El Sabadell, líder invicte del grup 3 de Segona Federació, manté els peus a terra. El seu capità, Sergio Cortés, assumeix la responsabilitat pels objectius, però afirma que la pressió no és bona per l’equip
redaccio@futbolcatalunya.com
Sergio Cortés (1993) fa més d’una dècada que viu del futbol. Des del debut a Badalona el 2011 ha passat per Mallorca B, Burgos, Cornellà, Ebro, Llagostera, San Fernando, UCAM Murcia i Badalona Futur fins arribar a Sabadell. El migcampista ja no es vol moure de casa per un bon motiu, ja que acaba d’estrenar paternitat i és pare d’una nena de tres mesos. Mentre intenta donar el millor fora del camp, també busca fer-ho dins liderant un Sabadell invicte fins avui.
Són quatre victòries i dos empats pel líder, una ratxa que amenaça el Sant Andreu, segon classificat, al Narcís Sala. Sergio Cortés vol anar pas a pas. No vol que quan les coses vagin malament, que aniran, “ens carreguem la motxilla de pedres nosaltres mateixos”. El Sabadell no guanyarà amb l’escut a cap camp, però per l’escut la seva plantilla anirà a mort per aconseguir l’ascens.
Ara a Sabadell, abans a Vic i a Badalona. Fa uns anys que juga a prop de casa seva, Cardedeu.
Estic a 35 minuts de Sabadell. Jo ja no em moc de casa, ja he plantat la tenda de campanya aquí i ja no marxaré. Vaig estar tres anys a Mallorca, un a Burgos, Madrid, San Fernando… bastants anys a fora.
Arribats a una edat hi ha altres prioritats oi?
Sí, acabo de tenir una nena i ja no ens mourem. Vaig cansat, però bé té només tres mesos i anem distrets.
“NO HA ESTAT L’INICI SOMIAT, PERÒ GAIREBÉ”
L’inici del Sabadell no ha estat somiat, però gairebé no?
No és l’inici somiat. Òbviament ens hagués agradat guanyar tots els partits, però anem líders invictes amb quatre victòries i dos empats. Potser tenim l’espina aquesta de l’eliminació de la Copa Federació contra el Poblense, ja que volíem jugar la Copa del Rei. Però tenint en compte com anem a la lliga l’inici és més que bo sí.
Creu que el Sabadell té una pressió afegida que no té cap altre equip del seu grup de Segona Federació?
És veritat que es parla molt de la pressió. Des de dins més que pressió ens ho marquem com un repte i una responsabilitat. Tots els jugadors que hem vingut aquí aquesta temporada sabem perquè venim. L’objectiu és clar, el d’intentar tornar al Sabadell mínim a la categoria de sobre. La lliga és molt llarga, això no ha fet més que començar i segur que hi haurà trams de la temporada que no aniran tan bé com ara i no ens podem autodestruir. Hem de ser estables.
Li havia passat mai el fet d’arribar a una plantilla que només té un jugador de la temporada passada?
Està Marru, però també Morci i Pau que estaven a cavall entre primer equip i filial. La resta som nous, com bé dius. Per desgràcia a les nostres categories hi ha pocs projectes que mantinguin l’estructura de l’any anterior. Arribem a un club històric, que la temporada passada no va anar bé i com perdre té conseqüències i una és la renovació pràcticament total de tota la plantilla i cos tècnic.
“SÓC CAPITÀ PEL MÍSTER, VOL QUE SIGUI UN DELS LÍDERS DE L’EQUIP”
A més, això ha implicat que tal qual aterra ja és capità.
Va ser una decisió que va prendre el míster. Les primeres setmanes d’entrenament venia tocat de la temporada passada i un dia m’ho va comentar. Que per la meva experiència i tot volia que fos un dels líders de l’equip, un dels capitans i que quan veu caràcter doncs li agradaria que fos el capità.
Ser capità implica un compromís extra?
És una responsabilitat més, però la implicació és la mateixa. Per veterania, edat i experiència ja toca igualment. Ser capità no és només portar el braçalet. És intentar ajudar els més joves i fer d’enllaç entre plantilla i cos tècnic.
“QUAN DONEM UNA MICA L’AFICIÓ ESTÀ A MORT AMB NOSALTRES”
Parlàvem abans de la pressió, però en el sentit positiu aquest any s’han batut rècords de socis i hi haurà 900 arlequinats al Narcís Sala.
El tema de l’afició és espectacular la resposta que hem tingut aquest any. El club venia de passar tres o quatre anys no gaire bons, amb dos descensos des de l’any de Segona A. L’afició del Sabadell és molt fidel, sent molt els seus colors i els hi agrada molt animar. Quan tu dones una mica ells estan a mort amb tu. Aquest inici de temporada s’ha vist això i ara que estan anant bé els resultats ells responen. A Lleida van venir 300 més o menys i ara a Sant Andreu 900. A casa contra l’Espanyol i el Cornellà es van superar els 3.000 espectadors. Es fa molt fàcil jugar així i és un goig certament.
Parlant del Sant Andreu, per tot això que comenta és un dels partits que agrada jugar.
Per l’aficionat català ha de ser una festa. Per nosaltres veure el Narcís Sala ple de gent i amb 900 persones de la nostra afició ha de ser un punt extra. S’ha donat així, és la jornada 7, primer contra segon. És anecdòtic, però som els dos equips que hem aconseguit més punts. Per la nostra part intentarem fer un bon partit, treure els tres punts i obrir més escletxa respecte el segon classificat.
“POTSER ENS HA FALTAT ESTAR MÉS ENCERTATS DE CARA A GOL”
Creu que a l’equip li ha faltat efectivitat de cara a porta els últims partits?
És una categoria molt igualada. Anar a Lleida i guanyar amb solvència és difícil perquè és un bon equip que estarà a dalt. Cornellà, recent descendit com nosaltres, doncs igual. Sí que és veritat que en certs moments de partit ens ha faltat estar una mica més encertats de cara a porteria. Per això no ens hem de preocupar, seria més preocupant si no tinguéssim aquestes ocasions. L’important és que l’equip està endollat. Ens agradaria guanyar els partits amb més solvència, però la categoria és igualada i no et pots despistar.
Dos gols i dos assistències. Superarà el registre de vuit amb el Llagostera?
No és una cosa que m’obsessioni, la veritat. Si puc ajudar l’equip marcant gols i donar assistències genial. Cadascú hem d’aportar el nostre granet de sorra per aconseguir l’objectiu comú amb treball, sacrifici i bon joc.
“ELS IMPAGAMENTS DEL BADALONA FUTUR SÓN PASSAT”
Li haig de preguntar pel Badalona Futur. Esportivament molt bé, però a nivell social deuria ser difícil i també va transcendir que van patir impagaments.
És diferent. He deixat aquest tema de banda, la veritat. Vam tenir problemes a l’estiu amb impagaments i per sort abans de començar la lliga ja se’ns va pagar el que ens devien i ja està. És molt diferent jugar a Vic amb els nostres familiars a fer-ho a la Nova Creu Alta amb més de 3.000 persones cada setmana. T’has d’adaptar una mica a tot, va ser un any complicat per tots. L’experiència la valoro positivament, va ser un bon any tot i que vaig acabar lesionat. També el tema del Ferran Costa, que va marxar a l’Andorra i no vam poder complir els objectius. L’any passat el deixem apartat, és un tema que ja està. S’ha cobrat tot el que se’ns devia i llestos. No tinc gaire més a dir, la veritat.
“NO ARRIBAR AL FUTBOL PROFESSIONAL NO ÉS CAP ESPINA”
Té l’espina de no haver pogut arribar al futbol professional?
He estat molts anys a Segona B, a Primera Federació i ara a Segona Federació. Potser sí que m’ha faltat per arribar. No és cap espina, la veritat. Si no he jugat al futbol professional per A o per B serà per alguna cosa. Estic content amb la meva trajectòria, crec que encara em queden bons anys de futbol i encara em queden anys de gaudir del que més m’agrada.
El Sabadell és el club més especial de tots els que ha jugat? A nivell històric, institucional i tot d’aquí Catalunya sí. Evidentment és el club més gran de tots els que he jugat.
“NO PODEM FICAR-NOS UNA MOTXILLA I ANANT TIRANT-NOS PEDRES”
Parlàvem al principi de l’ascens, de la pressió… però l’objectiu del Sabadell és aquest, no?
Sí, està clar. L’objectiu el tenim tots clar, però el que t’he dit abans Jordi. El que no podem fer jornada rere jornada és ficar-nos una motxilla i anar tirant-nos pedres i martiritzar-nos. Les notes les ficarem al maig quan acabi la lliga. Tots sabem quin és el nostre objectiu, però el que no podem fer cada setmana és obsessionar-nos ni posar-nos més pressió i pedres a la motxilla de les que ens toquen. Tots tenim clar el nostre objectiu d’aquesta temporada, anirem partit a partit a guanyar els màxims possibles per estar a dalt.
Històricament els equips campions d’aquestes categories no han guanyat per la samarreta, sinó per adaptar-se a diferents casuístiques com per exemple les dimensions dels camps fora de casa.
Tots els equips que estan a dalt són molt forts a casa. Tot el que puguem aconseguir fora millor que millor. La Segona Federació és complicada, molt igualada i camps amb dimensions i superfícies diferents. Ens hem d’adaptar cada setmana al partit que toqui i ser un equip camaleònic.
“NO PER GUANYAR EL TERRASSA SEREM CAMPIONS, NI ELLS TAMPOC”
Molts anys després hi haurà derbi Sabadell-Terrassa. Com ho veu?
Un derbi sempre és un derbi. Fa molts anys que no ens enfrontem i aquest any veurem. És un partit especial, però són tres punts com tots. No per guanyar al Terrassa guanyarem la lliga ni ells a nosaltres tampoc. El viurem especialment quan toqui i quan arribi ja el viurem com toca.