Xavi Molist inicia el seu quart curs com a màxim responsable de la UE Sant Andreu sense aixecar la veu. Sabedor que l’exigència quadribarrada és molt alta, el tècnic gironí té molt interioritzat el significat d’una afició extraordinària
msegura@futbolcatalunya.com
Gairebé deu anys, quarta temporada des de la seva arribada al febrer del 2022, per a Xavi Molist que prioritza mantenir-se en aquesta Segona Federació i després anar per empreses majors.
Gairebé onze anys des de la seva retirada com a jugador, quarta temporada al capdavant del Sant Andreu amb un balanç més que positiu. 5a plaça i promoció (2022), 2n i ascens (2022-2023), 4t i promoció (2023-2024). Ara què toca?
MOLIST I L’AFICIÓ DEL SANT ANDREU
Treballar bé i quedar el més amunt possible perquè aquest equip ha d’estar preparat per a aconseguir, com a mínim, el mateix que la temporada passada. No obstant això, sabem que la Lliga és molt complicada i hem de tornar a pensar a assentar-nos en la categoria. Primer: salvació i segon; com més a dalt, millor.
Deia el passat estiu que “el primer objectiu és salvar-nos”. Això ara ja no embeni, veritat!.
“CAL ACONSEGUIR, COM A MÍNIM, EL MATEIX QUE LA TEMPORADA PASSADA”
Continua sent el mateix: El primer objectiu? Salvar-nos. Després, segons s’aconsegueixi això, mirar més cap amunt i seguir un altre any en Segona. Per a l’altre, i si s’aconsegueix treballar igual, mirar més alt.
Sona a lliçó apresa…
No, la realitat és tenir els punts que ens garanteixi salvació i més tard mirar a dalt. Un exemple: La Nucía, l’any passat, volia això, però si penses a ascendir, sí o sí, et pots pegar l’hòstia. Primer l’A, després la B i, en acabant, la C, passets curts.
“Els jugadors s’han de deixar la vida”. Aquesta frase és seva. Vostè creu que hi ha per a punt?
Tothom ens hem de deixar la vida i intentar estar el més amunt possible. Si no vas al 200% et passen per damunt altres equips que també són molt bons. En la temporada passada va haver-hi un moment en el qual no ens crèiem que podíem lluitar per estar a dalt i ja ens valia amb play-off i això no val. Cal intentar per guanyar sempre.
“SI PENSES A PUJAR, SÍ O SÍ, ET FOTS UNA HÒSTIA”
Tots coincidim que la seva afició és excepcional, però aquesta pressió de l’aficionat sempre és beneïda pressió?
La nostra afició no és una pressió sinó una sort que tenim; tenir a més de 3.000 persones en el camp i veure 200/300 persones lluny de casa fa que tothom hagi de treballar més. Aquesta afició mereix el màxim, es deixa la vida i els seus diners per a animar i cal retornar-los el màxim.
Això el poden entendre els habituals, però els nouvinguts…
El que ens exigeixen és que donin el màxim i mai diran res. Si no, hi haurà crítica, per descomptat.
“LA NOSTRA AFICIÓ EXIGEIX DONAR EL MÀXIM”
El mateix club ha resumit la pretemporada: 9 partits, 8 victòries, 1 empat, 20 gols marcats, 9 en contra. Aquest mes de preparació sota una calor asfixiant per a què serveix?
Per a posar a l’equip físicament bé. Els resultats no diuen res sinó saber el que busquem des del primer dia.
Sembla clar que a la RFEF li importa un rave que el futbolista sofreixi les temperatures que tenim i les seves conseqüències…
Aquest problema no el podem solucionar nosaltres, ens hem d’adaptar.
Van començar el passat 22 de juliol i 7 dies després ja juguen un partit. Estem tots bojos?
El primer partit es va jugar pels Històrics, però aquest Torneig em serveix per a molt. L’únic inconvenient és jugar a les 18 hores encara que, després d’una setmana de treball, ja estem preparats.
“HEM BUSCAT FUTBOLISTES QUE JUGUEN EL NOSTRE FUTBOL”
Sant Andreu 24-25. 20 cares noves (6 juvenils) i 15 coneguts. El que funciona, es toca mínimament?
Hi ha hagut alguna sortida que van demanar per millors ofertes, uns altres que deixem que se n’anessin i hem signat el que volíem. Hem buscat, amb el nostre director esportiu David Mordillo, futbolistes que juguen al que volíem nosaltres.
Ha reforçat totes les seves línies amb noms interessants (Torices, Marcet, Jurado…. però el nom propi és un juvenil.. Kibili Jabbi, és el que té marcar gols, no?
Clar, si fiques gols, sembla que siguis el millor del món. El que té de bo les pretemporades és que apareixen juvenils del no-res i sembla que són els millors del món. Tenen molt recorregut, estan a la nostra dinàmica, però el seu equip és el juvenil i encara ha de derrocar la porta. Té Josu, Max, Serrano, Jurado, Gorriti.. n’hi ha molts per aquestes posicions i molt bons.
“KIBILI JABBI JUGARÀ AL JUVENIL”
El curs passat, després de les primeres 4 jornades, es van ficar en posició de promoció i només en 3 ocasions van baixar a la 7a plaça. Repetir aquest camí pot ser una de les claus?
Si repetim aquest camí, serà un èxit i tornarem a play-off. Seria bo per a tothom, però serà una Lliga diferent perquè arriben equips molt forts de Primera RFEF i de Tercera. Cal tenir tranquil·litat perquè, si l’equip treballa bé, sempre arriben els resultats.
Repassar els equips que estan en aquest grup III causa respecte. La seva classificació de pressupostos a qui dona les primeres 5 posicions?
No. Hi ha equips com Sabadell, At Balears, Terrassa, València Mestalla… són equips que han d’estar a dalt. Com deia abans amb La Nucía, cal treballar bé; l’any passat érem dels pressupostos més baixos i vam fer play-off.
“SI JUGUEM BÉ, ARRIBARAN ELS RESULTATS”
L’única cosa que demana Molist aquesta temporada és?
A l’afició que continuïn igual, ja que ens donen un plus sempre, és una barbaritat i a casa, increïbles encara que anem perdent. I als jugadors, ambició, ser responsables i professionals, així estarem més prop d’un possible play-off.
En resum: play-off, Sí o Sí!
Nosaltres lluitarem per estar a dalt i la nostra il·lusió i fer play-off com 10 equips més i lluitarem per això.