‘L’àngel’ de la Copa RFEF dóna la recepta al capità del Sant Andreu

El mateix Morales destaca la importància de la final del dijous a Futbolcatalunya.com: “L’equip té molt clar que dijous és un dia històric pel Sant Andreu i hem d’aprofitar-ho. L’afició fa molt que espera un títol des de que vam jugar play-offs”.  Tot i l’ambient eufòric que es viu al barri barceloní el porter quadribarrat adverteix que “res està aconseguit. Si ens marquen en els primers deu minuts es ficaran en l’eliminatòria i partits com el del Madrid a Turquia ens serveixen d’advertència”.

Una final dóna per molt

A Morales l’acompanyava Miguel Ángel Álvarez, actual porter del Terrassa, i campió de les edicions 2004 i 2005 de la competició. Aquest palmarès no impedeix al futbolista egarenc dir el següent: “Quins consells li pic donar a Morales? La seva trajectòria ho diu tot”. Consells, potser no, però en Miguel Ángel sí que té records de les efemèrides passades: “Li vaig veure la cara a Ángel Maria Villar. És qui penja les medalles i recordo que l’Àngel, davanter del Mataró, li va comentar que una altra vegada es veien les cares, que a veure si s’anaven a fer amics”.

El president de la Federació Espanyola, com aleshores, també serà present al Narcís Sala per donar les medalles als jugadors i un bon premi econòmic. “La nostra plantilla és curta, però des del club ens han conscienciat de que l’objectiu era arribar a la final per ajudar econòmicament al Sant Andreu” afirma Morales. Aquest últim insisteix en que “a tot arreu estem passant-ho malament amb els diners i nosaltres no en som l’excepció. El Sant Andreu ha d’aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la Copa Federació”.

Viatjar no sempre és gratificant

Una oportunitat que s’ha pagat a un preu molt alt, sobretot físic. Els quadribarrats han jugat deu partits més que la resta de rivals a la lliga i “esgota”, tot i que “alhora et fa estar al 100% sempre”. Les condicions dels partits com a visitants, per això, “no han estat les millors”. “Hem matinat sempre i alguna vegada hem arribat al camp del rival mitja hora abans del partit” puntualitza José Miguel Morales.

No és un fet casual, ja que fa deu anys també “es viatjava en autocar el mateix dia”. Miguel Ángel Álvarez, a més, ens recorda que en un partit del Badalona de Calderé a Saragossa “vam canviar-nos a l’autobús i vam fer la xerrada prèvia allà mateix”. Tot i aquests impediments aquell llunyà 2004 els escapulats van guanyar la Copa Federació, el campionat de Tercera i també van pujar a Segona Divisió B.

Dos veterans que tenen corda per estona

Aquell és un dels millors records d’un Miguel Ángel Álvarez que ha passat pel Sabadell, el Mataró o el Huesca i que enguany compleix la seva desena temporada al Terrassa. Precisament a l’Olímpic egarenc els nostres dos protagonistes van coincidir en una mateixa plantilla. Va ser la temporada 2000-2001 a les ordres de Miguel Álvarez, actual tècnic de L’Hospitalet.

“Quan estàvem junts Morales era qui ho jugava tot” declara el bromista Miguel Ángel Álvarez. Aleshores ambdós tenien tretze anys menys que ara, quan sumen més de setanta entre els dos (36 en José Miguel Morales i 35 Miguel Ángel Álvarez). El porter del Sant Andreu declara que l’edat es nota en el tema de les renovacions: “Ara ja no renovo com abans. Ho faig any a any i estic convençut que l’any vinent vull seguir jugant a futbol”.

I si és a Sant Andreu, millor: “Estic a gust aquí i m’agradaria seguir. M’hi trobo molt a gust i vull retirar-me aquí. Miguel Ángel Álvarez, per la seva part, tampoc pensa en la retirada: “Mentre el cos aguanti i tingui il·lusió i passió pel futbol com quan era un nen petit seguiré jugant”. Tot i això, el porter del Terrassa ja pensa en un futur més enllà del terreny de joc i per això té dos negocis: un restaurant i una escola de porters a la capital egarenca.

José Miguel Morales, en canvi, segueix vivint del futbol gràcies al seu contracte professional amb el Sant Andreu. El capità quadribarrat vol seguir lligat a l’esport de la seva vida i per això ja s’ha tret els dos primers nivells d’entrenador.

Aixecar la Copa, una sensació inoblidable

Morales, a més, serà l’encarregat d’aixecar el títol en cas de que el Sant Andreu guanyi la final: “Demà aixecaré la Copa jo sempre i quan la guanyem”. Cal primer capità de l’equip barceloní no és l’entrevistat: “Jo sóc capità perquè m’han votat els meus companys. En el meu cas a en Piti no li agrada que un porter sigui el capità i per això no porto el braçalet”. Amb braçalet o sense el nostre protagonista afirma que “el que importa és exercir de capità i ajudar els meus companys”.

En el tema d’aixecar la Copa Miguel Ángel Álvarez no pot ajudar a José Miguel Morales. L’actual porter del Terrassa va ser el capità del Badalona en aquella final del 2004, però per circumstàncies que ens aclareix no va ser l’encarregat de recollir el trofeu: “Aquella temporada Albert Cámara era el primer capità i la va aixecar ell. No va jugar la final perquè estava lesionat, però en aquell Badalona s’era molt seriós en aquests temes”.

El que tampoc podrà fer Miguel Ángel Álvarez és veure a l’altre protagonista de l’entrevista aixecant el trofeu. El Terrassa entrena el dijous al vespre i per aquest motiu l’ex company de Morales no podrà assistir a la cita. Qui sí hi serà present serà, curiosament, Miguel Álvarez, almenys per una de les seves frases que els dos protagonistes recorden quan acabem de conversar. “Ens deia que s’havia de sortir sempre al camp amb els papers en regla quan entrenava al Terrassa i demà amb el Sant Andreu farem això”. Esperem que José Miguel Morales tingui raó i que, com Miguel Ángel Álvarez amb Badalona (2004) i Mataró (2005), pugui proclamar-se campió de la Copa Federació.

FOTO: JORDI MESTRES/FUTBOLCATALUNYA

www.jav-videos.me jovenes amateur mexico. enjoyable and bootylicious dark babe endures hot sex. porn videos a teenage homework.xxx videos