Fonts pròximes a l’ACFAC i a la Plataforma de clubs han informat a futbolcatalunya.com que estan pensant en les properes actuacions per la xafogor de Blanes
I.U.P.
Els seus advocats estan rumiant, entre d’altres, dues coses: impugnar ja l’assemblea de Blanes al jutjat i demanar inhabilitacions al Tribunal català de l’esport (TCE) per la resolució de la directiva en la nit anterior.
Aquesta resolució ha indignat molt als més de 400 clubs que van posar la seva signatura perquè les seves propostes fossin votades a l’assemblea.
Tot i haver complert amb les condicions que posen les normes, no van poder ser votades pels obstacles que posava aquesta resolució.
La presidenta del CE Manresa, Ruth Guerrero, ja va dir que s’han posat en la resolució moltes sentències ambigües; en particular, per justificar la seva decisió que no tenen res a veure amb el que s’estava demanant i que generaven confusió.
I BLANES! EL CODI CIVIL CATALÀ?
Segons insisteixen a aquesta web des de la Plataforma i desde l‘ACFAC. el vot secret és sagrat perquè així ho diu el Codi civil català. A més, aquest codi s’aplica quan alguna cosa no està regulat en els estatuts o en les lleis esportives, i, per això no es podia prohibir.
També ha fet molta pupa que es no es pogués plantejar a l’assemblea canviar l’ordre dels punts de l’ordre del dia, quan és una cosa que es fa amb certa freqüència i que no està prohibit en cap lloc.
Però el que més ha dolgut a l’oposició és que hagi estat la mateixa junta qui hagi decidit resoldre i, no només si les propostes són vàlides o no, sinò si compleixen les condicions per a presentar-les. A més, si també pel que fa al contingut de les propostes doncs això havia de fer-ho l’assemblea, segons els estatuts de la FCF.
L’ASSEMBLEA ÉS L’ÚNICA QUE POT I HA DE RESOLDRE
Ens comenten aquestes fonts “opositores” que la junta només podia dir sí es compleixen les condicions per afegir les propostes dels 400 clubs en l’ordre del dia”, per una banda. Per altra, no es poden incloure per no complir aquestes condicions.
Seria convenient remarcar que és l’assemblea l’única que pot i ha de resoldre el contingut d’aquestes propostes, i no a l’inrevés, com ha passat aquí, i a més es lògic que així sigui.
I si després no s’està d’acord amb el resultat de la votació a l’assemblea, … al jutjat qui tingui ganes, temps i calers i es consideri perjudicat.… Per això, la impugnació de l’assemblea està en marxa i amb moltes possibilitats de guanyar, segons ens comenten.
Ens diuen també que demanaran que es suspenguin immediatament els acords votats a l’assemblea.
Això acaba de començar …. Encara que en la FCF poden entendre que no hi haurà cap risc ni responsabilitats s’ha de dir que aquesta resolució ja venia amb un informe previ de Maria Barbancho. També es va dir a Blanes.
És a dir, de la nova assessora jurídica de la FCF, especialitzada en delictes de sang, i, probablement, l’advocada diria que tot estava OK per fer-ho així. En resum: tots tranquils… Impugnació i impugnadors: quo vadis?