L’Alzamora i Chema González segueixen de la mà

El coordinador del Alzamora renova per quarta temporada, un reconeixement que per a molts no dirà res però que per a Chema González suposa una gran alegria. I per als xavals de l’entitat, un luxe

Alzamora , Chema González
Chema González, un històric del futbolcat // FOTO: Alzamora CF

Amb més de 30 equips sota la seva responsabilitat, l’Alzamora CF espera que es torni a la normalitat esportiva després de la tempestat del coronavirus. Molts dies sense futbol en el barri i això es nota, si no que li ho diguin al seu coordinador, Chema González, un veterà del futbolcat que ara es manté per quarta temporada consecutiva en aquest lloc.

En la seva presentació, el president Juan José García parla d'”un club obert, de barri, integrador i modern amb el somni de créixer any rere any”, paraules que signa el mateix Chema, un històric que ha passat per Alzamora, Montañesa, Júpiter, Sant Andreu (onze anys), Sant Joan Bosco, Masnou i, ara, una altra vegada, Alzamora. “Em sento molt bé aquí, és el meu barri, és la meva gent, puc treballar a gust i estar al costat dels xavals”, comenta aquest ex scouting a Catalunya de l’Atlètic de Madrid.

Veure a Chema envoltat de xavals en formació és una cosa habitual com veure-li intercanviar impressions amb uns pares que “s’equivoquen moltes vegades com ho fem els clubs. L’important és que sàpiguen que això no va només d’entrenar sinó d’ensenyar valors i això costa molt. Es fa a gust i això és clau”.

Per això, el nostre protagonista està desitjant que l’Ajuntament els atorgui la possibilitat d’obrir les seves instal·lacions perquè “les criatures tornin a jugar perquè són molts mesos sense poder fer-ho. Ara cal pensar molt les coses, ja que la situació econòmica no és molt bona per a ningú”.

Amb un equip en Tercera Catalana –”no els costa un euro ni tampoc reben res”-, l’única cosa que ofereixen és “bon ambient i saber que les despeses federatives van a càrrec del club”. Sap que altres rivals juguen amb aquesta possibilitat de tenir un euro més per a pagar però “nosaltres tenim dos sopars a l’any, res més. Ser aquí és impagable i tots estem perquè ens agrada el que fem”