La presència del porter Martín Yamandú en la UE Sants és innegociable per al seu tècnic Tito Lossio. En la seva tercera temporada com blanc i verd, les seves mans d’artista són claus per donar vida a un equip sacrificat i amb orgull
Martin Yamandú arriba a la cita un quart d’hora abans del previst, una cosa, per desgràcia, inhabitual. Als seus 30 anys, aquest uruguaià que ja porta mitja vida a Catalunya, sap on està i el que li espera. Al costat del seu inseparable ‘mate’, el porter de la UE Sants contagia optimisme pels quatre costats. Pilar indiscutible per al seu tècnic Tito Lossio, ha sabut guanyar-se l’admiració i confiança d’un grup en el qual els valors estan per sobre de qualsevol personalisme.
“Vaig arribar d’Uruguai fa 15 anys amb els meus pares. Vaig començar a jugar a l’EF Barberá Andalucía, a qui recordo amb molt afecte, vaig passar per Mercantil (dos anys de juvenil), Palau Plegamans (últim any juvenil i primer equip), Blanes i Sto. Cristo de Moldàvia“, comenta a manera d’introducció i sota la mirada atenta de la presidenta del club, Montse Dot.
A partir d’aquí, Martín Yamandú passa per Martinenc, Molletense, Manresa, Terrassa i Sants (2016). Curiosa manera d’aterrar en L’Energia: “Amb el Molletense vaig jugar contra el Sants i tenia molt bona relació amb Navarro, parlàvem molt i, quan vaig acabar la temporada en el Terrassa, vaig arribar a escriure a Tito Lossio per felicitar-li per l’ascens. Em va preguntar que tenia pensat fer, vam quedar i vam tancar l’acord. El primer any vaig arribar i vam ascendir i ara anem pel tercer i em sento molt bé”.
La presidenta Dot afirma que el seu afecte cap a Martín Yamandú és total com la majoria dels seus aficionats. El porter treballa i juga al futbol.
“Sóc fuster com el meu pare encara que cada vegada hi ha menys feina i treballo a Sabadell. Un ‘manetes’? Bé, ho intentem. La veritat és que també li dedico molt a l’esport però sé, o ho vull creure, que el dia de demà, caldrà estar atent al treball. Estic molt bé avui dia però les exigències canvien. També tinc el curs de la FCF per poder treballar amb porters.
Per cert, de pare porter, fill porter.
Sí, va ser futbolista, porter, a Uruguai. El meu pare va jugar en Defensor amb Fernando Alves, un exporter internacional, va arribar a debutar amb Peñarol i no va tenir molta sort. Van dir que era una mica baix i van optar per Alves, no va acceptar aquesta crítica i va deixar el futbol. Amb mi és un crític just encara que jo mateix sé quan ho faig malament.
I vostè què s’exigeix?
El màxim. A nivell esportiu li dedico el màxim i intento dur a terme un treball compensatori. Jo entreno quatre dies a la setmana i també vaig al gimnàs.
“Estic convençut que el Sants es salvarà perquè vam demostrar diàriament que el nostre nivell va cap amunt”
A casa seva, els seus primers fans...
Per descomptat, és la meva família. Visc amb la Núria i tots sabem el nostre ordre com sé també que, si no m’exigeixo, no arriben els resultats; potser no he arribat més amunt perquè no té el nivell necessari, no ho sé. Vaig tenir la meva ocasió quan amb 19 anys el president del Sto. Cristo, que era moldau, tenia contacte amb el FC Schériff Tiraspol. Quan va arribar el moment d’anar-me vaig dir que no per no estar lluny de la família.
Ja porten 16 partits amb dos punts per davant de la zona vermella. Esperat? Sorpresa? Sabien que anaven a patir? Per cert, només s’ha perdut un partit (Horta)
Clar que ho sabíem. En aquesta primera volta s’ha pagat molt car ser el principiant de la categoria encara que també cal ser realista. Tot el que es va fer no ha estat dolent i, quan comenci la segona volta, cal intentar que no es repeteixi. Sí, només em vaig perdre el partit enfront de l’Horta i tant de bo sigui l’últim
Han perdut alguns partits en els últims segons de partit o en l’afegit
Comencem amb el Terrassa en la primera jornada. Això cal aprendre-ho i millorar-ho.
Aquest equip és reflex del seu entrenador. Qualsevol mira a Tito Lossio i veu la seva obra en el Sants.
Juguem com Tito i el cos tècnic ens planteja, és així. El que es reflecteix és el que el vulguis, tan bon punt sigui pitjor o millor és una altra cosa, però és el que l’entrenador vol. Tito sempre demana màxima entrega i compromís, és un dels entrenadors amb més conceptes futbolístics que he conegut en la meva vida. El que transmet és un altre nivell.
Això, els més joves com ho porten?
Ho vam parlar l’altre dia en el vestuari. Els més joves s’estan trobant un vestuari unit, s’integren rapidíssim, es contagien, ens adaptem tots a tots.
“Juguem com Tito i el cos tècnic ens planteja. Li hem plantejat un bon futbol a equips superiors.”
Què comenta el vestuari sobre la temporada?
Es comenta les injustícies que té també el futbol. Es planteja un bon partit, surten bé les coses però s’escapen per petits detalls, són dinàmiques.
Dot afegeix el gran treball de Yamandú també amb el futbol base. El seu suport al juvenil Alex és constant fruit d’un compromís entre tots que els manté vius. Les diferències entre plantilles és notable. Això també es nota en el camp?
Es noten molt els pressupostos. Mira el nostre i el de la resta i les plantilles; aquí s’aposta molt pel futbolista.
Nota que el respecte pel Sants és una realitat entre els rivals?
Clar que ens tenen respecte, no pot no haver-ho. Sense ferir a ningú, ve algun gran i sap el que hi ha, li hem plantejat un bon futbol a equips superiors.
L’equip se salvarà?
Estic convençut perquè vam demostrar diàriament que el nostre nivell va cap amunt.
“Els seguidors sempre estan implicats, és una veu de suport de 10. La proximitat demostra que estan en les bones i en les dolentes”
Aficions hi ha moltes però la del Sants sempre ha estat sensacional. Se sent?
Per descomptat. Sempre estan implicats, és una veu de suport de 10. La proximitat demostra que estan en les bones i en les dolentes. L’exigència ens la marquem nosaltres mateixos i d’ells necessitem el seu afecte, són excel·lents.
Algun favorit per a l’ascens?
El Terrassa sempre fa bones temporades encara que sembla que li costi carburar. Prat i Llagostera i, si hagués de dir un, em quedaria amb el segon.