Nou moviment a l’Horta amb triple acomiadament de Víctor Valdés. El tècnic ha prescindit aquest dimecres de Sergi Moreno, Adri Gimeno i David Corominas, ja que els perfils no s’ajusten al seu futbol
Triple acomiadament de Víctor Valdés a l’Horta. El tècnic de l’Hospitalet va decidir un triple adéu (Sergi Moreno, Adri Gimeno i David Corominas) després de tres mesos de feina. No encaixar en el concepte ‘futbol’ de l’entrenador ha estat el comú denominador.
Amb resposta d’agraïment oficial del club i pendents els tres protagonistes de tancar la seva sortida amb el president Paco Carmona, la veritat és que ni van arribar a entrenar aquest dimecres. Minuts abans de les 10.30 h. van tenir un apart amb VV, van recollir el seu acomiadament i va arribar el comiat inesperat. Ho va explicar el company Vicente Casal.
Segona jornada de marxes en aquest nou Horta, ja que el passat Octubre es va viure un altre episodi semblant. En aquesta ocasió, els afectats van ser el segon entrenador Felip Ortiz i el preparador de porters, Joan Castel. Cap dels dos s’han pronunciat tampoc públicament. I ara arriba aquest triple acomiadament de Víctor Valdés a l’Horta.
POCS MINUTS I ACOMIADAMENT
El tarragoní Sergi Moreno ha participat en 5 ocasions aquesta Lliga: 2 com a titular i 3 com a suplent. Un gol davant el Sant Andreu ha estat el seu premi després d’acreditar el seu passat en equips com Ascó i Prat. Va posar pels núvols al seu entrenador quan va arribar i ara el desengany és majúscul.
Menys ha pogut jugar el migcampista gavenc, Adri Gimeno. De 5 partits només va ser titular en una ocasió per a sumar un total de 148 minuts. Realment insuficient per a un futbolista que arribava de Formentera amb millors registres.
I, finalment, Coro. Els 121 minuts de Corominas en 5 partits xoquen amb un historial impecable als seus 35 anys. Ni una sola trobada completa sinó minuts residuals per a un migcampista referència a qui tampoc cal ensenyar-li a jugar al futbol.
Una altra coincidència: els tres seguiran en actiu després d’aquest triple acomiadament a l’Horta. Als seus 28 anys (Sergi), 25 (Adri) i fins i tot 35 (Coro) els queda molt.
SERGI MORENO NO ENTÉN RES
“És lamentable el tracte, deixa molt a desitjar i no ha tingut respecte. Venir a entrenar i que et doni la nòmina i et digui que et busquis la vida és increïble. Tinc moltes coses a pagar i visc d’aquests diners”.
“Futbolísticament diu que no li he donat el que el necessita. Jo no sóc multimilionari, visc del meu sou i no m’ha donat ni 15 dies. Ara em diu que li sap greu perquè és la seva culpa, ja que no m’ha donat confiança i no ha pogut treure el millor de mi. Per al seu futbol no serveixo”.
“Jo respecto totes les decisions, però sempre m’han donat temps per a moure’m una mica abans de dir adéu. Ni tan sols ens ha deixat entrenar avui”.
“Em trec un pes de damunt, la veritat, pel tracte. No aguantava més. Jo el vaig lloar al principi perquè era així, però hem començat a ser objectes. No m’he sentit valorat per l’entrenador, estem en dos mons diferents. Si tinc una trajectòria com a davanter centre, a l’Horta no sé ni de què he jugat”.
ADRI GIMENO, REFLEXIU
“Els tres anem a la mateixa línia. A mi m’ha dit que no volia allargar més la situació, que no volia comptar més amb mi. El té una manera de veure el futbol diferent del perfil que jo tinc (i ho entenc) però no són maneres”.
“Més enllà de jugadors, som persones i que et diguin en el teu treball fins aquí, deixa bastant a desitjar. És el que toca i ja li he dit que ho accepto, respecto la seva decisió i res més”.
“El president ens trucarà en uns dies, li sap molt greu, però no pot dir molt més”.
“Jo només em dedico a jugar al futbol, sí. No és ‘plat’ de bon gust per a ningú”.
DAVID COROMINAS S’HO ESPERAVA
“El més normal és el que ha passat quan parlem de dos tipus de futbol. El normal és que quan arriba Desembre i el mercat es mou hi hagi alguna cosa, però és el que hi ha.
“Tothom pensava que anàvem a jugar a un altre futbol i ens hem trobat una altra cosa, ni millor ni pitjor. Si hagués conegut aquesta situació, no hauria vingut, clar”.
“M’ha donat el seu argument, però que me’l cregui és una altra història. El tema és que no encaixem en el seu futbol i ja està, som gent que tractem bé la pilota i ell vol gent diferent, que corri, que doni i que defensi i no som d’aquest perfil. No cal donar-li més voltes”.
“Mai m’havien fet fora de cap lloc, però tampoc mai havia estat amb un entrenador al qual no li agradés jugar el meu futbol. Jo em vaig anar amb Molist o Arnau Sala perquè els hi agrada tractar bé la pilota. Quan em diuen Valdés, dic que clar que sí… Valdés encara que no el conegués personalment; vaig imaginar que intentaria jugar al futbol. El primer que em vaig equivocar vaig ser jo”.
“Em diu que no entro en el seu futbol. Admeto que no encaixo en la seva manera de veure el futbol. Una altra cosa és que et digui adéu d’aquesta manera, aquí sí que tinc les meves queixes. Som tot el contrari i pensava que ho havia vist tot als meus 35 anys”.