Joan Miquel Rusiñol parla amb el cor i se li nota molt que no sols és lleidatà sinó que sofreix el dia a dia d’un històric amb el qual sempre ha compartit tristeses i alegries. El diumenge va marcar gol i va exclamar: “Perdoneu, sentim una grandíssima impotència. Ens deixarem els collons”
redaccio@futbolcatalunya.com
Estudiant d’Història i opositor a Mosso d’Esquadra, Joan Miquel Rusiñol Galeote ha tornat enguany a la seva Lleida quan més falta li fa a l’entitat. Només així s’entén que aquest xaval de 25 anys parli més amb el cor que amb el cap i que pugui sofrir qualsevol ensopec com cosa molt seva.
Aquest passat diumenge va aconseguir el primer gol de l’equip de Jordi Cortés al camp del Vic i, encara que no va ser suficient per a sumar el primer triomf, sí que serveix per a veure el futur amb més optimista.
EL LLEIDA, CASA SEVA
“Sí, estic molt ‘tocat’ com ho estan els meus companys i, en ser jo de Lleida i tenir ara la sort de representar-lo, em sap molt malament per l’afició. Estem en una situació molt delicada i, vulguis o no, es tracta d’una afició que no ho ha passat gens bé en els últims deu anys. Ells sempre han estat i estan al peu del canó i crec que se’ls ha de demanar perdó sempre. El mal és que estem en una dinàmica negativa, que sempre surt creu fins i tot que no llancem la tovallola. Encara és molt aviat, queden molts punts per a girar aquesta situació.
Per què demanen disculpes o perdó quan segur que ho donen tot al camp?
A mi, com lleidatà, em sap molt malament per la gent que es desplaça per aquest club històric, es gasta els diners pel desplaçament per veure a aquest equip en Tercera federació. Això és admirable. Tots els seus missatges són positius, sempre amunt, fidels en moments difícils. Li posarem collons i ganes i volem que ho sàpiguen. A veure si comencem davant el Peralada.
“AQUESTA AFICIÓ ÉS ADMIRABLE”
Com es troba el grup perquè, la veritat, tenen tots els problemes del món.
Tenim un vestuari saníssim i cobrem al dia. Quant a l’extraesportiu poc puc dir perquè nosaltres ens dediquem a competir tan bé com sigui possible, no ens influeix.
A nivell esportiu repassen molt la classificació?
No, però sabem que som cuers i no és gens bo. Cal tenir calma i girar la situació. Tot surt malament, de tres xuts del Vic ens fan dos gols, és una dinàmica que cal revertir. El nostre primer gol va arribar gairebé per gràcia de Déu després de molts rebots, són situacions complexes.
“CAL CAPGIRAR AQUESTA SITUACIÓ”
Un gol obra de Déu i de vostè que remata finalment.
Sí, però no va servir per a res, no li dono més importància. El principal objectiu són els tres punts i sabem que queda molta Lliga. Aquest cap de setmana és molt important per a canviar la dinàmica.
És clar que la solidaritat és la clau per a la supervivència.
Aquest és un supergrup, et dic la veritat, anem tots a una i, ara com ara, no estem rebent coses bones. Podem girar la situació, de veritat.
EL MITE D’OSCAR RUBIO
En aquest vestuari hi ha una figura extraordinària que es diu Oscar Rubio. Mite, llegenda, referència, exemplar…. Tot. Què diu Oscar?
Com a persona és un 12, una magnífica persona, és un malalt del futbol, un senyor que es cuida moltíssim….
Per què li diu senyor?
Perquè és un senyor en tot el sentit de la paraula: com a jugador i persona. Encara arriba a l’entrenament una hora i mitja abans que tots per als seus tractaments i competeix a un nivell espectacular. Jo li he vist jugar a la UE Lleida, al Lleida Esportiu i dona consells molt valuosos. Després de la derrota de Vic ens va comentar que només ens queda treballar i treballar per a poder donar el millor i revertir la situació.
“AQUESTA ÉS LA MEVA TEMPORADA SOMIADA”
La part positiva és que només van 7 jornades i les diferències no són grans.
Clar. I l’afició ens ho ha fet saber. Nosaltres posarem tots els ‘collons’ possibles i és d’agrair.
Més ‘collons’ que cor?
Tot acompanya i, si falla una cosa, cal multiplicar l’altra.
A nivell personal i, després del seu historial esportiu, aquesta temporada com la hi planteja?
Més que important és una temporada somiada, tinc l’escut del Lleida i de la meva ciutat al meu cor i això és un orgull i una responsabilitat immensos. Aquest equip ha aconseguit gestes històriques i ara és un honor ser aquí, només sento orgull i admiració. Els meus pares van estar en el famós Lleida-Reial Madrid, com a nuvis, i sempre ha estat un partit inoblidable; el meu germà és soci de tota la vida, els meus amics, també. Segur que ens salvem perquè ho donem i ho donarem tot. Gràcies