És el Pitxitxi de la categoria, però Jofre Graells no pot gaudir aquesta alegria amb el seu equip, el CFJ Mollerussa, ja que estan en una penosa situació d’impagaments
msegura@futbolcatalunya.com
Jofre Graells complirà 27 anys aquest pròxim 23 de gener, una edat ideal per a tot i, a nivell futbolístic, per al millor. I això es correspon amb aquesta situació d’actual Pitxitxi de Tercera Federació (12, Grup V).
Guissonenc de Guarda-si-venes, aquest davanter que compleix la seva sisena temporada al CFJ Mollerussa i que combina la seva passió amb ser bancari, està sofrint com tots els seus companys.
DOS MESOS D’IMPAGAMENTS
“Ja m’agradaria parlar del Pitxitxi i de tot això i no dels impagaments, però aquesta és la nostra situació”, es lamenta Jofre hores després de confirmar una setmana més la seva condició de màxim realitzador. “Portem molt temps amb paciència i esperant solucions, però no arriben i sumem novembre i desembre sense cobrar”, afegeix.
Aquest històric CFJ Mollerussa, immers en una situació de “caos i desgavell” perquè no hi ha president ni junta visible, ja fa temps que va per un camí complicat. De fet, “s’ha estirat més el braç que la màniga i, encara que aquest estiu semblava que es podia arreglar, s’ha continuat malament”.
“EL MÍSTER MOHA S’HA INVOLUCRAT AL MÀXIM”
Les sensacions a l’equip dirigit per Moha el Yaagoubi són molt dolentes. “Sembla com si només ens importés a nosaltres que continuem donant la cara i cada vegada en pitjors condicions”, destaca Jofre. En resum; “mentre podem, continuarem jugant i defensant la samarreta”.
Encara que l’entrenador “s’ha involucrat al màxim amb nosaltres i fins i tot s’ha reunit amb gent per a buscar solucions”, no hi ha, ara com ara, sortida i això “en una categoria on fa falta una plantilla de nivell”.
Per aquesta raó, també es queixen els jugadors, ja que aquesta situació els impedeix reforçar molt més l’equip.
“TINC OFERTES PERÒ VULL SEGUIR A MOLLERUSSA”
Tres derrotes consecutives ja mostren clarament el desgast d’una plantilla la intenció de la qual és “acabar la temporada aquí sempre que es pugui”. No obstant això, les ofertes es comencen a succeir, però “soc a casa meva i si soc aquí és gràcies a Mollerussa i, mentre pugui m’agradaria ser aquí”.
Esportivament no es pot queixar: “Està sent la millor de la meva vida encara que estic pensant més en coses que no són futbol que una altra cosa. La temporada que estem fent és molt meritòria, la veritat. Vinc de jugar en Segona Catalana, eh”.
“EL BO DELS GRAELLS ÉS EL MEU GERMÀ PETIT”
Graells assumia el nou curs molt il·lusionat ja que, per primera vegada, podia jugar al costat del seu germà petit Miquel (20 anys). “Li ha costat una mica entrar en l’equip però acabarà tenint tots els minuts que mereix; el bo dels Graells és ell, sens dubte. Des de petits sempre hem volgut jugar junts i ho hem aconseguit”, comenta amb un somriure.
Jofre i Miquel formen part d’aquest grup familiar que dirigeix el seu pare, també exfutbolista amateur, amb diverses granges de jònecs per la zona. ‘Ramaderia Graells’ tenen el seu segell particular a la zona així com Guarda-si-venes “el nostre municipi al costat de Guissona” on conviuen 80 o 100 habitants.
“TANT DE BO ARRIBI A SER PITXITXI”
Per tots aquests arguments, “nosaltres no podem fer més del que fem i sempre barallarem pel nom de Mollerussa”. I en l’àmbit personal, intentar ser Pitxitxi, cosa que “al principi de temporada ni em passava pel cap. Seria increïble”.