322 vegades Santi Triguero… i sumant

El màxim golejador català de tota la història segueix perforant xarxes. Contra l’Horta, el passat cap de setmana, va marcar el seu tercer gol a la lliga amb 43 anys

JORDI MESTRES @jordimestres7
Santi Triguero celebra el seu gol contra l’Horta // FOTO: José Raúl González

Santi Triguero no ha viscut un 2019 senzill a nivell esportiu. L’experiència a Andorra, a l’Inter Escaldes, va desencadenar en un estiu complicat. La seva edat de 43 anys va provocar que molts equips es fessin enrere a l’hora de trucar-lo. Només va tenir ofertes de Primera Catalana i alguna de Tercera Divisió, però molt llunyana de Vilanova i la Geltrú, on resideix i treballa com a mestre. Miki Carrillo li va obrir la porta del Castelldefels per a fer la pretemporada i ell, pel seu compte, anava a córrer dos dies per setmana per compensar la falta de ritme competitiu. L’esforç, finalment, va tenir premi. L’Igualada el va trucar i a l’equip de la capital de l’Anoia el juvenil Santi Triguero ha recuperat el gol i el somriure.

De fet, ja n’ha marcat 3 aquesta temporada que augmenten la seva xifra realitzadora a 322 gols en tota la seva carrera. “Estic bé, gaudint com un Juvenil i m’ho passo genial. Llàstima que no vam puntuar contra l’Horta, perquè ho mereixíem amb escreix”, comenta el vilanoví.

Camí dels 44 anys i després de superar una lesió greu de sis mesos de baixa, Triguero explica el seu estiu: “No em trucava ningú, només algun equip de Primera Catalana. A l’agost el Miki Carrillo em va oferir fer la pretemporada amb el Castelldefels i al Setembre em volia signar, però no tenia fitxes disponibles. De Tercera em va sortir la opció de Banyoles, però era molt lluny i no era compatible. A finals de Setembre-Octubre em va trucar l’Igualada i aquí estic”.

Santi Triguero, el ’14’ de l’Igualada // FOTO: José Raúl González

Un estiu deficitari, però profitós

Triguero agraeix a Miki Carrillo la oportunitat de fer pretemporada amb el Castelldefels. Fins i tot, el tècnic li va prometre un lloc a l’equip en cas de donar una baixa. Tot i això, al no formar part de la plantilla, “tot l’Agost i Setembre no tenia fitxa ni sou i a mi em costava calers anar a entrenar. Uns 300 euros cada mes en peatges i benzina”.

L’edat, en aquest cas, ha estat un impediment, ja que “amb 43 anys la gent és molt reticent a signar-te. La gent que em coneix sap que això del DNi és només un document. Si un es cuida i a nivell mental i físic està bé és el que interessa. Estic jugant, tinc la confiança de l’entrenador i gaudeixo al camp”.

Tres gols així ho demostren. Santi Triguero, a més, s’ha tret el tercer nivell del curs d’entrenador i va tenir alguna proposta de banquetes, però encara “penso com a jugador”. Un futbolista irrepetible, amb devoció per aquest esport i que vol seguir golejant perquè “el DNI és només un document”.