José Manuel Martín ‘Pinti’ ja està preparant el seu nou projecte a Primera Catalana. L’Escola Esportiva Guineueta aposta per ell
redaccio@futbolcatalunya.com
A casa li diuen José. Al futbol català tothom, absolutament tothom, li diu Pinti. “Em van batejar així a l’època de jugador perquè deien que m’assemblava pel pentinat a Pintinho, un futbolista que jugava al Sevilla”, explica a FutbolCatalunya el nou entrenador de la Guineueta, nou equip de Primera Catalana.
Ens reunim amb ell a les instal·lacions de l’Escola Esportiva Guineueta, un dia ennuvolat, mentre desenes de nois i noies entrenen a la gespa artificial, sota la mirada de pares i mares a les grades. Pinti ja s’acomoda a la que serà la seva nova banqueta, des d’on donarà instruccions a una plantilla que cobrarà forma a les pròximes setmanes.
PINTI, EL RETORN A PRIMERA
Amb gairebé 25 temporades a les banquetes, Pinti torna a tenir una experiència a Primera Catalana, per bé que ara la categoria té un nivell semblant a l’antiga Preferent. El motiu, la creació de la Lliga Elit que ha suposat un nou obstacle de creixement per als clubs modestos.
El seu bateig com a tècnic de Primera Catalana va ser la temporada 2016-2017. La campanya anterior va fer pujar a aquesta categoria el San Juan At. Montcada. Sí. Pinti és i serà ídol a Can Sant Joan: “Tinc un gran record. Vam salvar la categoria amb molta solvència, tot i que era un grup molt potent. Havia baixat el Girona B, també havia pujat l’Horta. Hi havia el Manresa, que ho va passar malament… però ens va anar molt bé”.
Vuit campanyes després, el repte es diu Guineueta. Un club que fa dues temporades militava a Tercera RFEF i que, després d’estrenar la Lliga Elit, ha tornat a Primera Catalana “És cert que ara aquesta categoria sembla devaluada, però veig que cada cop serà més potent”, assegura l’entrenador madrileny de naixement, tot i que des dels 8 anys resideix a Barcelona.
UN GRAN HISTORIAL
Pinti repassa amb FutbolCatalunya el seu historial esportiu. Va debutar al futbol base del mític Trajana. D’infantil, va jugar a l’Atlètic Poble Nou i de juvenil, al Júpiter. El seu inici amateur va ser al que era filial grisgrana, la Macosa –“vaig coincidir amb Rafa Bermejo, som molt amics”, recorda- abans de fer la ‘mili’. Després, Monopol i dos equips que jugaven al recordat camp de ‘La Caixa’, de gespa natural, el Bagadá i l’Alegría.
Una lesió al turmell va precipitar la seva retirada i també la seva arribada a les banquetes. “Vaig començar la temporada 2000-2001a l’aleví de l’Atlètic Poble Nou. Després, dos anys al Juvenil del Júpiter. Barceloneta Juvenil, Cadet de L’Hospitalet on vam quedar segons a Preferent, Gramenet, Sant Gabriel...”. Pinti enumera tots els equips perquè no oblida aquesta etapa.
“Després, sis anys al San Juan At., on vaig començar amb l’equip a Tercera Catalana. Vaig anar a la Fundació Hermes, que ja no existeix, on compaginava el primer equip amb el Juvenil. Després, el Montcada, on guardo un gran record de Tato Sanchís. Quan vaig marxar, vaig estar dos anys al Premià, quan em va trucar Agustí Pol. Després tres temporades a l’Espluguenc, on vam estar a punt d’ascendir a Primera Catalana i finalment, un mes i mig al Rocafonda”, assenyala el tècnic.
UNA TRUCADA AMB ESPERA
Acompanyat sempre per la seva filla, Pinti es passa el cap de setmana als camps de futbol veient partit rere partit. La seva família, el futbol i els amics són les seves passions. No es considera un ‘influencer’ a les xarxes socials però sí que és habitual veure’l entaulat i rodejat de gent del futbol català, amb qui ‘arregla’ el futbol català en animades converses.
I fa poques setmanes va arribar una trucada especial. “Uns dies després d’acabar la Lliga, em va trucar el president de la Guineueta, José Centeno. Em va explicar el que ells volien i que comptàvem amb mi”, explica el tècnic.
A partir de llavors, tocava esperar: “Van passar 10 o 12 dies després d’aquella conversa i llavors em van dir que hi vingués. Suposo que hauran fet un ‘casting d’entrenadors, però em va dir que jo era l’elegit. I estic agraït i contentíssim per formar part del projecte”.
Pinti sap on arriba i coneix bé la casa. “És un club de barri que ha treballat molt bé aquests anys, sobretot per la gran feina de Luis (Gallego). Potser el punt d’inflexió va ser quan va marxar i crec que el fet de provar noves versions, nous jugadors, els va perjudicar. En el fons, la seva plantilla tenia continuïtat i aquests dies mantindrem reunions per intentar mantenir el bloc, perquè són jugadors amb experiència”, apunta l’entrenador de la Guineueta.
I com jugarà la Guineueta de Pinti? Això és motiu d’una segona part. En breu, a FutbolCatalunya.com.