L’entrevista ja està completa. Futbol, futbol i més futbol a la segona part de la conversa amb un Manolo Márquez que, com a la primera, no es calla res
Un entrenador pot exercir sense títol? Per què el #futbolcat actual és pitjor que el d’anys passats? Quina relació s’ha de tenir amb directius i jugadors? Manolo Márquez dóna resposta a aquests i més interrogants a la segona part de la entrevista marcada per un tema cabdal: la situació del futbol i tot el que l’envolta. Amb el cafè acabat i en plena conversa, l’entrevistat no aixeca el peu de l’accelerador i segueix trepitjant gas a fons.
Es pot permetre a un entrenador pot dirigir un equip sense la titulació corresponent?
No es pot permetre que la gent que no tingui el títol d’entrenador exerceixi. Això és un problema. No crec molt en el tema de les titulacions, però si la llei marca que has de tenir un títol per a entrenar s’ha de complir.
Existeix una similitud amb el carnet de conduir?
Sí, és el mateix. O tots complim, o no té cap valor. Possiblement, tenim culpa els entrenadors per no exigir o el col·legi d’entrenadors per no emplear-s’hi.
Un altre tòpic molt extès és que el nivell de la Segona B i la tercera ha baixat.
El Jaume Oliver sempre deia que qui va descobrir els tòpics deuria ser un geni. I tenia raó. És una realitat. Crec que el futbol a nivell tàctic ha millorat, a nivell físic ha millorat i a nivell tècnic ha millorat. També s’ha introduït la psicologia. Amb el que hem anat enrere és en entendre el joc. En saber el perquè de cada moviment. Fan falta ensenyadors. Trobo a faltar aquest tipus d’entrenador. Saber jugar a futbol no consisteix en córrer més o menys, sinó en saber quan toca córrer i quan no. El Barça de Guardiola sabia entendre el joc.
Arribat a aquesta edat, formar part del futbol professional es considera ja utòpic?
Contesto com l’Aguirre: me la bufa. Després de veure el que vaig veure l’any passat me la bufa arribar al futbol professional. Si arribo, que sigui per mèrits propis. Clar que vull arribar. Després dels dos play-offs de Segona B em vaig reunir amb dos clubs de Liga Adelante i he tingut un contracte davant meu. Al final, vaig optar per quedar-me a l’Espanyol B. Vaig perdre la il·lusió, però en aquest moment prefereixo ser feliç que entrenar a dalt. Arribar perquè m’ho mereixo. Si he d’arribar per fer jugar a qui no vull, prefereixo no arribar. Igual sóc un romàntic, però prefereixo entrenar al Prat que veure que s’ha comprat un partit a Segona Divisió. No dic que tot sigui brut, sinó que he viscut coses que no m’han agradat.
Ha firmat fins a final de temporada?
Sí.
La immensa majoria coincideix en que no és un home simpàtic, sinó massa seriós. Ho confirma?
Dono aquesta sensació, però m’agradaria que li preguntessin a tothom qui ha treballat amb mi el que en pensa. Reconec que a vegades em falta mà esquerra.
Amb el poder?
Possiblement, vas amb més compte amb la gent que mana als clubs. Pot ser. Ni m’ho havia plantejat.
La seva fama a les rodes de premsa també és coneguda.
Ho agraeixen els periodistes i és una fama que tinc. Si em pregunten i haig de dir que hem jugat molt malament, el partit ha estat avorridíssim i li tornaria els diners als espectadors ho dic.
Per què amb els directius li falta mà esquerra?
Jo no sóc molt partidari de fer bromes amb els directius. No vull ser amic dels jugadors i sempre intento mantenir una distància i amb els directius és veritat que no és la part del futbol que més domini.
És un orgull per a vostè que es digui el que li hem comentat?
No, no. Ni és un orgull ni ho deixa de ser. A vegades pot costar que no et tornin a trucar. Va amb la meva manera de ser, però mai he tingut cap enganxada.