S’acaba el cicle, queda la història

Desfeta de la Selecció Amateur contra Castilla La Mancha, superior físicament i més encertada. Catalunya, eliminada de la fase estatal de la Copa de Regions UEFA per primera vegada des del 2011

JORDI MESTRES @jordimestres7
La derrota ha estat un cop duríssim per a un grup que venia amb molta il·lusió // FOTO: Álvaro Montoliu
La derrota ha estat un cop duríssim per a un grup que venia amb molta il·lusió // FOTO: Álvaro Montoliu

Perdre no agrada a ningú, però va bé per a saber quant costa guanyar. La #CatUEFA s’ha quedat fora del campionat d’Espanya a les primeres de canvi i de la forma més cruel. La derrota contra Castilla La Mancha l’elimina i converteix el partit de diumenge contra Murcia en un purgatori. La gespa del Juan De La Cierva va ser el pitjor enemic d’una selección que no va poder jugar. Tampoc li van afavorir els detalls. En definitiva, no era el dia. Ningú s’ho hagués imaginat, però ha passat. Catalunya haurà d’esperar fins el 2017 per a tornar a competir. El cicle guanyador de quatre anys ha acabat aquest 5 de desembre del 2015.

No se li pot retreure res a aquest grup. Ho van donar tot. Sí que es pot lamentar, això sí, no haver fet més a l’arrencada del partit. Durant la primera part ningú va evitar que no passés res i al final a Catalunya li va faltar el temps. Ja està fet i no es pot canviar. Dos xuts – un per equip – en 45 minuts és massa pobre.

Suposa jugar-t’ho tot al teu encert i aquí va ser Castilla La Mancha qui va atinar més. Quan no s’havien complert 60 segons de la represa, va arribar un gerro d’aigua freda. El gol va trastocar els plans de la Selecció, que a partir d’aleshores va veure’s obligada a anar a remolc. El cop, duríssim, va exigir una resposta rápida i efectiva.

GESPA I FÍSIC MANXEC, OBSTACLES INSUPERABLES

Destacable l’actitud de l’equip, que no va baixar els braços en una situación tan adversa. Preocupant la falta de rematada – no de gol – d’un conjunt quem si s’ha caracteritzat per alguna cosa és per la seva vocació ofensiva. Era difícil, això sí. La gespa impedia jugar pel terra, mentre que el físic manxec dificultava fer-ho per l’aire.

.
.

Tot plegat, un impediment insuperable. L’única part del camp amb clara superioritat catalana va ser la banda dreta – esplèndids Del Moral i Albarrán – i d’aquí van venir les millors accions. La més destacable en el minut 77: una rematada al pal de Sergi Moreno (bon revulsiu) després d’una jugada de frontó. La pilota no volia entrar. No era el dia.

El resultat encara donava esperances, fins que ni això va servir d’al·licient. Castilla La Mancha, molt sencera tot i haver jugat el dia anterior, va sentenciar el partit. Golàs a l’escaire quan faltaven cinc minuts pel final. Sense marge de reacció. Sense resposta catalana. Com a Moldàvia, Catalunya marxa de buit. A la tercera no ha anat a la vençuda. Agraïment etern per la lluita d’aquests jugadors, que ha enganxat a molta gent a una competició fins ara desconeguda. Els dos anys fins el 2017 es faran molt llargs, però la #CatUEFA tornarà amb més força.