Rubén Pérez: “El Torreforta no es mereixia aquest descens”

Una situació complicada des de l’inici de temporada junt amb 7 derrotes seguides fins el triomf contra la Canonja diumenge passat, han portat al CDC Torreforta a consumar el seu segon descens consecutiu

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Rubén Pérez lamenta el descens de la Cultural // FOTO: C.U.
Rubén Pérez lamenta el descens de la Cultural // FOTO: C.U.

Osca, Badajoz, Nàstic o Reus són alguns dels equips que han comptat en les seves files amb Rubén Pérez, un porter diferent, estimant per molts i odiat per uns pocs, que fa tres anys decideix penjar els guants per començar una nova etapa en la seva carrera esportiva. L’estiu de 2014 arriba al CDC Torreforta, però per sorpresa de molts, no com a porter sinó com a jugador de camp. Gairebé dos anys després, el capità del conjunt tarragoní, s’ha convertit en peça clau tant damunt del terreny de joc, exercint de central, com dins del vestidor.

Parlem amb ell sobre aquesta experiència, sobre el descens i sobre moltes coses més.

Després del descens de la temporada passada, l’objectiu inicial d’aquest any era tornar a 1ª Catalana?

No, l’objectiu inicial era salvar la categoria i si, després estàvem dalt doncs poder lluitar per pujar.

Veient la situació, la 2ª Catalana ha estat més difícil del que us esperàveu?

Per a mi sí. L’any passat ja em vaig emportar una gran sorpresa amb la qualitat d’alguns jugadors de primera i aquesta temporada a segona, potser no tenen tanta qualitat, no obstant, si tenen moltes ganes de jugar al futbol i això t’ho posa molt difícil en cada partit. És una categoria on tot està molt igualat.

Fa dues setmanes, dura derrota contra el Jesús Catalònia i el descens materialitzat. Com està vivint el vestidor aquesta situació?

Malament, perquè la gent estava molt il·lusionada per jugar, com a mínim a 2ª Catalana i perquè creiem que no ens ho mereixem. Hem perdut molts partits al final, injustament i no hem tingut aquest punt de sort per poder estar a mitja taula.

És el vostre segon descens consecutiu. Ha estat un fracàs?

És obvi que pel club passar d’estar lluitant per pujar a Tercera Divisió i ara descendir a 3ª Catalana no és molt bo, sobretot econòmicament, perquè les subvencions seran menors. El Torreforta ha estat un club molt important a Tarragona i li costarà molt tornar a ser el conjunt d’aquells anys on semblava que era el segon equip de la ciutat.

De portero a jugador de campo //FOTO: ELTRAVESSER
Rubén ja s’ha acostumat a ser jugador de camp //FOTO: ELTRAVESSER.CAT

Fins a la jornada 24, us trobàveu fora de la zona calenta de la taula, anàveu guanyant partits i us mostràveu bastant regulars. Què passa a partir d’aquest moment per encadenar 7 derrotes consecutives que al final us han condemnat?

Ens ha passat una mica de tot, encara que per a mi ha estat clau que la nostra ratxa negativa s’hagi allargat fins als 7 partits, això juntament amb que tan sols se salven 12 conjunts, tenint en compte els descensos no compensats, et porta a una situació on, o ho fas molt bé o baixes.

Quins creus que han estat els factors que han propiciat aquesta situació?

Bàsicament l’economia, que no ens ha permès, per no poder-los pagar, retenir a jugadors que la temporada passada eren molt importants per a nosaltres, però sens dubte, el míster ha fet un gran treball per confeccionar una plantilla competitiva i compromesa amb el club, tot i no cobrar.

Com jugador què has viscut algun descens, quin consell donaries als teus companys?

Que no perdin la il·lusió, que un descens en un any en concret no et pot fer perdre aquesta il·lusió per jugar al futbol. Al final t’adaptes a la categoria on jugues i has de celebrar l’objectiu que aconsegueixes.

A dues jornades del final de lliga i amb el descens consumat, com a capità, com motives al vestidor?

La veritat que costa, no obstant, tots tenim el nostre orgull i hem de lluitar per nosaltres i per la gent que ens segueix cada partit. Hem de tenir respecte per l’escut que vestim. En concret, aquesta setmana la motivació ha estat dir-los que hem d’intentar quedar fóra dels llocs de descens reals, per almenys poder dir que nosaltres hem complert amb el nostre objectiu.

Et veurem la temporada que ve al Torreforta?

No ho sé, perquè no depèn de mi, poden haver-hi molts canvis tant a la banqueta com a la directiva. També estic valorant deixar el futbol a nivell amateur i anar a veterans, per exemple, encara que si em surt una opció que em faci sentir útil i m’il·lusioni, sigui la categoria que sigui, evidentment continuaré.

El porter reconvertit

Rubén, a la seva etapa a la porteria del Nàstic // FOTO: gimnasticdetarragona.cat
Rubén, a la seva etapa a la porteria del Nàstic // FOTO: gimnasticdetarragona.cat

Quan decideixes penjar els guants per calçar-te les botes?

Em va costar penjar els guants donat que l’Osca m’oferia un bon contracte, però la distancia, tenint tota la meva vida a Tarragona, em va fer prendre la decisió.

Com està sent la teva experiència com a jugador de camp?

Gaudeixo molt, com quan vaig començar de porter a nivell professional. Gaudeixo com els meus companys de 20 o 21 anys o tant com quan vaig jugar al Calderón. És el fet de seguir sent jugador.

Al cap de 6 mesos d’arribar al Torreforta, reps l’oferta del Reus per convertir-te en el segon porter de la plantilla. Et va costar canviar el xip de jugador a porter?

No gaire, perquè portava 15 anys de porter; el que sí que comento quan fixo pel Reus és que necessito temps per tornar a agafar els automatismes. Feia 8 mesos que estava jugant de central i no tenia la mateixa velocitat de reacció, em sentia lent, no parava res… Encara que al mes ja estava a punt per competir.

Després de vestir 8 temporades la samarreta grana, va ser difícil fitxar per l’etern rival?

Sí, pel meu passat nastiquer. La meva primera reacció és dir que no i, et confesso, que vaig plorar al dir-ho, pensant en com s’havia “portat” amb mi el Nàstic. Però la insistència de Natxo perquè fixés, i les bones referències que havia donat l’Osca de mi, sobretot a nivell personal, i que em permetien demostrar a Reus que tot el que s’havia dit a can nàstic no era cert, van fer decidir-me. A més, tant els meus amics com la meva família em deien que si no estava al conjunt grana, era perquè ells no volien i en aquest sentit tinc la consciència molt tranquil·la.

Parlant del Nàstic, no puc deixar de preguntar-te per al moment que travessa l’equip. El veus a Primera la temporada que ve?

M’agradaria veure’l a Primera. Després de 10 anys de l’últim ascens seria molt bo per la ciutat i pel futbol regional de tota la província. Tarragona seria una ciutat de Primera.

Per a un jugador com tu, que has jugat a les categories professionals del futbol, ha estat complicat adaptar-te al futbol amateur?

No gaire. Quan vaig arribar no sabia com col·locar-me ni moltes altres coses, però a poc a poc vaig anar aprenent dels meus companys.

En la teva extensa carrera has coincidit amb molts entrenadors. Hi hagut algun que t’hagi marcat especialment?

Luís César, tant com a persona com entrenador. És qui em dóna l’oportunitat a segona per la lesió d’Álvaro i segueix confiant en mi després de la recuperació d’aquest. També és qui em fa debutar a Primera a la jornada 7 contra el Reial Madrid. Crec que ha estat un entrenador que m’ha donat molt més del que jo li he pogut donar.

Per últim, quants anys de futbol li queden a Rubén Pérez?

Jo crec que els que jo vulgui, ja què físicament em sento bé i em vaig mantenint. M’hauria de cansar psicològicament i, de moment, això ho veig difícil. Si t’he de dir una xifra, et diria un 4 0 5 anys més.