Manuel Dengra compleix aquest dijous 82 anys, 50 com president del Martinenc. Exemple dins i fora, les seves paraules són les veritats d’un gran president
Manuel Dengra segueix al capdavant de l’històric Martinenc amb molts col·laboradors sensacionals // FOTOS: Gentilesa Dani Falcón
Les veritats d’un gran president en quaranta minuts de conversa amb Manuel Dengra. Parlar amb el màxim responsable del Martinenc dóna per a molt i, per descomptat, encara queden moltes coses per comentar.
Gran conversador i amic de complir la seva paraula, és un luxe per als ‘diables vermells’ del Guinardó i per al futbol català. Discurs impagable per a aquest d’Almeria que fa història a Catalunya.
En aquest capítol oferim els primers minuts d’una entrevista que més d’un directiu del futbolcat hauria de tenir com a catecisme. Consells gratuïts de qui ha pogut estar a l’elit i ha preferit predicar amb l’exemple. Només podem dir GRÀCIES.
DENGRA: LES VERITATS D’UN GRAN PRESIDENT
Se li veu molt bé per fora. Per dins, les mateixes idees de sempre?
Això és difícil de canviar, es pot suavitzar una mica però seguim igual.
Vostè sempre ha dit el que li ha donat la gana…
Sí, però ara sóc més suau
No és el mateix?
Sí, el que m’agrada, m’agrada i el que no, doncs no. A una certa edat, no estic cansat, però ho veig amb una perspectiva major.
Com està el futbol?
Si et dic la veritat, no ho sé molt bé perquè fa uns dos anys que em vaig retirar. El que tinc és sort, vaig fer una junta directiva que havia de voler el mateix que jo, ja que no tenia ganes de discutir. Vaig agafar exjugadors que ja coneixien la nostra filosofia i va bé.
“O CONFIES EN LA TEVA GENT O MALAMENT”
Com el Bayern.
Doncs sí. I puc estar tranquil perquè ho porten millor que jo.
La clau és saber delegar?
És que el personalisme sobra en una entitat de futbol. Com puc saber amb 50 equips de futbol que hi ha en el Martinenc quin va malament? O confies en la teva gent o va malament. Aquí la filosofia és secundar.
Aprofitem per a agrair totes les atencions d’aquest gran equip amb el seu director general Alfred Porcar ‘Fido’ al capdavant, al vicepresident David Alonso i Joan Moya i a la junta, a Roger Sánchez i Dani Falcón,o a Manolo Murciano, entre molts.
Vostè no vol marxar?
És que no em fam fora. També és veritat que als directius els va bé tenir un president que els deixa fer el que creuen convenient.
El que més ens va sorprendre quan el vam conèixer és que ens va dir que el Martinenc sempre paga, encara que sigui poc, però sempre paga el que promet. Exemple per a molts.
Aquest dijous compleix 82 anys i en el 2022 farà 50 al capdavant de l’entitat del Guinardó // FOTO: Dani Falcón
“ANAR-ME’N? ÉS QUE NO EM FAM FORA”
Al principi per a mantenir un equip a la Regional feia falta una junta que posés diners. Jo vaig entrar i m’ho vaig trobar agreujat perquè hi havia una instal·lació esportiva molt gran. Hi havia moltes despeses i només 2 equips i calia fer desemborsaments importants, no obstant això, en els 10 o 15 últims anys no he posat ni un euro.
Però aquest futbol modest ha mort o no?
Jo no visc altres clubs, però explicaré una anècdota amb un entrenador. Era final de temporada i vaig pagar a tots els jugadors (els que es quedaven i els que se n’anaven) i aquest tècnic que va arribar per a fitxar es va convèncer d’estar amb nosaltres quan va veure aquesta reacció i va estar quatre anys. No ha mort.
“ENCARA QUE PERDI, GAUDEIXO DEL MARTINENC”
Manuel Dengra viu tots els partits del seu equip?
No, fora no vaig pel meu estat físic encara que no m’exalto, ja que gaudeixo (i molt) del Martinenc encara que perdi. He deixat el meu gran pis per a viure al costat del camp i venir caminant.
El problema del futbol base continua sent els pares?
No, els pares són una ajuda. Hem tingut algun problema aïllat i li vam donar la baixa al nen encara que fora per culpa del pare; si no col·laboren els pares, com jugaran al futbol els xavals que han d’anar a algun poble amb els seus cotxes?
“ELS PARES NO SÓN UN PROBLEMA”
El Martinenc és un apart, ja que sempre han gaudit “d’ajudes milionàries” de l’Ajuntament!! (ironia)
Sobretot, això. Sempre me’n recordaré de Pasqual Maragall. Econòmicament no em va ajudar, però em va ensenyar com funciona l’Ajuntament; vaig aconseguir que ho fessin, no que ho paguessin ja que vam demanar crèdits. A vegades ens diuen que amb el nostre pressupost hauríem d’estar a Segona B!!.
A quant ascendeix?
Tres milions d’euros per a un club de Primera Catalana, però….aquests diners hi van (per exemple) al viatge d’un cadet femení i no per a fitxar a ningú per al primer equip el pressupost del qual no arriba a 60.000 euros. Aquí no cobren els futbolistes.
El futbol formatiu sempre ha estat la gran feblesa del president del Martinenc, Manuel Dengra // FOTO. Dani Falcón
“VAL LA PENA SER PRESIDENT DE LA FCF”
Parlem de pressupost i, per descomptat, parlem de la Federació Catalana la junta de la qual va pertànyer diversos anys Manuel Dengra en temps pretèrits.
“Si cobren els directius, ha d’augmentar el pressupost. Què em sembla? Que així sí que val la pena ser president encara que ho facis malament; a mi no em van donar ni per a benzina en 12 anys”. Dit queda.
Manuel Dengra diu moltes coses. Atenció a les paraules d’un president exemplar i tant de bo puguin prendre nota molts. Classe magistral i gratuïta.