Segona part de la conversa amb José Manuel Martín ‘Pinti’, el nou entrenador de l’Escola Esportiva Guineueta. Com jugarà el seu equip?
redaccio@futbolcatalunya.com
Pinti s’ha posat mans a l’obra ben aviat. De fet, és la tònica general a clubs que tanquen plantilles fins i tot abans que acabi oficialment la temporada anterior. “Jo sóc partidari d’anar a poc a poc. Tancar una plantilla a aquestes alçades és precipitar-se”, confessa el tècnic. Però al seu cap té el projecte de la nova Guineueta.
I sap quin és l’objectiu: “Hem d’intentar recuperar la categoria perduda, essent conscients de les dificultats que hi comporta, amb rivals com Martinenc, Júpiter… I és possible que tinguin pressupostos més alts que el nostre, però això no sempre és decisiu. Vull formar un equip competitiu i donar estabilitat. Després, el dia a dia ens dirà on hem d’estar”.
EL FUTBOL SEGONS PINTI
Tot i que el seu currículum és gran, alguns seguidors de la Guineueta descobriran ara com és el futbol segons el llibre de Pinti. I el tècnic ho deixa molt clar: “Sempre he estat molt de pressionar, sempre en pressió molt alta, lluitar cada pilota, intentar jugar a futbol, sempre que el camp i el rival ens ho permeti. I, sobretot, m’agrada jugar molt amb transicions. És a dir, de recuperació després de pèrdua i sortir en transició”.
“No sóc gaire d’especular amb la pilota i m’agrada que els meus equips arribin tan aviat com sigui possible a la porteria contrària, però no amb pilotades. Recuperar, fer dos, tres o quatre passades i buscar la porteria ja sigui per dins o per fora, en camps tan petits com el nostre. Jugar amb els terrenys ben oberts i carregar molt l’àrea”, conclou Pinti en la targeta de presentació de la seva forma de jugar.
DIVERSITAT DE JOC
El tècnic veu una Guineueta a casa “jugant amb dos puntes, perquè ens ho permeten les dimensions del camp, però en altres escenaris podem jugar un 4-3-3. No ens tanquem a res”. I això, amb una plantilla que vol que tingui continuïtat !amb set o vuit incorporacions. A més, em vull deixar almenys quatre fitxes lliures per a finals d’agost, tenint en compte que la Lliga començarà a finals de setembre. El mercat encara s’ha de moure molt i coses que ara semblen tancades es poden desfer”.
I és que encara queda molt de temps, però Pinti és partidari de començar en aquestes noves dates. “Pel futbolista crec que és bo i pels entrenadors també perquè tenim família, estem a les nostres feines durant l’any i d’aquesta manera podem gaudir una mica més de les vacances”, assenyala.
MILLOR A PROP
Encara és aviat per saber amb qui li tocarà competir a la Guineueta de Pinti. De fet, quan parlem amb ell encara no havien arrencat les eliminatòries d’ascens a Primera Catalana i no hi ha ni un esbós dels tres grups. Però té clar que el que vol pel seu equip és proximitat, tot i que els equips de la ciutat de Barcelona acostumen a quedar repartits. I alguns, amb els de la zona de Lleida o Tarragona.
“Realment, no veig gaire sentit a viatjar, per posar un nom, a Artesa de Segre un diumenge a les 6 de la tarda, tenint en compte que els jugadors hi treballen l’endemà de bon matí i han de fer grans distàncies d’anada i tornada. Prefereixo rivals més a prop de casa, però haurem d’esperar”, assenyala amb certa resignació el tècnic.