“La Primera RFEF és inviable per nosaltres”. Ho diu Isabel Tarragó, presidenta del Costa Brava. Álex Talavera (Cornellà) i Bruno Batlle (Sabadell) coincideixen en assenyalar que s’ha d’augmentar el valor de la categoria per fer-la sostenible. Així ho confirmen els números
A una setmana de l’inici de competició a la Primera RFEF hi ha interrogants oberts a la categoria. El primer, més que evident, és la seva sostenibilitat. Alguns clubs tenen múscul econòmic per afrontar-la sense problemes. Altres, tindran més dificultats. En el que coincideixen tots, evidentment, és en que hi ha feina per fer. Els ingressos de la nova categoria no compensen l’increment de les despeses i s’hauran d’augmentar amb el temps les partides de drets audiovisuals, patrocinis i assistència als estadis per fer-la sostenible.
Així ho confirma el director general del Sabadell, Bruno Batlle: “Hem de ser conscients que el futbol és deficitari en aquestes categories. Hem de treballar tots per canviar això i obtenir més ingressos per cobrir totes les despeses que hi han”. En aquest sentit, “per mi la Primera RFEF és més atractiva que la Segona B pel que fa a la part esportiva. A l’econòmica hem de mirar de donar-li valor entre tots”.
BATLLE: “HEM DE TREBALLAR PER MILLORAR LA 1A RFEF”
La motivació esportiva és inqüestionable, doncs, com també que queda feina per fer en l’apartat econòmic. Segons Batlle, “La nova categoria és un pas endavant i hem de treballar per millorar-la. RFEF i clubs hem d’anar de la mà per augmentar els drets audiovisuals, patrocinis i assistències als estadis”.
El president del Cornellà, Álex Talavera, té una opinió similar: “Crec que avui és un punt de partida per construir una categoria de valor alt. L’import que ens assegura la RFEF s’ajusta al que ens havien avançat”. Aquest import és de 365.000 euros per club, segons l’ens federatiu.
TALAVERA: “HAUREM DE FER UN ESFORÇ PER QUADRAR NÚMEROS”
Així doncs, ens trobem en un punt de partida i la intenció en general, com veuen, és millorar amb el pas del temps: “a futur és necessari incrementar el valor de la #1aRFEF per fer-la sostenible. Ens agafa a tots en un moment de recuperació i els clubs haurem de fer un esforç extraordinari per equilibrar els nostres números”.
Per Jaume Nogués, director esportiu de l’Andorra, no hi ha hagut cap sorpresa: “Estem a l’expectativa d’analitzar les resolucions que avui s’han pres, però al final no hem sortit gaire del que estava més o menys previst”.TARRAGÓ: “ELS MITJANS I LES EXIGÈNCIES NO SÓN PROPORCIONALS”
La més crítica amb la nova categoria ha estat la presidenta del Costa Brava, Isabel Tarragó: “En el moment que vam tenir la sort d’ascendir a Primera RFEF estàvem molt contents i ara no ho estem tant. Els mitjans que et posen i les exigències que et demanen no són proporcionals”. Cal recordar que l’antic Llagostera va pujar a Segona Divisió i no va tenir aquest problema aleshores.
“La Primera RFEF és inviable per nosaltres. Altres clubs tenen grans masses socials, inversors, ajuntaments o patrocinadors darrere. No és el nostre cas per desgràcia”, afegeix Tarragó, que també demana claredat amb les despeses: “A nosaltres se’ns va dir que comptéssim que serien uns 450.000 euros només de televisió i ahir ens van confirmar que serien 365.000 entre TV i ajudes federatives. No demano diners, però sí revisar les despeses perquè hem anat a cegues”.
ELS NÚMEROS PARLEN
Per part del Nàstic de Tarragona ningú ha volgut opinar sobre aquest tema, tot i consultar al departament de premsa aquesta possibilitat. El que sí està clar, coneixent les diverses opinions i també els números, és que hi ha marge de millora. Després de contrastar-ho amb clubs, la 1aRFEF ha tingut suposa un increment d’ingressos d’uns 116.550€ respecte la Segona B.
Les despeses augmentaran 108.250€, pel que hi ha un increment de 8.300€ de benefici per club sense comptar plantilla i Seguretat Social. Aquesta és la realitat. Els seguidors de FutbolCatalunya, a més, ho tenen clar. Les gairebé 400 persones que han respost l’enquesta de si la 1aRFEF és sostenible econòmicament han votat que no en un 82,9%. Un 17,1% solament creu que sí. Insistim, com veuen, que hi ha molta feina per fer.
