L’equip d’Almendros domina en el debut contra Extremadura, però no aconsegueix generar ocasions de perill. Catalunya necessita guanyar i golejar l’Aragó per a passar a la següent eliminatòria
JORDI MESTRES @jordimestres7
Any i mig després de la seva última aparició la Cat UEFA va tornar a escena. De Zamora a Arroyo de San Serván, on va competir contra Extremadura en el debut a la Copa de Regions. El partit va ser dur, exigent i poc vistós. Les defenses van imposar-se als atacs i l’empat a zero final és el millor resum possible d’un duel típic d’aquesta competició. El dissabte, contra l’Aragó, Catalunya necessita millorar l’assignatura pendent del debut. Ha de golejar si vol superar als extremenys, que tanquen la primera fase contra els aragonesos.
Una competició de 180 minuts com la primera fase de la Copa de Regions UEFA penalitza molt les errades. Toni Almendros així ho va afirmar a la prèvia del partit contra Extremadura i el duel d’Arroyo de San Serván va confirmar aquesta por. Catalans i extremenys estaven més centrats en no perdre que no pas en guanyar. El respecte va ser la nota dominant del debut a la competició.
La primera – i única – ocasió clara del primer acte va ser un xut de Pastells al minut 18. El lateral de l’Europa va fer una bona diagonal i va acabar la jugada amb una rematada ajustada que va sortir fora per poc. Catalunya, amb el seu 4-2-3-1 acadèmic, volia la pilota però no profunditzava.
Por a perdre
Almendros va variar contínuament les posicions de les tres mitges puntes, però només Josu puntualment va trobar la vareta. Alguna jugada del futbolista del Sant Andreu entre línies i poc més. Extremadura, per la seva part, tenia un estil més directe. L’amfitrió tampoc va trobar la fórmula de generar perill. Uns primers minuts intensos i poc més.
Catalunya va acabar millor la primera part, amb una jugada de Jordi Cano que Josele no va aconseguir rematar. Acabar les jugades era la assignatura pendent dels d’Almendros i a la represa van trobar dues formes de generar perill. La primera, amb la pilota aturada. La cama dreta d’Alcover i el cap de Cano tenien aroma de perill, però la Cat UEFA no va aconseguir cap rematada clara en els serveis de cantonada.
Millora a la represa
Des de la distància, ho va provar Jordi Cano. El seu xut llunyà va ser la millor ocasió de perill d’un inici de segona part trepidant per part de l’equip d’Almendros. El ritme de pilota català va augmentar i va obligar a Extremadura a jugar amb un bloc defensiu baix. Els amfitrions defensaven amb tot l’equip i reduïen els espais per a Catalunya.
Toni Almendros va agitar l’equip amb un doble canvi. Josele i Peke van deixar el seu lloc a Jan González i Xavi Ferrón. L’extrem del Peralada va ser un dels jugadors més actius a la recta final del partit, però, com tot l’equip, no va tenir encert en els metres finals. Aquest va ser el gran handicap de Catalunya, dominadora de la pilota i del partit però amb poques llums en atac.
Ensurt final
Cap dels futbolistes catalans va ser capaç de disposar d’una acció clara de gol, mentre que Extremadura sí que va tenir la seva. Sortosament, va quedar tot en un en surt. L’esglai va ser important després que Javi Bernal superés a Cano i Pelegrín i finalment, amb tot a favor, rematés fora.
L’empat a zero donava certa importància a una tanda de penals que Extremadura va guanyar per sis gols a cinc. Aquest fet obliga a la Cat UEFA a guanyar a Aragó i fer-ho amb un millor resultat que el que aconsegueixin els extremenys contra els aragonesos a la jornada de diumenge. Tot queda obert, però la situació, ara mateix, és realment perillosa.