Té molta raó Javier Sánchez Camacho quan afirma que ‘No cal ser un històric per a ser un referent’ i Javito mira a un Cerdanyola exemplar i ja nou equip de la 2a RFEF
JAVIER SÁNCHEZ CAMACHO
No cal ser un històric per a ser un referent. Amb aquesta categòrica afirmació començo el meu article sobre l’èxit majúscul del Cerdanyola Futbol Club.
Segons es pot llegir a la Viquipèdia:
“El Cerdanyola del Vallès Futbol Club és un club de futbol català de la ciutat de Cerdanyola del Vallès, fundat l’any 2006 arran de la fusió de cinc clubs de futbol del municipi, el Centre d’Esports Cerdanyola, la Unió Esportiva Fontetes, el Club Esportiu Baroja, l’Escola Club de Futbol Cerdanyolense-Montflorit i el Club d’Escola de Futbol Unió Esportiva Cerdanyola.
El procés de fusió va finalitzar a mitjans de l’any 2006 i va tenir com a objectiu principal fer créixer els equips de futbol base al municipi, així com, tenir una presència més destacada en categories superiors del futbol català“.
NO CAL SER UN HISTÒRIC
Doncs objectiu aconseguit i de sobres. Per a que després diguin que Internet menteix.
El CFC no ha deixat de créixer any rere any de la mà del seu President, Felipe López, fins a aconseguir ahir, el fins ara, major èxit de la seva història recent. Un ascens brillant a la 2ª RFEF després d’una primera fase triomfant, una fase d’ascens decebedora i un Play-off vibrant.
L’equip ha demostrat que tenia l’essència de la que sempre parla el flamant entrenador d’aquest autèntic equipàs, el mític Toni Carrillo.
Per entendre la victòria d’ahir, hem de ser conscients que el futbol s’ha de cuinar a foc lent. Segons les dades que hem pogut saber des de FutbolCatalunya, el Cerdanyola (històric per a nosaltres) no té un dels pressupostos més alts de la categoria (per les dades oficials diríem que és un dels 5 o 6 més baixos).
EL CERDANYOLA, EL SEU ALTRE FILL
Sí ha tingut sempre una capacitat de sacrifici i una ambició encomiables, extretes de la figura del seu President, on amb una sola conversa amb ell al 2015, just el dia que vaig decidir fitxar per club, vaig saber que en Felipe López tenia un pla per al seu Cerdanyola, el seu altre fill.
Des de l’inici, el club ha tingut una estructura professional i ha entès que el creixement del club no havia de passar només pel Primer Equip Masculí, havia de venir del Futbol Formatiu. Amb un organigrama ampli i cohesionat, els gestors del Futbol Base, tant masculí com femení, han aconseguit que les dues instal·lacions de les que disposa el club estiguin sempre plenes de jugadors i jugadores satisfets.
A més, amb un alt sentiment d’arrelament al club i amb uns pares confiats en que el Cerdanyola és un dels millors llocs per a afavorir el desenvolupament, no només esportiu, dels seus fills i filles.
I després d’anys de feina, de convertir les Fontetes i la Bòbila-Pinetons en una festa del futbol formatiu amb un espectacular torneig, van començar a arribar èxits en forma d’ascensos de categoria, com la del Juvenil de DH que ha debutat amb solvència a la màxima categoria del futbol espanyol i que s’ha convertit en un potencial viver de jugadors de la primer plantilla.
EXCEPCIONAL TONI CARRILLO
Paral·lelament, en Toni Carrillo anava fent de les seves. Jugadors experimentats per a cada categoria que militava fins arribar a Tercera. Un joc directe i intens es va plantar al grup 5 de 3ª Divisió.
Aquí es va demostrar la paciència i la confiança en un entrenador exigent i visceral que ha estat capaç de sobresortir-se de qualsevol situació esportiva complicada amb caràcter i decisió. Jugadors escollits, amb un perfil personal de gran vàlua i unes condicions innates per a la competició.
Els Coca, Cuadras, Barriendos, Valderas, Turu o Víctor Durán van anar deixant pas als Dani Martí, Alberto García, Ruben Giménez, Manu Martín, Nils Puchades... I com a nexe d’unió en aquestes temporades, el renascut Pitu Plazuelo, el jugador clau del Cerdanyola amb els seus importants gols (com el que va fer ahir de penal).
Ah! i les centrades mil·limètriques des de banda o a pilota aturada que han generat multitud d’ocasions finalitzades, moltes d’elles, en gol per Servetti i Javi López, els killers del flamant equip de Segona RFEF.
MESCLA DE JOVES I MENYS JOVES
Per una altra banda, al servei de Toni Carrillo i el seu Cerdanyola, cames fresques de joves futbolistes amb molt de potencial, com Juan Sosa, Pinto, Aliaga o el golejador d’ahir, Hamza. Veterans, joves o juvenils tenien clar el que volien i com ho havien d’haver per a aconseguir-ho.
Equip organitzat, tàcticament impecable, superior en la pilota aturada en les dues àrees i generant perill amb un 4-4-2 ofensiu, intens i vertical.
Una victòria del futbol modest, ahir a les Fontetes. Una victòria d’un President, que de ben segur ja està planificant el seu proper somni. Una victòria d’un entrenador carismàtic, en mans d’uns excel·lents jugadors, d’un magnífic equip, d’una gran família. Una victòria d’un club, que s’ha convertit en un referent del futbol català amb tant sols 15 anys d’història.
UN REFERENT DEL FUTBOL CATALÀ
Per acabar, utilitzo un tweet del míster: “Lo de ayer es insuperable, es historia viva de un club humilde y trabajador. Disfrutemos todos de este logro. Nos lo merecemos“
I així ha de ser, gaudir dels èxits d’aquest club que està escrivint els primers capítols de la seva victoriosa història. Tots els que hem pogut formar part, encara que sigui en una mínima porció, del camí d’aquest equip, ens sentim orgullosos de dir que vam formar part de la història d’un dels equips referents del futbol català que no ha necessitat ser un històric, si no ser ambiciós i treballador per a fer-se un lloc important en el panorama futbolístic actual.
En resum: No cal ser un històric per a ser un referent
Felicitats, Cerdanyola! Molta sort i molts èxits!
#SomVerds
Javi Sánchez Camacho @Javitosanc