Fins a cinc vegades va afirmar la seva voluntat de “no dimitir” Luis Rubiales davant una Assemblea agenollada, genuflexa i servil, Soteras inclòs
Va haver-hi sorpresa i tant que va haver-hi sorpresa a Las Rozas amb un zero absolut per a tots els mitjans de comunicació que només vèiem la dimissió de Luis Rubiales. El ‘diví calb’ va tornar a treure el pot de les seves pitjors essències davant una Assemblea servil a l’espera que el Govern executi.
El pitjor no va ser el discurs dictatorial de Rubiales sinó el lliurament, el piloteig i l’adulació a un personatge de l’Edat Mitjana.
RUBIALES, NO, PERÒ JA TENIM DIMISSIONS
El pitjor es va viure amb els eterns aplaudiments dels presents que veuen com se’ls pot acabar ‘la bicoca’.
Val la pena destacar les dimissions de Rafael Del Amo (Federació Navarresa), la primera. Després van seguir Javier Landeta (Basca), José Angel Peláez (Càntabra) i José Juan Arencibia (Canària). Pablo Lozano (Andalusa) i Salvador Gomar (Valenciana) poden ser els següents. Joan Soteras? Jajajajaja!.
CATALUNYA NO OBRE LA BOCA
Presents a Las Rozas una nombrosa representació del futbol català amb 6 caps visibles. Només caps ja que no van dir res, absolutament res, es van limitar a aparèixer com a ‘mobles’ i a aplaudir com a extres de la tragicomèdia.
Només cal destacar, desgraciadament, el discurs de Joan Soteras a instàncies del seu assessor personal de premsa, el transcomunicador enemic del septuagenari president de la Catalana. Va dir el referent català: “Rubiales ha donat explicacions creïbles encara que els seus actes no ens han agradat”.
Soteras va arribar a la reunió al costat del manresà Putxi i es va estrenar amb frases esplèndides com “són coses que passen” a l’hora de referir-se a la possible sortida del cap. O “intentarem fer costat a Rubiales” . Per descomptat que ho van fer amb un silenci insultant.
Mentre els clubs catalans demanen majoritàriament l’adeu a Rubiales, i molts al mateix Soteras, el veterà dirigent sabadellenc va ser categòric. “Rubiales ha demanat disculpes com s’han de demanar” i es va tirar a dormir.
ANNA CAULA RESPON
Qui no s’ha mossegat la llengua ha estat la secretària d’esports de la Generalitat, Anna Caula. Un article sensacional a L’Esportiu ha servit per a una posterior ‘piulada’ en la qual deixa, una altra vegada, claríssima la seva posició sobre la solidaritat FCF amb RFEF. El Govern ja no ‘empassa’ amb la política capritxosa i absolutista d’una FCF els rectors de la qual aplaudeixen al masclista Rubiales.
CONTESTACIÓ DE CAULA AL PRESIDENT DE LA FCF
Caula queda a l’espera de la pròxima nota oficial de la Federació, ja que ha anunciat una reunió de la seva executiva (NO ajunta directiva) aquest dimarts 29. No hi haurà sorpreses sinó un exercici escrit de transcomunicació propi d’un ‘Tonto’, és a dir, que no esperin miracles.
Ara com ara, el CSD ha elevat el cas al Tribunal d’Arbitratge així que hores comptades (TAS)