L’Hospi, amb l’aigua al coll

L’ordre de pagament de la Seguretat Social i Hisenda al CE L’Hospitalet ofega l’actualitat del club riberenc. L’abonament d’un milió d’euros manté al club en una situació desesperada

Santi Ballesté, president del CEL'H, a la llotja/ FOTO: JORDI MESTRES RIUS
Santi Ballesté, president del CEL’H, a la llotja/ FOTO: JORDI MESTRES RIUS

El president del CE L’Hospitalet, Santi Ballesté, dóna la cara en Mundo Deportivo i aborda l’angoixant situació per la que està travessant l’entitat riberenca. El deute d’un milió d’euros que manté el club amb Hisenda (200.000 euros) i la Seguretat Social (800.000) no admet més ajornaments i pot passar qualsevol cosa.

Santi Ballesté, 15è president del Centre d’Esports, pensa en totes les possibilitats per treure la situació endavant. Avalar o convertir-se en Societat Anònima són dues possibilitats.

ENTREVISTA MUNDO DEPORTIVO

Santi Ballesté duu poc més de dos mesos al capdavant d’un CE L’Hospitalet que complirà 60 anys  el 2017. Molt poc temps per a tantes novetats, que no sorpreses, ja que sabia on es ficava i, si no estava informat al 100%, està envoltat d’alguns responsables. La realitat és que l’Hospi està a un pas del caos més absolut per un doble deute que arrosseguen fa més de sis anys.

“Si fa tres mesos m’arriben a dir, ‘o caixa o faixa’, no m’hi presento”, admet Ballesté després d’haver rebut aquests últims dies una ‘invitació’ perquè aboni l’entitat 800.000 euros (Seguretat Social), d’una banda, i 200.000 més, (Hisenda), per un altra, més interessos. A més, “després de mirar tots els calaixos” ha descobert pagaments pendents per valor de 150.000 euros.

De fet, avui mateix negocien l’ajornament d’una primera part de Seguretat Social (150.000 euros). No se sap si li donaran l’OK a abonar aquesta xifra en dos o tres mesos, però aquesta era la intenció ahir d’uns directius que ja han avançat 60.000  a Hisenda. Un veritable galimaties doncs “jo sabia que no hi havia diners, el que no sabia és que ens vindria aquest milió d’euros”. El 15è president del CE L’Hospitalet sí que sabia que “fa quatre anys van venir a aixecar actes i que s’havien presentat recursos”, el que no es comptava és amb l’execució d’aquest deute. En resum: “o avalo jo, o avalem tots o no avala ningú i el club té un problema”.

Aquest problema passa per una solució: “O es troba un inversor o es converteix, cosa que jo no desitjo, en Societat Anònima. Això va passar fa molts anys, però és ara quan ens diuen que és inajornable”.

Ballesté no vol entrar detalladament, ni assenyalar ningú, sinó que fins i tot intenta posar draps calents. Si fa quatre anys “s’hagués pagat amb els 400.000 euros, només 400.000 euros, que hi havia en caixa, com s’hagués pagat als empleats?”, afegeix en relació als futbolistes, ja que tant el camp com els professionals que el cuidaven eren empleats municipals.

L’actual president riberenc té resposta també per alliberar de càrregues els seus antecessors, encara que també comptaven amb un currículum hospitalenc des de fa diversos anys. “Després va arribar un nou president i ho va invertir en el que va creure més convenient Per què no es va pagar? Doncs perquè volien salvar la categoria i l’hivern passat van contractar diversos jugadors per un munt de diners”. Zas! Al pal li segueix una pastanaga: “aquest club no ho ha fet tan malament si ho comparem amb altres clubs durant molts anys. Aquí s’ha pagat a tothom sempre; se sabia que havien unes actes d’Hisenda, però això se sap quan comença i mai quan s’acaba”.

Sense cap ‘però’ a l’Ajuntament, que segueix aportant subvencions a l’entitat -230.000 euros-, i menys a l’alcaldessa, Núria Marín, que no és sòcia “perquè hauria de ser-ho de totes les entitats, però el seu espòs, José Luis, ho serà”-, Santi Ballesté es queda amb el magnífic grup esportiu que ha format per a aquesta temporada.

“És un miracle. El cost d’aquesta plantilla és de 299.000 euros, el pressupost més baix de tota la Segona B encara que val quatre vegades més”, emfatitza, tot i que repeteix fins a la sacietat que “no tinc cap mèrit. Tot és del director esportiu i de la meva junta, ja que m’he sabut envoltar dels millors