abril de 2024 per part de l’encara secretari general, Oriol Camacho. Qui té la funció de vetllar per la legalitat del procés, denunciant una trama per afavorir una única candidatura (la de Soteras) amb diners federatius, treballadors i tota mena de mitjans.
A la mateixa, si va sumar el mediàtic “querellator”, Miguel Galán, que presideix l’Associació Democràcia i Transparència a l’Esport.
No només és la gravetat dels fets, sinó qui ho denuncia. Malgrat això, l’expedient al Tribunal Català de l’Esport (TCE), que controla Berni Álvarez, es va quedar embolicat en una fase d’“informació reservada” durant més d’un any i mig.
UN TRIBUNAL CATALÀ DE L’ESPORT INCOMPETENT
Una maniobra que, com va advertir posteriorment el Síndic de Greuges, posava en risc la prescripció dels fets molt greus. Va caldre la seva intervenció perquè l’administració exercís mínimament les seves funcions i finalment obrís expedient. Això sí, també contra el denunciant, no sigui el cas que algú més s’atreveixi a denunciar en el futur. Una broma de mal gust.
Però la incompetència o la reticència no s’aturen aquí. El mateix TCE, tot i admetre a tràmit fets relacionats amb l’alteració del procés electoral i l’abús d’autoritat, va acordar no admetre la part relativa a l’ús indegut de fons privats, un fet que deixa la part econòmica fora de la via disciplinària del TCE amb l’absurda justificació que no seria “competència” seva.
QUINA ÉS L’EMPRESA QUE MÉS FACTURA A LA FCF?
Això, en la pràctica, suposa que no s’investigui qui va pagar les actes notarials i quina despesa es va fer amb les targetes de crèdit. A Catalunya, hi ha empreses molt poderoses que poden comprar el silenci de l’administració. Preguntin quina és l’empresa que més factura a la Federació Catalana de Futbol i començaran a tenir respostes…
I encara hi ha una lectura més sòrdida: la paralització total de l’expedient per prejudicialitat penal. La mesura és desproporcionada perquè el que hauria d’investigar el TCE (abús d’autoritat, usurpació de funcions, adulteració d’un procés electoral i mal ús de fons privats federatius) no té res a veure amb el que investiga el Jutjat d’Instrucció 2 de Sabadell (falsedat en documents i administració deslleial).
El resultat pràctic? Els investigats continuen al seu lloc mentre l’administració renuncia a exercir la seva potestat disciplinària. Llarga vida a la (presumpta?) corrupció.
I ARA… QUÈ FEM, CONSELLER?
I on està el conseller en tot això? Aquest dimarts Berni Álvarez té la possibilitat de donar explicacions públiques i clares. Preguntes Sr Conseller: 1) com i quan es va informar de la denuncia. 2) per què va deixar l’expedient en letargia. 3) quines mesures cautelars es van plantejar per apartar provisionalment als investigats; i 4), SOBRETOT, quina resposta donarà l’Administració per evitar que un nou procés electoral a la Federació de futbol, tutelat per la Generalitat, acabi per ser una nova farsa.
Perquè sí, el conseller ha deixat passar el temps amagant el cap sota l’ala i això ha provocat la ira i la indignació de 441 clubs, que han dit prou de manipulacions. I ara volen eleccions. Quines garanties donarà Sr. Álvarez perquè aquest procés sigui net? O tornarem a viure les mateixes escenes pròpies de república bananera?.
DECISIONS O ADEU
Si la política esportiva és política per a la gent, la gent exigeix que l’esport no sigui l’escenari on s’entén la trampa. Quan hi ha fets tan greus com els que recullen els informes policials i quan l’òrgan públic que ha de tutelar-ho es desdibuixa, només quedaria reprovar al conseller que ha fet possible que l’escàndol hagi esdevingut una bola de neu gegant. Conseller, prengui decisions (o adéu): ara té 441 raons per fer-ho.