Primer golàs de la temporada per a Isaac Padilla i triomf per a un Can Vidalet il·lusionant que va derrotar rotundament el CE L’Hospitalet
redaccio@futbolcatalunya.com
Minut 67, pilota sense control al camp local que li cau al davanter Isaac Padilla, aixeca el cap i observa. La resta, ja ho saben. El porter visitant Èric Mourin estava molt avançat i no va arribar a temps. La dificultat d’aquest golàs és màxima i val la pena guardar aquest vídeo perquè el vegin tots els nens i nenes del futbol base del CF Can Vidalet.
Padilla, natural de L’Hospitalet (barri de La Florida), ho va gaudir al costat dels seus companys i més quan fa 2 temporades va provar com a riberenc i no li van admetre. “M’hauria fet il·lusió jugar a l’Hospi, però, per fas o per nefas, ara estic on vull i molt a gust”.
UN GOLÀS SENSE RANCOR
“Els meus companys al·lucinaven, ja que mai havien vist un gol meu així, ni jo mateix, i em van ploure les felicitacions”, admet Isaac qui recorda “algun així, però és el primer des del meu propi camp”.
Aquesta alegria no significa, d’altra banda, cap revenja amb ningú perquè “no soc així. M’he fet a L’Hospitalet i segueixo aquí. Vaig coincidir amb Jordi Alba en el futbol base del Barcelona i tinc bona relació amb ell”.
Padilla admet que “des que va començar el partit vaig veure el porter massa avançat i en la segona part li vaig dir al meu company Aidan que ho intentaria”. I no sols ho va intentar: “la veritat és que no m’ho vaig pensar; em va arribar botant, vaig esperar que baixés una mica i vaig xutar amb tota la intenció”.
UN VÍDEO HISTÒRIC, LA MILLOR APOSTA
Després de repartir elogis tant a Èric Mourin com a Adrià Aliaga, el golejador del ‘CanVi’ va reservar el dilluns per a gaudir del seu golàs. “El gol l’he vist moltes vegades aquest dilluns, però el diumenge, no; estava molt cansat. Els missatges s’han multiplicat i m’alegra”.
El que no entén és que hi hagi qui pugui afirmar que tot estava ‘arreglat”: “Tothom pot especular molt, però des de la meva persona i els meus companys no hi havia res parlat ni arreglat. I, per part seva, tampoc”.
ELOGIS A TÈCNICS, COMPANYS I AFICIÓ
A partir d’ara “aquest equip de barri, sí”, repeteix amb orgull sap que “som dècims i la força que ens dona ser nouvinguts ens anima”. Per això, el gran objectiu és “mantenir-nos i després ja veurem el que passa”.
Ara com ara, elogis per a tots els arlequinats i per a començar, primer el tècnic Fran Rubio perquè “estem tots molt contents amb ell, prepara molt els partits, t’ensenya, et corregeix i tenir un entrenador tan pròxim sempre ajuda. Quan van malament les coses flueixen i, quan han anat malament, també”.
Més floretes per al seu capità Michel Owono. “Fa molts anys que està aquí, coneix la casa i ens ajuda moltíssim a tots. Ens representa a nosaltres i al club”.
I, per descomptat, “a una afició espectacular que fins i tot m’ha sorprès. Podem ser un equip de barri, sense la massa social d’un Hospi o Badalona, però jugar a casa nostra al Molí és un luxe”