Està de vacances, i, per descomptat ,que merescudes. Sandro Rosell no s’atura des que ha tret a escena el seu llibre ‘Una forta abraçada’ (Plaza i Janés) perquè ajudar a qui el necessita el mereix. A més, parla de futbol i no és del Barça sinó del futbolcat
@ManuelSeguraM
Permeti’ns ‘Una forta abraçada’ per a començar. Com van aquests ingressos per a la Fundació del pare Paulino?
Una Forta Abraçada per a tothom. De moment van bé, considerant la dificultat comercial que ha suposat la Covid19 per el llançament de qualsevol producte, però volem que vagi molt bé, per poder ajudar al màxim de gent innocent que no es poden permetre pagar-se una defensa digna.
Prometem no parlar del Barça en tota l’entrevista, només de futbol i, més particularment, de futbol català. Només un equip en Primera és la demostració més clara que el nostre futbolcat és un bluff? Per què? Què falla? Número 1 de llicències a Espanya i només 3 clubs en el món professional, per a què?
Home, un bluff no és…, la base es molt bona i de Catalunya surten jugadors mundialment coneguts. Ara bé, si crec que un dels motius perquè no hi ha més equips professionals de nivell internacional, es per la immensitat del Barça. El Barça és tant gran i tant potent que la majoria dels recursos sentimentals, humans, econòmics, etc… de Catalunya van dirigits de manera natural al Barça.
“A Sants i L’Hospitalet els hi tinc moltíssima estima”
A Catalunya hi ha més de 1.300 clubs, dels quals més d’un i de dos coneix vostè. Segueix amb atenció a algun dels seus ex (Sants, L’Hospitalet etc..)?
Si, sempre que hi ha alguna noticia (poques) parlant d’aquest clubs les llegeixo i segueixo. Son dos clubs en els que jo vaig jugar de jove i els hi tinc moltíssima estima.
Excepte el nivell de les enveges, pot ser molt diferent dirigir un club mundial a fer-lo en un de barri?
Molt diferent, si, molt. A nivell absolut es més difícil dirigir un club mundial, però a nivell relatiu es molt més difícil gestionar un club de barri, té molt més mèrit humà.
El futbol base és la gran mentida del futbol? Tothom parla de futbol base però després priva més llevar jugadors d’un equip per a un altre o pagar diners que no es té (en molts casos)…
Jo no diria mentida, però es veritat que la puresa i “virginitat” del futbol base es va perdent a mesura que anem pujant de categoria… es així, i no se si podem fer res per a canviar-ho, doncs al final son les normes del mercat lliure.
“Alguns pares posen una pressió innecessària als nanos”
Dies enrere va comentar que, a part de tornar a la seva tasca professional (màrqueting esportiu, entre altres facetes) miraria també cap al futbol base, precisament. Vostè va formar part, al costat del gran Juanjo Rovira i Josep Colomé de l’arrelat MIC, l’autèntic Mundialito del futbol base; experiència té. Com veu la situació en la nostra Territorial?
La veritat es que durant aquest dos anys privat de llibertat no he pogut seguir massa d’a prop el que estava passant en el nostre futbol territorial, però pel que m’arriba crec que anem prou bé.
De veritat, els pares són el pitjor del futbol formatiu més que els agents o els directius?
Moltes vegades, els pares no ajuden a que els seus fills es desenvolupin correctament com a jugadors de futbol. No tots, però alguns posen una pressió innecessària als nanos
“La meva etapa de President de qualsevol institució ja ha passat”
En l’actualitat hi ha creada una interessant polèmica en decidir la Federació Catalana que es donin només ASCENSOS burocràtics per a cobrir vacants en el futbol base i els clubs afectats clamen. No hi ha DESCENSOS pel coronavirus. Estar al servei dels clubs significa fer el que et suggereixin? Un 2% de crítica pot servir per a mirar per sobre de l’espatlla?
La decisió no és fàcil, doncs els que encara no han baixat per demèrits esportius, per què han de baixar?… Solució difícil a un problema difícil. Per els que pugen tot es més fàcil…
Sandro Rosell ha comentat que mai tornarà a ser president del Barça perquè així li ho va prometre a la seva mare i això és sagrat, però, si li proposessin ser president de la Federació Catalana, seria poca cosa, ho miraria amb estima…?
Ja ja ja, no, poca cosa no. Ser President de la Federació Catalana de Futbol seria un gran honor per a qualsevol català que tingui passió per el futbol com és el meu cas, però la meva etapa de President de qualsevol institució ja ha passat.