OPINIÓ– Recentment, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va publicar una nota de premsa en la qual es venia a si mateixa com la salvadora del teixit federat català. Serveis d’assessorament, cursos, recursos, visibilitat… el cop d’efecte era clar: sense nosaltres tot s’enfonsa!
J.S.V.
redaccio@futbolcatalunya.com
Però quan la llum s’atura sobre els casos concrets –CE Europa, Club Lleida Ponent Esportiu- l’operació de màrqueting es desfà com un castell de sorra.
És profundament miserable aprofitar la desgràcia aliena per vendre’t com a solució. Quan el problema de fons no és ‘manca d’assessorament’ sinó decisions reglamentàries i de poder. Com la normativa de la RFEF sobre gespa artificial que ha posat contra les cordes el Europa o sobre control econòmic que ha condemnat al Lleida- la cantarella institucional sona a fum.
MENYSPREABLES! NO ÉS CRISI DE SERVEIS!
No és una crisi de serveis; és una lluita d’influències. I en aquest terreny hi ha noms amb pes i responsabilitats. Són menyspreables/miserables que s’aprofiten del dolor aliè
Parlem clar: la UFEC i el seu missatge s’ensorren si analitzem l’arrel del problema. Gerard Esteva, president de la UFEC, treu pit com a president també de CUFADE (la confederació que agrupa totes les unions espanyoles de federacions) i de tenir poder d’influència sobre el CSD, amb la inestimable ajuda de Foment del Treball. Un home tant important i tant influent no ha pogut ajudar a resoldre els problemes de l’Europa i del Lleida? No, ha preferit tocar el violí.
EL VIOLINISTA I EL SEPTUAGENARI
I l’altre home influent de Catalunya?, el ‘nostre’ septuagenari Joan Soteras, president de la FCF i vicepresident de la RFEF, com s’encarrega de recordar dia sí i dia també?. Doncs, més preocupat de la crònica judicial i de la trencadissa interna de la seva junta, tampoc ha pogut influir per ajudar l’Europa o el Lleida?.
Però si volem comercialitzar serveis per millorar la gestió de les entitats esportives, hi ha coses que la nota de premsa no toca. Per què no es parla de les eleccions a la FCF?
De com assessorar a la primera federació esportiva catalana a fer un procés electoral sense que els Mossos d’Esquadra et posin cap per avall la seu central?
ELS FAVORS ES PAGUEN
El silenci no és innocent. Soteras va tenir un paper clau per frenar, i impedir, un vot de censura contra Gerard Esteva, president de la UFEC. I els favors es paguen. Aquí sí ha fet servir el seu poder d’influència, en un remake de pa sucat amb oli de ‘Salvem al soldat Soteras’–
No és que la UFEC no faci coses útils, és que la seva capacitat per ‘salvar’ situacions regulatòries i polítiques, quan cal moure fitxa on es decideix, resulta ser molt limitada, sobretot si es tracta de clubs i federats. Això sí, quan trontolla la seva cadira, llavors tot s’hi val, encara que l’esport català hagi de seguir aguantant la vergonya institucional que representa Soteras i els seus a la principal federació del país.
SILENCI SOBRE ESCENARIS ELECTORALS TÈRBOLS
Per a qui es presenta com a taula de salvació cal recordar-li: la influència real -quan cal lluitar de veritat- és nul·la. No es pot fer negoci a costa del dolor aliè obrint una narrativa de salvació sense autoritat ni intenció real d’arreglar els problemes estructurals. El seu silenci sobre el passat i la seva posició en el present expliquen més que les notes de premsa.
A més d’un se li regira l’estòmac quan veu a algú com Esteve fent propaganda institucional, aprofitant tragèdies esportives. Ho hem de dir i ho hem de repetir: és menyspreable/miserable fer negoci amb la desgràcia aliena.
ELS PRIMERS A FER-LO CAURE
I encara més miserable és callar sobre escenaris electorals tèrbols, simplement per salvar el cul.
Això sí, que Soteras gaudeixi (mentre pugui) dels serveis prestats per la UFEC d’Esteva i que no oblidi que aquells que l’han ajudat a mantenir-se, seran els primers a fer-lo caure quan la situació esdevengui insostenible.