Quina millor manera que els comitès de competició dictaminin el que un desitja? Professionalitzar els seus components i, ja se sap, qui paga, mana. Morales i Durán els han fet sortir de polleguera
redaccio@futbolcatalunya.com
No és estrany que amb les ‘rebolcades’ que li han donat els advocats dels Comitès ara vulguin des del carrer Sicília apartar els díscols, hagin fet reaccionar el septuagenari Soteras i el director Calle. Res millor que tenir professionals a sou. És una manera molt maca de garantir la seva independència, oi?
Encara es recorda amb estupefacció com van voler “tirar al carrer” Manel Duran, directiu i delegat del Penedès-Garraf, per un “fet gravíssim”. Se’n recorden?. Sí, en un partit de futbol femení, en què jugava la filla de ‘Rambo’ Moreno Delgado. Manel Duran va tenir la “poca vergonya” de fer una “sacada d’honor”.
La justificació federativa era incontestable: estàvem en època COVID (2021), i com menys persones estiguessin al camp, millor, segur que així es reduirien els riscos de contagis. No sabem si Manel Duran va fer la sacada d’honor havent-se sotmès prèviament al test d’antígens o portava una “galipàndria” que va espantar els presents.
SANCIONS I COMITÈS
A partir d’aquí, la maquinària del carrer Sicília es va posar en marxa: inici d’expedient sancionador d’ofici contra Manel Duran per part del Comitè de Competició de Futbol Femení, … i, davant el disbarat suggerit, van decidir arxivar l’expedient. Simplement no hi havia per on agafar-ho, com passa amb moltes altres coses que ocorren en els últims temps al carrer Sicília i que molts clubs han decidit mirar cap a una altra banda.
Soteras i Calle o Calle i Soteras es van retirar a les seves estances amb la “cua entre cames” i van pensar que hi hauria d’haver un altre mètode per ‘apartar’ Manel Duran. El van trobar: el van fer fora en una ‘fantàstica’ reunió de Junta directiva, que està als tribunals en aquests moments, amb acusacions de fals testimoni per a Soteras i el seu acompanyant Miquel Sellarés que consta en els àudios que va reconèixer que havia mentit dues vegades en judicis i que “aniria dues vegades a la presó”.
MORALES I LA SEVA PANCARTA
Passen els anys, però els mètodes continuen vigents. En aquesta ocasió, el president de la FE Grama, el ‘díscol’ Antonio Morales s’assabenta que, tot i ser un incondicional de Soteras i demanar a altres clubs el vot per a la seva candidatura, li han falsificat la firma des del carrer Sicília per a les votacions repetides del 13 de febrer de 2023 (no només a ell sinó a molts directius d’altres clubs).
Davant d’aquest disbarat, digna dels mons de l’hampa i del tripijoc, decideixen al seu club penjar la pancarta “Tots els clubs units contra la corrupció federativa”.
Això de la falsificació de firmes no ho diu futbolcatalunya.com, sinó que consta a l’atestat de Mossos d’Esquadra que el director de recursos humans reconeix dient a la seva parella treballadora de la FCF que està per la nit al carrer Sicília “falsificant firmes” per portar-les al notari de Sabadell.
SOTERAS I CALLE SE LA ‘MENGEN’
I el “mètode” presumptament s’activa una vegada més, encara que el precedent Duran els va saber “a banya cremada”. Es demana al comitè de competició que obri expedient contra Morales i el seu club amb el clar objectiu d’inhabilitar-lo (així consta en l’apertura d’expedient), i, de passada, suposem que així no podria acudir a l’assemblea general del 23 de juny de 2025: pensem que pot ser seria millor així, Morales que no parli i que no es queixi a l’Assembla- perquè li van falsificar la signatura sense consentiment?.
‘Pecat greu’ de Morales, no la falsificació de la seva signatura, sinó perquè el perjudicat es queixi i ho faci públic. Són els temps moderns al carrer Sicília i pot ser siguin les noves maneres d’entendre com s’han de fer les coses.
Més clar. Un cop posada en marxa la maquinària federativa per sancionar (o no?) el ”díscol” Morales, intervé l’instructor del procediment que, una vegada caducat l’expedient (és a dir, “se li va passar l’arròs” i havia de tancar-lo sense més històries) i decideix “fulminar” el colomenc proposant-li un any d’inhabilitació i una multa de 600 euros al seu club. Què fa Morales quan veu aquesta pel·lícula de Netflix? El més lògic, presenta al·legacions i diu que mai s’ha sancionat això, que hi ha jurisprudència clara i bla bla bla….
DIVENDRES DE RESOLUCIÓ
Pèrdua de temps de Morales, com després es va poder apreciar. L’instructor, a la seva proposta del dimecres 4 de maig, “tretze que tretze”… és igual que la caducitat sigui de manual, que ho vegin fins des de Nova Zelanda. No tenen por del sentit del ridícul si un comitè superior li diu que l’arròs estava venut, servit i menjat?
Ara ve el que és molt curiós. Només un dia i mig després de rebre la resolució definitiva de l’instructor proposant la sanció d’inhabilitació de Morales i multa a la FE Grama, i sense cap urgència previsible i en dia que no hi ha reunions de comitès i en horari en què no està oberta la FCF, resulta que el Comitè de Competició “en teoria” es reuneix i resol un divendres a la tarda (6 de maig de 2025).
És a dir, en unes poques hores, els tres advocats del Comitè de Competició tenen temps d’estudiar-se un expedient voluminós i decidir aquell divendres a la tarda que Morales i el seu Club han de ser castigats per les seves “alcaldades” … Potser tanta pressa perquè uns dies després s’hagués de dissoldre la FCF o un volcà arrasés la documentació federativa (per cert, què se sap del robatori de la caixa forta amb documentació sensible de Cap d’Any 2023? Diuen que n’hi ha noves proves al respecte … ). La resolució de competició es va notificar dos dies després, el dilluns 9 de maig al matí.
SIGNATURES NO COINCIDENTS
Aquí és quan apareix Morales en estat pur i el seu equip s’adona de diverses coses, si més no sorprenents. Les firmes de l’instructor de l’expedient no coincideixen en diversos documents; es descobreix que la resolució del comitè de competició “presumptament” ha estat redactada per un treballador de la FCF, que no pertany al comitè de competició, però sí a un altre. Tot això ho denuncia Morales en el recurs al qual ha tingut accés futbolcatalunya.com
A partir d’aquí comença el via crucis de Morales i del seu club. Van passant les dates, no arriba la resolució d’apel·lació que resolgués el seu recurs (van demanar la caducitat de l’expedient sancionador… ja que també se li va passar l’arròs als tres membres veloços del comitè de competició). Ni l’instructor ni els tres de competició, tots ells lletrats, van caure en què havia caducat l’expedient… ni tan sols repetint-ho Morales fins a la sacietat.
SE’LS VA PASSAR L’ARRÒS ALS ESTIMATS LLETRATS INSTRUCTORS
Morales va iniciar la roda de peticions a la FCF: què hi ha del meu recurs? per què Apel·lació no resol? se’ls passarà el termini, etc… A més, com que no es refiaven, van demanar veure l’expedient, ja que volien veure si estava aportada o no la resolució del comitè d’apel·lació… Silenci stampa. Morales es va cansar i se’n va anar al Tribunal Català de l’Esport, davant les sospites que el comitè d’apel·lació havia resolt en termini i no se li havia notificat la revocació o no de la sanció imposada al mes de maig.
Comencen a sortir notícies als mitjans, on la sospita que Apel·lació va resoldre abans de l’Assemblea del 23 de juny anava agafant forma. Nerviosisme al carrer Sicília perquè s’obria un escenari incontrolable, sobretot en aquells que coneixien de primera mà el que havia passat amb aquest expedient i amb la resolució d’apel·lació.
I, per fi, es va fer la llum, aquest divendres 29 d’agost passat va arribar el que s’esperava: la resolució d’apel·lació confirmant el que era evident fins i tot per a un neòfit en la matèria: no es podia sancionar ni a Morales ni al seu club, perquè presumptament se’ls va passar l’arròs als estimats lletrats instructors (Ramon Felipó) i del Comitè de Competició. Així ho afirma apel·lació a la seva resolució a la que hem tingut accés.
IMPEDIR LA PRESÈNCIA DE MORALES A L’ASSEMBLEA
Però compte, no era una resolució a l’ús… no apareixia la data en què el comitè d’apel·lació va resoldre el seu recurs. Es va oblidar apel·lació de posar-la? La informàtica i les comunicacions han jugat una mala passada? Només consta amb un segell la data de la notificació a Morales i la data de quan el lleial vicesecretari Sergi Garrido estampa la signatura digital. La pilota ara es fa encara més gran, per què en aquesta resolució tan especial no consta la data en què va resoldre apel·lació?
Segons ha tingut coneixement Futbolcatalunya mitjançant fonts vinculades a la FCF, la preocupació és màxima per als treballadors que han participat en aquest expedient, ja que molt probablement Morales no es quedarà quiet pel mal que han fet al seu honor i imatge, i també al seu club FE Grama, des de fa molts mesos.
L’obertura d’expedient sancionador, l’angoixa de tants mesos i la sanció final per la qual es podria esquerdar la imatge de Morales i del seu club, que tant han aportat i segueixen aportant a la societat, no són plat de bon gust per a ningú. No serveix aquí allò que “llança merda que alguna cosa queda”. Si a més es confirmessin les sospites que el comitè d’apel·lació va resoldre abans de l’Assemblea i no es va voler notificar la resolució traient-li la sanció, podria suposar greus conseqüències laborals, civils i penals per a tots aquells que hagin participat d’una manera o altra si es demostrés que s’ha comès alguna irregularitat o delicte.
A QUI SE LE ACUDEIX REVOCAR LA SANCIÓ IMPOSADA A MORALES?
Així doncs, només cal veure el llenguatge verbal del septuagenari Soteras quan justifica per què vol professionalitzar ara els comitès. Futbolcatalunya.com va avançar fa uns dies que el possible cessament dels membres del comitè d’apel·lació podria ser immediat o sense descartar la seva dimissió prèvia.
A qui se li acudeix revocar la sanció imposada a l’antic “amic” Morales i no poder “donar l’escarment” que tant els agrada a alguns. Únicament al comitè d’apel·lació, ja que l’instructor i els del comitè de competició han quedat “caducats” amb la lectura de la resolució que posa ordre al disbarat.
Per cert, parlant dels nous mètodes, algú haurà d’explicar per què a l’atestat dels Mossos d’Esquadra, amb el bolcat del mòbil del director general i d’altres executius, es demanava posar els partits dels clubs “no fidels” a les hores de màxima calor, retardar el pagament de les subvencions i altres coses més indignes en una entitat com la FCF. No tenen res que dir els clubs catalans i els seus presidents?
L’ETAPA MÉS FOSCA DE LA FCF
Potser té raó Soteras i cal professionalitzar la casa… començant per ell mateix i el seu director general, que han decidit amb els seus actes conduir el futbol català a l’etapa que podríem qualificar com la més FOSCA de tota la seva història.
No ho diu futbolcatalunya, ho diuen els tribunals: president i treballadors d’alt rang ‘imputats’ per diversos delictes al Jutjat d’instrucció de Sabadell. Ah’, i amb un TSJ de Catalunya reconeixent que es van saltar els estatuts de la FCF com si fos un esport nacional i una Generalitat de Catalunya demanant al TSJ la immediata expulsió de la Junta directiva guanyadora el 13 de febrer de 2023. Tot això, amb un Parlament de Catalunya demanant la majoria dels Grups Polítics també el seu cessament.