Arribar i moldre. L’estrena com a tècnic del Prat s’ha traduït en dues victòries després de 10 mesos a l’atur. Manolo Márquez ha tornat i parla de tot en una extensa entrevista
Manolo Márquez (1968) és un dels noms més coneguts del #futbolcat. El seu gran èxit van ser dos play-offs d’ascens a Liga Adelante a Badalona, fet que li va obrir les portes del futbol professional a l’Espanyol B. L’equip dels seus amors, però, sempre ha estat el Prat. El soci número 82 de l’entitat pota blava inaugura la seva tercera etapa a la banqueta del Sagnier. Sobre el terreny de joc ja ha donat fruits, mentre que segueix manejant els tempos de la comunicació a la perfecció. Ho demostra parlant de tot a Futbolcatalunya.com.
El Prat suposa deixar l’atur després de 10 mesos. Per què va decidir aquest equip i no un altre?
És una pregunta que me l’ha fet molta gent. Tot i que és un tema personal, molts pensen que m’he equivocat perquè després de les bones temporades a Segona B em pregunten perquè me’n vaig al penúltim classificat de Tercera. La realitat: després de la meva última temporada a l’Espanyol necessitava treballar a un lloc on em sentís entrenador. Al Prat sé que em deixaran treballar, és un repte i espero que sigui un pas enrere per a donar dos endavant. Vull recuperar la il·lusió després de la última temporada a l’Espanyol.
Abans de venir al Prat va deixar de sentir-se entrenador?
Sí. Deu mesos a l’atur són molts. Jo faig la conya que els meus dos primers anys de Segona B van sortir massa bé i per culpa d’això vaig deixar la meva feina de funcionari. Vaig decidir seguir al futbol. Sempre dic el mateix, si no ets ex jugador cada any passes un examen. Pots fer bones temporades, que si en fas una dolenta comences de zero. De fet, després de sortir de l’Espanyol B només he tingut ofertes de fora.
S’arrepenteix de deixar la feina pel futbol?
No, perquè el futbol és la meva passió. Si pots treballar en una cosa que t’agrada ets sents millor. El que m’agrada és estar al camp i no al despatx.
Si el Prat fos un malalt, quin diagnòstic li faria?
El Prat viu una situació delicada. Ni vull, ni puc criticar al Prat per un sol motiu. Jo substitueixo a un íntim amic meu, que és Pepe Delgado. Gràcies a ell nosaltres vam poder fer els dos play-offs a Badalona. Possiblement, en la confecció de la plantilla hi ha errades que fan que estigui poc compensada i després hi ha un perill. Només començar la lliga l’entrenador i el president van dir que el Prat estaria a dalt i faria play-off. Moltes vegades amb aquestes coses s’ha d’anar amb compte. Ja es va veure amb el Santboià.
Agafar la banqueta de Pepe Delgado el va fer dubtar sobre si fitxar o no pel Prat?
Sí. Una de les condicions que vaig posar va ser que Pepe Delgado i Matías Borsot continuessin a l’equip. Matías està amb mi i Pepe Delgado, amb qui parlo cada dia, em va dir que agafés jo l’equip i que preferia que vingués jo que no pas un altre. El següent club que jo treballi, si puc, perquè a l’Espanyol B ho vaig intentar però no em van deixar per places, intentaré que Pepe Delgado estigui al meu cos tècnic.
Per tant, manté que Pepe Delgado és el millor professional que s’ha trobat mai al futbol?
De llarg. De llarg. És el millor amb el que he treballat i dubto que en els anys que em queden al futbol trobi un professional millor que Pepe Delgado.
Abans de venir al Prat, va estar molt a prop de fitxar pel Badalona.
No. Es va rumorejar. No és que estigués a prop. Ho explico. Tusgsal apostava per Manolo González, molt amic meu i l’Ajuntament apostava per mi. L’Ajuntament tenint en compte el pressupost baix, el camp… volia un entrenador amb més experiència que Manolo González. Amb els resultats s’està veient que ell és un gran entrenador. No va ser un Manolo o jo, ja que l’Ajuntament de seguida es va retirar i Tusgsal decidia.
I el president per qui apostava?
Jo crec que apostava per ell. Tinc bona relació amb Miguel Ángel Sánchez. De Badalona vaig sortir bé excepte per la situació que acabés com va acabar el tema amb l’Albert Cámara i el Luis Gilera. Em porto bé amb la gent que hi ha allà ara.
De fet, els seus dos últims segons entrenadors l’han substituït a la banqueta.
Li he dit al Matías Borsot que espero que no sigui el tercer. Els dos casos van passar per diferents motius. Sempre intento posar-me al cap de l’altre. Puc entendre que l’Albert Cámara volgués ser entrenador del Badalona perquè portava molts anys a l’entitat. El que no trobo bé és la manera de com ho va fer, però ja està. El cas de Sergio no té res a veure. Va donar la cara per mi i si no fos per ell m’haguessin fotut al carrer abans. No conec a cap persona que pugui parlar malament d’ell i com a entrenador està en una fase d’aprenentatge. Penso que està preparat i pensa molt com a jugador. Al cap i a la fi, l’Espanyol està fent la temporada que li toca.
Està content de que Sergio sigui l’entrenador del primer equip de l’Espanyol?
Estic molt content per ell i per tots els seus assistents. Toca una mica els nassos que el teu cos tècnic estigui a Primera Divisió amb uns bons sous i vivint l’elit del futbol professional i tu estiguis a casa o entrenant un Tercera. Insisteixo, l’ex jugador té més possibilitats. La realitat és que Sergio va fer a l’Espanyol B exactament el mateix que havia fet jo la temporada anterior. Sergio és Sergio i Manolo Márquez és Manolo Márquez. Un és un gran ex jugador i jo no he passat de jugar a Tercera Divisió.
A les banquetes té un bon currículum, això sí.
Un bon currículum a Segona B. Quan no ets conegut, cada temporada és un examen. Porto 25 anys entrenant i he tingut 2 males temporades. Una a l’Europa, en la que l’equip no va funcionar i una altra a l’Espanyol B. Quan no em van renovar a l’Europa l’únic equip que em va voler va ser el Prat i ara que no m’ha anat bé a l’Espanyol B l’únic d’aquí que m’ha vingut a buscar ha estat el Prat.
Canviar un filial professional per un equip de Tercera Divisió és un pas enrere?
Només per l’agraïment que li tinc al Prat mai diré que és un pas enrere. S’ha de ser agraït amb qui t’ha tractat bé i ja els hi agradaria a molts clubs professionals tenir la gent que treballa pel Prat.
És l’equip que millor li ha tractat?
És l’equip que més còmode m’he trobat. Amb l’edat, les rancúnies es perden. Tinc bona relació amb treballadors de l’Europa, el Badalona i l’Espanyol B. S’ha d’intentar sortir bé dels llocs, però al Prat m’ha anat molt bé. Sóc soci, a més a més.
Manolo Márquez és soci només del Prat?
Sóc soci número 82 del Prat. Fa 9 temporades que ho sóc sí.
Es sent millor entrenador ara mateix que quan va sortir fa 10 mesos de l’Espanyol?
Sense autocrítica no hi ha millora. Si les coses no han anat bé a l’Espanyol B, evidentment també va ser culpa meva. Em va faltar ma esquerra per a portar uns quants temes. Tampoc vaig estar bé. L’altre dia em deien al Prat que em veien més tranquil i és veritat. No es pot viure pensant que cada setmana et jugues el lloc i s’ha de gaudir del que fas.
Al col·lectiu d’entrenadors hi ha poca companyonia?
Això és una frase que es va fer famosa amb l’episodi del Toni Carrillo i el Pedro Dólera. Respecte aquest tema jo crec que a Espanya funcionem diferent. A la resta d’Europa a tu et foten fora de l’Espanyol B i 15 dies després pots entrenar. Fins i tot em van trucar, quan vaig perdre la banqueta i vaig dir: “no, no. Si no puc entrenar aquesta temporada perquè no està permès”. Crec que som molts entrenadors i tots volem treballar. Possiblement s’hauria de fer d’una altra manera, però no és fàcil perquè també l’obligació de l’entrenador que no treballa és veure partits.
Continuarà…