Diumenge al Camp d’Esports de Lleida s’enfronten primer contra segon en un partit que pot decidir una lliga i també el futur del futbol a la capital de la terra ferma
La tarda del proper diumenge el Camp d’Esports viurà un partit molt transcendent. De fet, es ven sol. Es veuen les cares els dos líders del grup 3 de Segona Federació i estan empatats pràcticament a tot. Aquest és el cartell esportiu, però darrere d’aquest Lleida Esportiu-Badalona Futur s’amaga una lluita encoberta pel futbol a la capital de la terra ferma. Els visitants van estar a punt de jugar a Lleida aquesta temporada i no es descarta que en un futur ho facin. Un ascens de qualsevol dels dos podria canviar el panorama, que ara mateix és incert de cara a la propera temporada. Dependrà del que passi diumenge? El que està clar és que això serà més que un partit.
QUÈ SUPOSA EL LLEIDA E.-BADALONA FUTUR?
Sergi Tor (COPE Lleida): “Un partidàs. Els dos líders. No és definitiu, quedaran 10 jornades encara, 30 punts, molts en una categoria molt dura, i encara amb molts partits directes, però pel guanyador, si no hi ha empat, serà un pas important. Tindrà el gol average. Duel d’estils al camp. Grans jugadors a la gespa pels dos equips. Gran ambient; per tant, els ingredients per un gran partit a una ciutat necessitada de tardes de futbol com la del diumenge”.
Miquel Pascual (Diari Segre): “En aquest partit s’han ajuntat moltes coses perquè sigui un dels grans partits de la temporada al Camp d’Esports. Primer, el morbo inherent de la situació del Badalona Futur. Si la gent va ser reivindicativa a Vic aquesta setmana ho serà igual o més. És important no perdre la perspectiva de que enfronta el primer i el segon, que estan empatats a punts i amb l’average igualat”.
“El Lleida no ha guanyat a cap dels rivals directes que té a la lluita per quedar primer i el Badalona Futur ha empatat contra els tres. El partit no és decisiu ni una final, però sí una bona oportunitat per fer un cop de puny sobre la taula”.
Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “A nivell futbolístic, el partit de diumenge té una rellevància major a 3 punts. És evident que classificatòriament només hi ha 3 punts en joc, però restant 11 partits, 10 un cop s’acabi el del Camp d’Esports, el cop de puny damunt la taula de l’equip guanyador (si és que n’hi ha algun) podria tenir una repercussió més anímica que no pas esportiva que podria afectar el rendiment en el tram final de la competició”.
“S’HA GENERAT UN GUIÓ D’HISTÒRIA CONTRA INTRUSISME”
“A nivell social, part de l’entorn del Lleida Esportiu i de la ciutat sí que concep el partit de diumenge com un enfrontament que va més enllà del futbol. S’ha generat un guió de bons contra dolents, d’història contra intrusisme. Diumenge crec que aquesta part no hauria de ser la protagonista. El que hagi de venir, vindrà. Aquesta recta final de la temporada ha de dominar el futbol, no els despatxos”.
Oriol Jové (RAC1): “És un partit que enfronta primer contra segon, empatats a punts i diferència de gols. El partit té molta entitat, però a ningú se li escapa que el Badalona Futur durant la temporada ja hi ha hagut pistes del que pot passar. Els aficionats del Lleida a la primera volta a Vic es van trobar que el beneficiari de les entrades era l’Atlètic Lleida. Oficialment no s’ha anunciat res, però es pot imaginar que depararà el futur”
“El Lleida i la seva afició tenen ganes de reivindicar la seva existència. El club es va fundar el 2011, el 2022 va estar a punt de morir víctima dels seus propietaris i ara es veu amenaçat per la possible presència d’un club finançat per empresaris de la pròpia ciutat. Una altra vegada té l’enemic a casa i podria reclamar jugar al Camp d’Esports. Això suposaria un canvi de paradigma històric. El nou club és estrany, es percep sense suport popular, nascut del no res i només per la voluntat d’una sèrie d’empresaris que tenen potencial econòmic per fer-ho”.
QUÈ IMPLICARIA PER LLEIDA L’ASCENS D’UN O ALTRE EQUIP?
Sergi Tor (COPE Lleida): “Si puja el Lleida Esportiu, ja sigui per la via curta, el campionat, o la llarga, via promoció, serà un gran felicitat per la ciutat. Fa 20 anys, que no es puja cap categoria. Entremig una desaparició i una altra a punt. Molta afició de menys de 30 anys, que és la majoritària, crec que ho celebrarà com un ascens a Primera. Es sobredimensionarà. Augmentarà la identitat i afecte amb el club local”.
“Si puja el Badalona Futur, en l’àmbit social a Lleida, ningú ho celebrarà. L’aficionat del Lleida Esportiu, ho veurà com una amenaça, si juguen a la ciutat la pròxima temporada. Dividirà els afectes i a mitjà termini, tots dos cauran a la irrellevància. Dos equips professionals a Lleida, és letal per mi. Tothom perdrà molts diners”.
Miquel Pascual (Diari Segre): “El Lleida fa vint anys que no té un ascens, l’últim va ser el 2004. A més entremig una desaparició. Entre l’afició hi ha unes ganes de que per fi les coses vagin bé i això fa que la gent anheli molt l’ascens. Seria una alliberació molt gran i trencar una dinàmica de patiment. Pel Badalona Futur és difícil de desxifrar, sobretot en àmbit lleidatà. Caldrà veure si s’acaba executant la compra dels empresaris lleidatans, si juguen al Camp d’Esports… i obriria un meló de que si no es produeix aquest ascens potser pot quedar més aviat apaivagat. El Lleida ho necessita i el Badalona Futur vol pujar”.
“L’ASCENS DEL CFB FUTUR OBRIRIA UN PARADIGMA COMPLEX”
Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “L’ascens del Lleida Esportiu seria la recompensa a una gestió més que positiva de la directiva que va arribar fa poc més de dos anys encapçalada per Luis Pereira. A més, la temporada 23/24 dels blaus està sent històrica per diverses qüestions i seria la cirereta del pastís d’un curs on s’han recuperat la passió pel club de futbol de la ciutat, imatges a les grades fantàstiques i el retrobament de les generacions familiars en l’estima pel Lleida”.
“L’ascens del Badalona Futur obriria automàticament un paradigma complex a la ciutat i on caldrà que s’oficialitzi, s’expliqui i es detalli la situació del club des dels darrers mesos, fins al dia de llavors, estem parlant de principis d’estiu. Basant-nos en la realitat i el present, plantejar-se aquest escenari a finals de febrer no sé fins a quin punt és útil avui dia”
“A NIVELL SOCIAL L’ATLÈTIC LLEIDA NO POT FER OMBRA AL LLEIDA E.”
Oriol Jové (RAC1): “Aquí hi ha quatre escenaris possibles. Si pugen tots dos i això es culmina amb la compra per part de l’Atlètic Lleida tindrem un escenari imprevisible. El mateix a Segona Federació, que implicaria la coexistència. No crec que l’Atlètic Lleida tingués més suport popular si estigués una categoria per sobre del Lleida Esportiu. Això crec que enfortiria el vincle de l’afició amb el Lleida i a nivell social l’Atlètic Lleida no li podria fer ombra”.
“Des dels anys quaranta no s’ha donat a Lleida la coexistència de dos clubs i el fet de compartir l’estadi. Aleshores el Lleida de tota la vida va acabar absorbint el club nou, creat pels franquistes”.
LA CONVIVÈNCIA ÉS IMPOSSIBLE? QUÈ PASSARÀ EN EL FUTUR?
Sergi Tor (COPE Lleida): “Jo sol opino per mi. La convivència dels dos clubs hauria de ser bona, per generar competència i, per tant, obligació de millorar a tots. Però tot s’altera quan es decideix fer una gran inversió, a un club rival de l’equip de la ciutat. Si el debat és la legalitat i la llibertat, no hi debat, però sí el col·loques amb termes d’identitat, afectes i història, tampoc hi ha debat. Quan compres trenques l’essència del joc, donar igual guanyar o perdre si després els teus directius compren”.
“Dubto molt que els aficionats del Lleida Esportiu passin el seu afecte al que surti del Badalona Futur, tot i jugar a Lleida”.
Miquel Pascual (Diari Segre): “Crec que no és impossible la convivència. Dubto molt que fos positiva, això sí. Una ciutat com Lleida que ha vist desaparèixer un club i gairebé dos no sé si tenir dos clubs compartint categoria pot arribar a tenir coses positives. Què passarà? La situació és complexa. El factor de pujar o no canvia tot, tan pel Badalona Futur com pel Lleida Esportiu. Poden conviure, però no beneficiaria a cap dels dos. A més, la gent ara està molt vinculada al Lleida i s’estan veient assistències a l’estadi que fa anys que no es veien i una massa social que torna a estar orgullosa de ser del Lleida Esportiu”.
“CAL PENSAR MÉS AMB EL FUTBOL DE LLEIDA”
Sergi Guiu (UA1 Ràdio): “Crec que dependrà de si un dels dos equips puja a Primera RFEF, si ho fan els dos, o si cap dels dos ho aconsegueix. Insisteixo, crec que caldrà que totes les parts implicades expliquin, detallin, oficialitzin i responguin a les preguntes que hi ha damunt la taula per saber què, quin i com serà el futbol lleidatà a partir de la temporada 24/25”.
“La relació entre Lleida Esportiu i Atlètic Lleida molts diuen que està destinada a ser-ne una on l’enteniment i el respecte mutu estigui en l’ordre del dia, però veient com han transcorregut aquests 2 anys sembla complicat que es pugui arribar a una relació de col·laboració mútua i, sobretot, d’unió. Crec que cal pensar més amb el futbol de Lleida i els lleidatans, i no tant amb individualitats i interessos”.
Oriol Jové (RAC1): “La coexistència de dos clubs a un nivell similar no és fàcil que es perpetuï en el temps. S’imposa un per sobre l’altre. No crec que sigui impossible, però sí que hi haurà rivalitat. No veig l’Atlètic Lleida en cap cas posant gent suficient a un estadi com sí ho ha fet el Lleida Esportiu aquesta temporada”.