El president del CF Calafell, Francisco Pérez, lamenta amb dolor que “l’alcalde Ramon Ferré es vol carregar el club”. Ja tenen l’avís d’abandonar el Municipal el 15 d’agost
L’ex futbolista Joan Ríos plorarà des d’on estigui el desig de tirar al Calafell del camp que porta el seu nom // FOTO. Ajuntament
Francisco Pérez està desesperat: “L’alcalde es vol carregar el Calafell”, afirma sense dubtar el president tarragoní. Ho diu després de rebre una carta del regidor d’Esports, Artur Penya, aquest passat 19 de juliol en la qual li comuniquen que “han d’abandonar les dependències i espais que fins ara han utilitzat”.
Fins avui i, des que va ser inaugurat, el club, fundat en 1924 (alguna cosa que més d’un ha oblidat), ha practicat futbol al Municipal Joan Ríos.
“NO VOLEM PROBLEMES A CALAFELL”
“Ni amb l’alcalde ni amb ningú volem problemes”, assenyala a Futbolcatalunya el president Pérez qui ja compleix la seva sisena temporada al capdavant de l’entitat. “Hem intentat reunir-nos amb ell o amb algun mediador i l’única cosa que ens han dit ara és que només ho farien si dimitia el secretari i jo mateix”, afegeix.
Val la pena recordar que quan Paco Pérez, exjugador i exentrenador, va arribar a la presidència del club s’arrossegava un deute de 8000 euros i amenaçava desaparició. Ara, encara que només tenen 50 socis, es veia el futur esportiu amb l’esperança de pujar a Segona Catalana.
FUSIÓ O EXPULSIÓ
Segons el màxim representant del club, tot ve per un acord no aconseguit mesos enrere “quan se’ns va convidar a fusionar-nos amb l’Escola Futbol Calafell, segur, Segur de Calafell, i Calafell. “No ens van reunir els 4 junts sinó un a un i, com no acceptem, ara el regidor d’Esports ens escriu per a dir-nos que, com no acceptem, deixem deixar la instal·lació”.
Pérez manté que algun comentari sobre “la creació d’una empresa privada per a portar l’esport municipal” també té la culpa. “L’any passat ja vam tenir problemes per a rebre la subvenció, però ara ens volen fer fora”, destaca.
Pérez respecta que l’Escola i la UF Segur Calafell “s’hagin unificat”, però la seva voluntat és “totalment diferent”. I, el que més indigna, és la forma com s’han vist tractats.