Nacho Castro vol repetir els seus èxits a Andorra

La veritat és que tot l’extern influeix a l’hora de planificar. Per a tots no és normal no saber encara quan comença la Lliga ja que varia molt quan sigui donada la incertesa que hi ha. Intentem aïllar-nos a entrenar bé, a gaudir el que fem sense donar-li importància a coses que no podem controlar.

Sí, sí, formen part del cos tècnic. Considerem que feien falta en el grup i en el nostre organigrama, és gent molt compromesa amb el grup i el treball i, a més, dues excel·lents persones.

Sí, hem intentat buscar també sub-23 que poguessin competir, després d’un bon seguiment per part de l’equip de scouting amb Jaume Nogués; hem portat xavals molt joves de 19 a 20 anys, alguns de Tercera Divisió, però gent amb un futur molt prometedor més la base de l’any passat amb futbolistes contrastats. És una bona barreja per al que busquem.

Les primeres paraules de Marc van ser que arriba a un club familiar. Això es nota?

Primer és que estem en un país molt acollidor, és un club que en dos anys ha crescut una barbaritat, és molt pròxim amb la gent que forma part del club i sense deixar de pensar que estem en un projecte ambiciós. Hi ha proximitat amb tota la gent que veu i la seva adaptació és molt còmoda. El club posa totes les facilitats a tots.

Hi ha bons golejadors com Iker, Carlitos o Casadesús però una baixa com Ernest Forgas, com es substitueix?

És normal que no estigui, ja que van arribar ofertes interessants i se’n va anar. Cal intentar buscar aquest perfil que ens pugui ajudar, sí.

Sempre hem dit que aquesta categoria necessitava una reestructuració, però 100 equips són massa. Es va optar per premiar a equips i jo sempre he estat partidari d’acabar el que quedava per jugar (10 partits). Entenc que l’assumpte de contractes ho complicava però també hagués estat just declarar-la nul·la. Es vol reestructurar amb massa incertesa.

 

No observa una falta de respecte general per a uns professionals 100% de qui s’obliden fins i tot els seus companys d’elit? Hi ha mancada d’unitat entre els professionals?

El futbol, com la societat, ha tingut avanços enormes, hi ha un Sindicat que fa costat als futbolistes de Segona B i Tercera mentre que fa uns anys existien deutes per impagaments i es trigava molt a cobrar encara que hi ha moltíssimes coses per millorar en aquestes categories, dotar-les de major professionalitat. Els diners de les televisions ajuden a les categories inferiors, no sols 2aB i 3a, i per a molts jugadors el futbol és la seva única font d’ingressos; són molt pocs els que puguin arribar a l’elit i cal formar cada vegada més als futbolistes i treballar en altres àmbits. Cal conscienciar.

Parlem una mica del passat perquè el present només dibuixa treball, treball i treball. Mira sovint cap al Feliu i Codina?

Sí home, van ser tres anys meravellosos, guardo excel·lent relació amb el club, el presi és el meu amic. Només tinc paraules d’agraïment.

L’únic que segueix és Paco Carmona, el president.

És normal. Al final, el projecte a nivell econòmic, amb entrenaments al matí, és un equip per a jugar playoff d’ascens i amb perfils de jugadors que són el millor de la categoria.

Els canvis radicals no impliquen massa risc?

En el cas de l’Horta és el millor que li ha pogut passar amb l’arribada de Víctor Valdés, que ha estat un referent en el món del futbol, amb molta fam i il·lusió de fer-se entrenador. No és fàcil ficar-se en un equip de Tercera després del que ha sigut, ja que podria estar a qualsevol altre nivell. El projecte presenta possibilitats molt grans.

L’Horta 2018-2019 serà superable a Tercera? Ho dic pel futbol i la gran temporada que van oferir.

Tot és millorable encara que aquell equip va fer història. Era molt difícil amb aquella plantilla i pressupost reduït i amb una edat molt jove fer el que es va fer; vam signar molt bé i és va jugar molt bé al futbol. T’alegres perquè aquests xavals competeixen ara a categories més altes, no obstant això els desitjo el millor per al futur i especialment per aquest president que és una gran persona.

Què li va semblar el sistema de triar campió de Tercera el curs passat?

El primer classificat havia de partir amb un avantatge, ja que abans sempre tenies la repesca. L’Hospi partia amb l’avantatge de l’empat respecte a la resta perquè, si no, no es complia amb la normativa anterior.

El Terrassa és el major enemic del Terrassa aquesta 2020-2021?

S’estan reforçant molt bé. Mantenen la base de l’any passat, coneixen molt bé el mercat, hi ha jugadors que estaven amb mi a Horta, han signat a Castillo (excel·lent i amb condicions brutals) i a Josu, un dels més determinants de la categoria. Al costat d’Europa i Sant Andreu són els màxims favorits.

 

A mi em va fitxar el Barça B en el 92, sí. Jo era el que ‘netejava les sabates’ i, a més, rècord en el 93, amb l’Espanyol a Segona, amb Camacho i jo vaig marcar en el 91 a Sarrià a Toni. Va ser l’última vegada que es va enfrontar l’Espanyol al Barça B i ara es podria haver donat una altra vegada. Va marcar García Pimienta el 2-1 i jo vaig empatar a dos.

Tanquem aquesta entrevista l’agost del 2020 amb un titular que li agradaria figurés quan acabi aquesta temporada que ningú sap quan ni com començarà ni quan ni com acabarà?