Es necessitarien un parell de llibres per a explicar la vida d’Antonio Morales, un dels dirigents més veterans del futbol català, i a qui també han falsificat la seva signatura des de la candidatura de Soteras
msegura@futbolcatalunya.com
Suma gairebé 50 anys dedicats al món del futbol als seus 72 actuals, tota una vida. Antonio Morales (Santiago de Calatrava) és un referent del futbol català que sempre ha fet bandera de Sta. Coloma a través de la històrica UDA Gramenet, el RCD Espanyol i l’actual FE Grama.
Ferm defensor de les seves conviccions i dels seus amics, el que pitjor porta és la traïció, l’engany o la mentida i l’exemple es diu Joan Soteras. El seu defensa a l’encara president de la FCF va ser exemplar, per això ara no es frena per a demanar la seva dimissió. Raons li sobren.
MORALES I SOTERAS
Quin és el seu punt de vista sobre el futbol català?
A Catalunya s’han fet moltes ximpleries últimament i hem oblidat moltes coses. Exemples: el món solidari, l’empresarial o la unitat. No s’han fet els deures en moltes plataformes i això que tenim una Catalunya única.
Aquí fica a tothom? FCF, clubs, directius….
La FCF és una altra cosa, és un xoc de trens. S’hi ha creat un caciquisme absurd i, si mai apareix algun crític, a aquest se l’acomiada. Ningú accepta les crítiques. El nostre futbol català viu en la pitjor de les misèries amb els clubs encara pendents de loteries i sortejos o demanant ajuda als petits comerciants per a subsistir. I, ara, uns senyors, als qui hem posat nosaltres mateixos, que són els nostres empleats de la FCF formen una colla i es creuen tan prepotents que es posen uns sous similars als dels directius de multinacionals.
“ALGUNS EMPLEATS DE LA FCF TENEN SOUS DE MULTINACIONALS”
Sí, però el que ens costa entendre és que a Antonio Morales se’l pugui enredar i a vostè Joan Soteras l’ha enganyat?
Sí, l’únic que m’ha enganyat és Joan Soteras perquè a la resta ni els conec. Calle no sé qui és encara que crec que s’emporta 15.000€ mensuals.
Vaig creure en Soteras perquè me’l va avalar un amic en comú (periodista) i els vaig dir a Isern i Talavera que votaria a Joan, donat que li vaig donar la meva paraula perquè creia que era una persona honesta. Mai he volgut que cap persona del meu club vagi a treballar a la FCF ni jo mateix vull formar part de cap junta; ni tan sols de la RFEF, que també m’ho han ofert diverses vegades.
Quant fa que no parla amb Soteras?
Des que vaig veure les falsificacions de signatures.
“EM VAN FALSIFICAR SIGNATURA I CÀRRECS”
Quan Morales va ser a Mossos per a declarar va ser un dels seus pitjors moments com a directiu?
Els mossos d’Esquadra em van presentar un ‘paperot’ i em van preguntar si era la meva signatura i, per descomptat, NO ho era. A més, també ho van fer amb la de Manolo García, el nostre vicepresident, apareixia com a secretari i tresorer. Van falsificar càrrecs i signatures i li vaig enviar una còpia a Soteras on li deia, a més, que no era digne de la meva amistat. Mai més he tornat a agafar-li el telèfon.
Per què no s’ha querellat?
Ho he fet. M’he querellat posant una denúncia pública dies enrere. Vaig fer costat Soteras perquè creia en ell, però m’ha pres el pèl.
“NO CAL ANAR A NOVES ELECCIONS”
I ara la solució?
En un partit juguen dos i només pot guanyar un; si resulta que hi ha alineació indeguda, guanya l’altre. Si el Sr. Isern no ha fet trampes, no caldria anar a eleccions noves perquè els altres s’han desqualificat sols..
Què li diria cara a cara?
Ja ho vaig dir: m’he sentit manipulat i enganyat per Soteras.
Mai he volgut res, fins i tot quan vam crear l’Associació de Clubs, mai he volgut càrrecs. No he consentit que cap membre de la meva Junta participés a la Junta que es va crear. Són poques les persones que s’han permès el luxe de prendre’m el pèl, mentir-me i fins i tot falsificant la signatura. Tot i això, crec en la justicia i els actes de suposat delicte, tard o d’hora, passaran factura a ell i al seu entorn.
“LI DIRIA A LA CARA A SOTERAS QUE DIMITÍS”
Insistim: què li diria a Soteras?
Ja li vaig dir: “Per la dignitat del futbol i la teva, dimiteix”, però els seus assessors, amb un tal Calle al front, li aconsellen el contrari
I als seus companys presidents de clubs?
Els diria que som part de la RFEF i de la FCF. Soteras i els seus directius se n’han d’anar per dignitat pels suposats delictes greus que se’ls imputenper. Mai m’he aprofitat del futbol en gairebé 50 anys i tot i què un senyor m’ha près el pel, el fer una repetició d’eleccions perquè surti un altre de la mateixa banda em faria sentir pitjor.
Quan sent TCE, TSJC, què pensa?
Jo crec en la justícia politica a l’esport, però també crec que haurien d’haver intervingut ja i
no sé perquè encara no ho han fet. Si que sé que aquells que porten la investigació fan les
passes corresponents i que, tard o d’hora, tots (inclosos els notaris) hauran d’explicar-se. He parlat amb altres clubs que no van anar a votar i els han mostrat actes notarials.
“MAI HE VOLGUT UN CÀRREC A LA RFEF O A LA FCF”
Anirà a l’Assemblea de Sant Cugat? Encara recordem les seves ‘batalles’ amb Joan Gaspart o Antonio Pujol, per exemple.
Aquests senyors mereixien tota la meva consideració. Discutíem, però després parlàvem com a gent del futbol. Ara, en una assemblea en dia feiner, se l’aplaudirà , per a això té els seus acòlits afins. La Justícia és lenta, però no oblideu que sempre arriba. Les Territorials representen el futbol modest i els clubs, a dia d’avui, seguim subsistint amb sortejos, rifes, quotes de futbol base, patrocinadors i amb els nostres diners; mentre que els dirigents s’emporten sous de responsables de multinacionals, com he dit anteriorment.
En resum
Tampoc no hauria de ser -i això és de riure- que poc més d’un centenar de persones repartides per totes les Territorials d’Espanya -posats a dit pels presidents malgrat que es digui el contrari- elegeixin el president de la RFEF quan en un minut , per Internet, podria votar tots els adscrits a ella a través dels portals d’Intranet. Això sí… les eleccions es duen a terme quan es desplaça els presidents de les Territorials i aquests vots delegats són els que, després de negociar càrrecs i subvencions -juntament amb altres prevendes- ratifiquen en el càrrec el president. És per això que no són per errors o delictes que la Justícia descobreix els que el fan dimitir.