Arrenca la Primera Catalana i és moment de conéixer els equips que integraran els dos subgrups del grup 1. Amb el cartell de protagonistes que hi ha, no és d’estranyar que s’esperi una temporada interessant
ENRIC ARCALÀ @enricarcala
Just abans que aquest dissabte arrenqui la competició, toca desvelar quines són les peces angulars sobre les quals es basteixen els projectes dels 20 equips que componen el grup 1 de la Primera Catalana 20-21. No podem obviar que l’ombra sinistra de la Covid també hi és present, però ni tan sols la pandèmia pot robar als protagonistes escollits per aquest informe la llicència per somiar.
Des d’aquestes línies, un agraïment a tothom qui hi ha dedicat un temps a posar-m’ho més fàcil!
SUBGRUP 1A
BESCANÓ
L’Aleix Velasco és un paio tranquil i pausat, que em contesta, després d’uns dies de rumiar-hi, amb tres idees per definir un nouvingut a qui el futbol ha posat les coses més que complicades abans de poder arribar a l’anhelada Primera Catalana.
- Un grup que és una gran família: i és que porten pràcticament 4 anys amb la mateixa plantilla, i això es nota, i molt. Deixar aquest club no és fàcil, perquè enganxa, i ho demostra el fet que algunes baixes de les últimes temporades han tornat a Bescanó, com aquell fill pròdig que sap que la casa és gran i que com a casa enlloc.
- Un estil de joc: des que va entrar l’actual Junta Directiva s’ha mirat d’introduir un estil de joc ‘made in Bescanó’ a totes les categories. Miquel Hereu n’és el gran ‘culpable’. Un manual d’estil que podríem definir amb dos grans trets: tenir la pilota, i, quan no pot ser, pressionar!
- Il·lusió: l’ascens a Primera Catalana havia estat esquerp amb els gironins, però finalment ja és aquí, per primer cop a la història. Ocasió única per fer un gran paper i donar a conèixer el poble!
L’ESCALA
Albert Argelés, Argi, ha resistit la diàspora d’aquest estiu a L’Escala i es manté com un dels noms importants en la plantilla de Sepu. Es mostra il·lusionat amb aquesta nova temporada a Primera Catalana plena d’incerteses, però també és conscient de les dificultats que suposarà un format de competició que penalitzarà el més mínim entrebanc.
- Renovació: les cares noves en totes les posicions, amb l’aportació de juvenils, fan que ens trobem amb una plantilla molt jove, amb edats que oscil·len dels 17 als 24 anys.
- Versatilitat: el panorama atípic d’aquesta Primera Catalana fa que tot l’equip hagi d’estar més que llest per demostrar capacitat d’adaptació i sacrifici a l’hora d’afrontar els reptes setmanals que els escalencs hauran de saber capejar.
- Factor sorpresa: ningú no viurà de rendes en aquest curs tan especial. Més d’un equip amb l’etiqueta de favorit penjant patirà per passar el tall, i segur que algun ‘outsider’ és capaç de plantar batalla, trencar travesses i optar al play-off. L’Escala n’estarà ben pendent.
LA JONQUERA
L’Arnau Garcia és un dels ‘veterans’ cridat a ser una referència dins del vestidor fronterer. Reconeix que la temporada no serà fàcil a Les Forques però també es mostra convençut que l’equip serà una pinya.
- Treball: una plantilla molt jove i amb molt poca experiència a Primera Catalana no escatimarà esforços ni en entrenaments ni evidentment en els partits a fi d’aconseguir l’objectiu: la salvació.
- Il·lusió: precisament el fet que molts dels integrants de la plantilla siguin debutants en la màxima divisió catalana donarà als jonquerencs aquell punt extra de motivació i gosadia que es pot traduir més d’una vegada en resultats positius.
- Unió: tirem de tòpics, però l’equip comandat per Enzo Galli (un home de club que fins ara entrenava el filial) serà una família més afincada a La Jonquera, ja que la pedrera nodrirà bona part del primer equip.
LLAGOSTERA B
Mario Fernández és gat vell i sap llegir entre línies el context actual marcat per la Covid. Ha canviat el color verd de la Jonquera pel filial, sense deixar la Primera Catalana. Em respon des de la grada del Municipal, sense deixar d’analitzar el Vic amb ull clínic, amb el punt de mira fit en el 4 d’octubre.
- Joventut: pot semblar redundant, però el filial llagosterenc ha tingut temporades en què la mitjana d’edat no era especialment baixa. No faltarà ni empenta ni energia a la primera campanya de Mario a Llagostera.
- Ambició: qui va dir que la joventut anava renyida amb l’ambició? De cap de les maneres. El filial sortirà a guanyar cada partit i mirarà de convertir en miratges les últimes temporades a la categoria, en què s’ha patit més del compte.
- Coratge: I és que caldrà tenir bones dosis de valentia per afrontar una temporada especialment exigent i apassionant, amb el cribratge del febrer com a equador; la bifurcació entre el play-off i el play-out marcarà tendència.
LLORET
De Marc Vilà, en tinc un record nítid. Havia acabat feia res un Vic-Lloret dels típics: lluita, defenses imposant-se als atacs rivals i un empat just. Em va reconèixer al túnel i em va dir: “Hòstia, Enric, aquí a Vic sempre fotem uns partidassos…!”. És molt bon jan i una de les cares més amables de la Primera Catalana.
- Possessió: el Lloret d’enguany vol tenir la pilota i ser-ne protagonista, com han demostrat en temporades anteriors. En definitiva, recuperar el pols i el rumb del partit i mantenir-ne el control durant bona part del matx.
- Fer-nos forts: especialment a casa, on darrerament el fortí lloretenc ha vist com perdia certa robustesa. Un clàssic de la categoria apostarà decididament per la pressió, aspecte clau per tal de recuperar l’esfèrica amb rapidesa i avançar cap a l’objectiu.
- Fitxatges: és cert, no cal amagar-se’n: Peke ja no hi és, és un fet. Però ha arribat saba nova que ha de contribuir que l’equip de Batllosera faci un pas endavant.
MANLLEU
Ho va dir no fa gaire en una entrevista que li vaig llegir en un mitjà de la comarca. No pensa deixar el club ni retirar-se fins que el Manlleu torni a Tercera. És Martí Soler, incombustible, de vegades visceral, tot cor, l’esperit del Manlleu, a més de ser-ne el capità. Em contesta gairebé de seguida, amb les idees clares com premisses gravades a foc, com mantres ben apresos i assimilats.
- Unió: jugadors, cos tècnic i afició com una unitat indissoluble que ha demostrat que dona resultats malgrat temps difícils recents.
- Caràcter: negar-ho seria il·lògic, inqüestionable. El Manlleu se sobreposa a tots els obstacles que troba en el camí i de cada ensopegada sembla sortir-ne reforçat. Difícil de tombar, del caràcter en fa bandera mentre es llepa les ferides. No és casualitat que el feu manlleuenc és un dels camps més complicats.
- Fam: de les ganes i la il·lusió en surt la fam. Martí Soler n’és el catalitzador i el seu equip se’n nodreix.
PALAMÓS
Segueixo la pista d’en Joel Salas d’ençà la seva època amb el Farners, i hem coincidit de ben segur en un munt de camps, però, per una raó o altra, mai no hem tingut un moment de respir per parlar amb calma, encara que fos a peu dret, amb els nervis típics dels moments previs al matx.
- Ganes: tornar a competir s’ha convertit en una obsessió per gairebé tothom. També pel degà, que va haver d’aturar la bona marxa del curs passat en un moment dolç. Hi ha pressa per recuperar el mateix ritme i to i fer un bon futbol en aquesta nova revàlida.
- Il·lusió: Un grup de jugadors que es coneix bé, que ha sabut interioritzar el factor humà de cadascun dels components. El degà es prepara per una temporada a Primera Catalana que ha de dur -aquest cop sí- el seu nom i tornar el Palamós allà on li correspon.
- Actitud: Des del mes d’agost, tota la plantilla s’ha conjurat per fer de cada entrenament una qüestió de compromís personal, convençuda que serà precisament aquesta determinació que els permetrà encadenar victòries. La temporada Covid serà diferent a qualsevol altra, i el degà vol estar a l’alçada de les exigències del guió.
TONA
En Casca, l’Enric Casanovas, hi dona voltes mentre sopa i m’escriu cap al tard. Ha canviat el Vic pel conjunt tonenc després de dues temporades defensant la samarreta vigatana.
- Ambició: per qualitat, per noms, i per pressupost (no ens enganyem), l’ambició ha d’acompanyar el Tona durant tot l’any, després del fiasco de la campanya anterior. Hi ha hagut retocs i canvi d’armari, però l’objectiu al qual apunta el seu presi sempre que se li demana és ben clar: l’ascens.
- Treball: amb en Casca no en faltarà. Ni treball ni sacrifici al mig del camp per ajudar els companys a carregar la cama en els metres finals. Cal també creuar els dits perquè els rigors hivernals respectin la sovint malmesa gespa del Municipal i l’equip pugui desplegar tot el seu futbol.
- Confiança: sona a tòpic, però la confiança s’aconsegueix a base de bons resultats i victòries que assegurin els bastiments del projecte. Un bon inici pot ser clau.
VIC RIUPRIMER
Dani Juvany va acceptar el repte de dirigir el Vic Riuprimer en una primera temporada històrica a Primera Catalana. Amb sobrada experiència a la categoria, creu fermament en la plantilla -pràcticament calcada a la del curs passat- i m’apunta tres idees que considera essencials.
- Ganes: al Rieral ja compten les hores que falten per debutar aquest dissabte contra La Jonquera; i és que hi ha ganes de progressar i millorar dia a dia mentre agafen experiència a marxes forçades.
- Treball: La pretemporada ja és història, i amb l’inici de la competició arriba l’hora de la veritat, quan es calibren forces sense complexes i s’espera omplir el cabàs de victòries.
- Unió: el grup humà i el club, per extensió, fa que la plantilla sigui més forta, a base de solidaritat i sacrifici.
VIC
L’Albert Cámara sempre té un gest amable amb tothom. No és gaire amic d’observar l’escalfament de l’equip: es reclou als vestidors i en surt gairebé amb el temps just, quan la tripleta arbitral ja canta els noms de les fitxes. Però sempre et saluda, amb posat de concentració, potser preguntant-se què ens depararà el matx, potser encara repassant mentalment l’onze rival.
- Treball: la clau de tot plegat, la corretja de transmissió al voltant de la qual es mou el conjunt vigatà. Amb un nivell d’exigència a nivell tàctic i físic propi de categories superiors, el Vic treballa sense aturador per consolidar-se ja d’entrada a la part de dalt i estar a disposició de les fites més ambicioses.
- Humilitat: ambició, tota, sí; però amb una capa d’humilitat que l’Albert s’encarrega d’aplicar de forma contundent i obstinada. Cap u contra u, cap jugada, cap acció està guanyada si no s’hi esmercen tots els esforços.
- Companyonia: la unió també és protagonista en un vestidor conjurat per assolir l’objectiu i on tots els noms hi tenen veu perquè l’eco sigui més gran.
SUBGRUP 1B
GUINEUETA
Nil Puigmacià. El mag, omnipresent. Cabell arranat que mai no s’arruga i que sap du el pes de tot un barri a les espatlles amb la lleugeresa i elegància del seu barret de copa imaginari, emoticó que ja s’ha convertit en el seu apèndix.
- Humilitat: no es pot entendre la progressió de la Guineueta sense gratar en la seva essència. I és que l’ànima del club és humil, amb tota l’esplendor de l’adjectiu. Ho notes en el tracte no proper, sinó familiar, no en la cordialitat fingida, sinó en la franquesa de tothom qui forma part d’un Temple que batega cada cop que l’esfèrica torna a rodar.
- Sacrifici: cosí germà de la humilitat, la Guine sap promoure el do de la ubiqüitat de tots els seus membres a l’hora de proposar-se fites més ambicioses, de pujar posicions, d’allargar la condició d’invicte al Temple.
- Comunió amb l’afició: el Comando, peça fonamental per saber llegir els èxits setmanals d’un grup que creix any rere any. Alè prop i lluny de Nou Barris que suma punts, insufla oxigen i dinamita resistències enemigues.
MATARÓ
Assidu a Twitter, Raúl Monroy sempre m’atén de manera puntual i atenta. Em dedica temps i trena un discurs ben après i persuasiu. Sap esplaiar-se en els conceptes que considera claus en aquest Mataró que apunta alt des del tret de sortida.
- Confirmació: un equip en vies de creixement, segons el mister. Però que creix a passos agegantats i que té la mateixa fam i ambició de fer-se un nom en majúscules en el futbol català.
- Rejoveniment: el procés revitalitzant il·lusiona. Grans jugadors ja no hi són i han deixat pas a joves acostumats a rendir sota pressió en pedreres exigents. Ara és l’hora que l’equip maresmenc els ajudi a créixer i siguin un element clau en el procés d’assemblatge del grup.
- Ambició: precisament l’aportació d’aquesta nova fornada, juntament amb jugadors fidels a l’entitat i amb un pes específic dins del vestidor, fa que la combinació sigui il·lusionant i que el Mataró somiï en una temporada llarga i fructífera. Sempre que l’ombra allargada i sinistra de la Covid ho permeti, això sí.
JÚPITER
Albert Corzo. Sinònim d’elegància, esperit indomable i regat elèctric que s’ha proposat fer de La Verneda l’escenari on tornar a brillar, després del seu pas per Vic, on va deixar empremta. De ben segur que les malifetes dels grisgrana arribaran per la banda de l’habilidós extrem.
- Objectiu comú: després d’haver-ho de deixar córrer per culpa de la pandèmia, els de Javi Cuesta volen posar definitivament la sisena marxa per optar ja de bon inici a la pole position. Per noms, energia i entrega no quedarà.
- Equip: em diu l’Albert que des del primer dia s’ha creat aquell ambient necessari de les grans temporades, com si es pogués ensumar una mena d’aire prebèl·lic que condueix a les grans conquestes al camp de batalla.
- Passar-ho bé: dissociar el futbol de la diversió seria com treure la pilota a l’esport rei. Corzo ho sap i no entén cap altra manera de viure i practicar-lo. Diversió assegurada a La Verneda amb jugadors que saben acaronar l’esfèrica.
LES FRANQUESES
Riky Castrillo es va perdre tota la temporada de l’ascens per culpa de les lesions, en una barreja lògica de nervis des de la grada i impotència per no poder ser-hi. Precisament per això es mossega les ungles per debutar a la categoria i ser una peça vallesana important.
- Il·lusió: un debut a Primera Catalana bé es mereix tota la il·lusió amb què Les Franqueses afronta aquest curs que ja arrenca. Amb ganes d’acomodar-s’hi per temps, però sobretot amb molta fam de tornar a competir i guanyar!
- Ambició: el repte és majúscul ja que implica competir contra clubs històrics del futbol català, però la gran pinya que forma Les Franqueses de ben segur sabrà encaixar els cops i demostrarà que no té límits.
- Treball: i és que sense esforç i treball no es va enlloc. En una categoria en què les diferències són pràcticament imperceptibles, la constància d’un equip humil pot donar més d’una alegria.
MOLLET
David Castro és un il·lustre veterà de la categoria, un d’aquells noms que et ve al cap amb l’equació que conformen entre Germans Gonzalvo i els molletans. Em respon amb ganes de participar.
- Competitiu: l’experiència és un grau, i el Mollet conserva un nucli dur amb molt d’ofici
- Camaleònics: gamma àmplia de perfils de jugador per poder-se adaptar a qualsevol situació de partit i saber plantar cara als contratemps.
- Pas en ferm: el descens de fa dos anys enrere va enfortir el grup. Ara és l’hora de fer un pas endavant en la categoria.
PARETS
Miquel Muñoz em pica l’ullet, em proposa tres idees acompanyades d’un GIF de Jürgen Klopp i em llança el repte de desenvolupar-les. Va per a tu, Miquel!
- Solidaritat: qui coneix una mica la figura d’en Miquel, més enllà dels camps de futbol, sap que el concepte pot prendre múltiples dimensions: si ho reduïm a termes futbolístics, sé que apel·la la capacitat de saber posar-se al lloc del company i normalitzar el fet d’estendre la mà.
- Il·lusió per competir i jugar: han estat molts mesos de sequera, i de vegades hem perdut tots plegats l’esperança de visitar camps emblemàtics, saludar vells amics i respirar ambient del futbol del bo. Ara tocar recuperar-ne el pols.
- Millora en tots els aspectes: l’autoexigència de cadascú a l’hora de millorar rendiments i capacitats repercutirà directament en benefici del Parets com a equip. La millora individual du de forma natural al progrés col·lectiu.
RUBÍ
Carlos López encapçala un nou projecte a Can Rosés amb la intenció d’instaurar una regularitat de joc i resultats que permeti els vallesans tornar a somiar amb una Tercera Divisió molt perseguida. Per constància i obstinació no serà, ja que el tècnic sap treure el màxim suc de tots els seus equips.
Solidesa: recuperar una versió fiable del Rubí haurà de començar per consolidar el feu rubinenc com un fortí des d’on poder desplegar les ales i aplicar el mateix patró a domicili, on l’equip ha embarrancat massa sovint les dues últimes campanyes, amb poca concreció de cara a barraca.
Competitius: Des del minut zero de la jornada 1, el ritme competitiu serà exigent i no acceptarà dilacions ni excuses. Carlos ho sap i invoca l’esperit del grup humà per sumar en moments complicats.
Gaudir: el Rubí promet practicar un futbol alegre i vistós en què caldrà atacar i defensar molt però que alhora rebi el vist-i-plau de la parròquia local.
SABADELL NORD
Pablo Becerril té totes les qualitats i característiques per ser un més que digne successor del llegat del gran Quico Díaz. Ha aterrat a Can Oriach amb un ideari clar que s’ajusta als condicionants del club, el camp i el barri.
- Humilitat: a Sabadell Nord es juga per amor al futbol, res més. Ningú no para la mà i això fa que els que hi són gaudeixen de l’experiència al màxim, sense demanar res a canvi.
- De barri: tots a la plantilla -i evidentment el club- estan molt integrats al barri: un barri molt humil. L’afició ho sap i és generosa, amb afluència destacada cada diumenge de partit. És l’orgull del barri obrer.
- Tossuts: conscients de les seves limitacions, l’equip sap que les seves aspiracions passen, de manera irremeiable, per la intensitat que els jugadors hi posaran de principi a fi.
SANT CUGAT
Oriol Alcázar ha estat l’escollit per iniciar una nova etapa a Sant Cugat. Amb un currículum envejable per l’edat que té, el míster proposa una marca pròpia, un segell d’identitat que enorgulleixi el club i la ciutat.
- Aposta pel planter: amb el futbol base com a punt de partida (el primer equip compta fins a 17 jugadors que han passat pel futbol formatiu santcugatenc), en una mostra d’orgull local de la feina ben feta.
- Joventut: la mitjana de la plantilla alhora no arriba als 21 anys, en una altra conseqüència directa del punt esmentat més amunt.
- Staff: relació directa entre entrenadors de la base amb equip tècnic del primer equip per donar sentit i sintonia a un projecte basat en una metodologia innovadora que promou l’anàlisi del rival i que aporta al jugador un aprenentatge significatiu.
UNIFICACIÓ LLEFIÀ
Jordi Souto és un romàntic del futbol català, sempre al peu del canó, sempre disposat a xerrar una bona estona de tot el que envolta aquest món. Acabem repassant bona part de l’actualitat i ens citem per veure’ns durant aquest curs.
- Preparats: recuperar la categoria amb una plantilla molt jove i renovada sempre és motiu d’il·lusió i ambició a parts iguals.
- Dinamisme: amb més del 60% dels jugadors sub23, Souto confia en l’energia i el seu nivell futbolístic perquè es converteixin en revelació en l’aparador que suposa el salt de categoria.
- Solidaritat: des de línia defensiva, l’equip demostra esperit i serà difícil de tòrcer. Llefià bregarà fins al minut 95, fent gala de resistència, per estar encertat en els petits detalls que marquen la diferència.