Roger Vidal: “Per il·lusió no ens guanyarà ningú”

Tercera temporada al capdavant de l’Olot juvenil però debut a la Lliga Nacional per a Roger Vidal, referent volcànic i del futbol català. Arriba per a ensenyar. “Per il·lusió no ens guanyarà ningú”, diu

L'excapità de la UE Olot Roger Vidal afronta la seva primera temporada amb el juvenil a la LNJ // FOTO: R.V.
L’excapità de la UE Olot Roger Vidal afronta la seva primera temporada amb el juvenil a la LNJ // FOTO: R.V.

EDUARDO BERZOSA

La temporada 2019-2020 es va quedar amb les ganes per culpa de la maleïda pandèmia, però la següent temporada va ser definitiva per a Roger Vidal, un dels tres tenors eterns dels volcans a la Garrotxa. Tres anys i mig després de la seva retirada, ja té al juvenil de l’Olot a Lliga Nacional.

Futbolista humil, treballador i exemplar segueix els mateixos passos com a entrenador. Deixa enrere gairebé 300 partits com garrotxí en nou temporades, però té per davant tota una vida com a tècnic. Un luxe com a esportista, un luxe com a futbolista (excapità) i un luxe com a entrenador.

ROGER VIDAL, ENTRENADOR

D’aquest juvenil que va quedar campió de la Preferent Grup II que destacaria?

La força i l'ànima de la Garrotxa van posar a l'equip de Roger a la Lliga Nacional // FOTO: Gerard Sáez
La força i l’ànima de la Garrotxa van posar a l’equip de Roger a la Lliga Nacional // FOTO: Gerard Sáez

Destacaria la unió del grup, la predisposició a l’esforç i al treball i, finalment, la qualitat tècnica individual.

Per cert: quants jugadors pugen al primer equip d’Albert Carbó?

Pugen dos juvenils al primer equip. A més 4 juvenils del nacional estan fent la pretemporada amb el primer equip

Què espera d’aquesta nova Lliga nacional? La maleïda COVID pot tornar a determinar la competició?

La Lliga serà de molt nivell, destral. Els equips estan molt treballats física i tàcticament. Crec que la covid no afectarà el desenvolupament de la lliga, però es poden donar ajornaments esporàdics per algun cas de covid

El repte per a l'entrenador garrotxí és molt gran però també apassionant // FOTO: Gerard Sáez

El repte per a l’entrenador garrotxí és molt gran però també apassionant // FOTO: Gerard Sáez

“HAUREM DE TREBALLAR MOLT PER SUMAR”

I del seu equip en aquesta nova categoria?

Uf, som nous a la categoria i som un club humil. Haurem de treballar molt per sumar, però per il·lusió no ens guanyarà ningú! Hem d’intentar gaudir d’aquesta categoria que tant ha costat assolir. Aconseguirem els objectius amb el suport de tothom.

A quins rivals veu més forts?

Desconeixem força la categoria. Tenim clar que els equips B tenen molt de nivell i qualitat, i que hi ha equips que ja faci anys que hi són a la categoria i la coneixen!

Què destaca més d’aquesta LNJ?

Haurem de veure el nivell dels rivals i el nostre propi nivell. Tenim un equip nou i hem de treballar perquè interioritzin les idees ràpidament.

“PER IL·LUSIÓ NO ENS GUANYARÀ NINGÚ”

Predomina l’estratègia? Destaca més la força que la qualitat?

Sabem que hem de treballar més que a preferent la part física. Potser haurem de prescindir o no podrem ser tan dominadors del joc com érem fins ara, i haurem de prioritzar altres aspectes, sense perdre la nostra essència. Els equips estan tan igualats que els partits es poden resoldre en estratègia, i s’ha de donar-hi molta importància


Només fa dos anys que es va retirar Roger Vidal dels terrenys de joc com a futbolista // FOTO: UE Olot

Només fa dos anys que es va retirar Roger Vidal dels terrenys de joc com a futbolista // FOTO: UE Olot

Imaginem que la bona relació entre els mateixos entrenadors, per a començar, ha de ser una de les claus en aquestes categories?

Suposo que com totes. Els entrenadors som un col·lectiu que a vegades ens mirem massa el melic, i crec que és bo la bona relació amb els companys, per intentar millorar i créixer com a professionals.

“ÉS NORMAL QUE TOTHOM VULGUI ELS MILLORS JUGADORS”

El pitjor és aquest ambient que es genera entre els clubs quan representants de un lloc o altre toquen jugadors que no els correspon?

Si, és normal que tothom vulgui els millors jugadors, i això a vegades fa que ens trepitgem els uns als altres. En zones com Girona, on el nom de jugadors és més reduït, encara dificulta més el treball i s’accentuen aquestes situacions.