Sóc persona de silencis, reflexiu, de donar excessivament voltes a les coses, fins i tot de ser alguna cosa pessimista. Últimament a més tinc una certa tendència a vegades a pensar en veu alta
ALBERT POCH / ENTRENADOR @soccerpoch
Des que estem en aquesta situació tan difícil, esgotadora i complicada per a tantes persones en aquest país, i que tan difícil és de gestionar, m’estic adonant que moltes coses seran diferents, estic convençut i també que per desgràcia altres seran igual que sempre, la raça humana és així, la vida és així.
Intentaré reflectir per escrit aquests pensaments que moltes vegades faig en veu alta sobre la meva passió que és el futbol i més concretament de la categoria de tercera divisió. Sense estar en primera línia, segueixo vinculat de moltes maneres a aquesta la meva gran passió, segueixo molt de prop la categoria, m’agrada estar al corrent de tot, dels resultats, dels meus exequips, tinc contacte amb companys-entrenadors, dels jugadors que he tingut el plaer de dirigir, comentaris, escrits….
Cap a on anem o cap a on es dirigeix aquesta categoria (TERCERA) en les pròximes temporades?
Crec que haurem d’esperar una mica per a saber amb certesa que ens oferirà la temporada que ve i successives. EL futbol en aquesta categoria ha anat evolucionant brutalment temporada rere temporada en molts aspectes, és impossible comparar res de res amb la Tercera de fa 20 anys.
Camps diferents, jugadors diferents, preparació diferent sobretot a nivell físic, gent molt preparada, gent molt estudiosa, recursos diferents…amb tota aquesta evolució amb bon o mal criteri hem aconseguit anar portant aquesta categoria a una ‘falsa’ professionalitat no real.
Abans els jugadors eren més ‘barrieros i burlantes’ (com diuen els meus respectats amics Korleone i Perico Trileri ), s’entrenava menys, se sopava més, en pitjors condicions, camps de terra….però els jugadors tenien molta qualitat i estima per aquest esport, hi havia improvisació…..
Aquesta categoria en l’actualitat i en general és un vull i no puc, podríem resumir la situació en camps buits, poca rivalitat, jugadors amb menys arrelament als clubs , partits molt automatitzats, resultats per sobre de tot, partits sense improvisació, jugadors que en 5 temporades estan en 8 equips, partits previsibles decantats normalment pels jugadors de més talent i qualitat, els quals la majoria de vegades, pertanyen als equips que econòmicament van un, dos i tres graons per sobre de la mitjana. Aquesta és sota la meva humil opinió la tercera divisió avui.
Fa 20 anys els staffs estaven composts per un entrenador i el seu segon que feien de tot i un massatgista (que no fisioterapeuta )….. avui qualsevol equip té un staff de fins a 6 persones, totes molt importants per al dia a dia de l’equip, des del primer entrenador fins al scouting, passant pel recuperador, tots pel bé comú del grup, fins i tot és necessari un cap de premsa, les xarxes socials, les ràdios i les televisions locals obliguen
En els temps que corren, amb la pandèmia, amb la crisi econòmica que és preveu, serà possible aguantar econòmicament per part dels clubs totes aquestes despeses necessàries per al bon funcionament dels equips? Tinc els meus dubtes. Crec que va haver-hi un substancial canvi. Tothom sap i és conscient que pràcticament tots els clubs amb primer equip la font econòmica més important, és en part els diners que recapten del futbol base que es reverteix en el primer equip.
Ara com ara no se sap com ho faran moltes famílies per a pagar la matrícula i les quotes mensuals perquè els seus fills puguin jugar a futbol, a causa de les situacions econòmiques particulars que es donaran i trobar moltes famílies en els pròxims mesos.
Tal vegada el més positiu de tot és que molts jugadors no canviaran tant de club i preferiran estar a gust i veure’s recompensats pel sentiment de pertinença al mateix i sobretot, com ja estic observant en aquestes últimes setmanes, clubs que amb bon criteri estan signant jugadors que acaben la seva etapa juvenil, que segur molts d’ells amb paciència i mà dreta seran el futur d’aquesta categoria que avui dia aquesta en una situació complicada en tots els aspectes.
En definitiva, una tercera amb moltes pretensions, intencions i il·lusions, però amb ànima i estructura econòmica amateur
I el que vindrà…..