(OPINIÓ) Futbolista, entrenador, seleccionador, directiu i, per sobre de tot, amant d’un esport formatiu que sempre defensa. Francesc Folguera si que parla i lluita pel futbol base català
FRANCESC FOLGUERA
(OPINIÓ) – Parlar de futbol base/futbol formatiu és molt complex perquè hi intervenen diferents actors: jugadors, entrenadors, clubs-coordinadors i pares. Les formes de pensar de tots ells solen ser bastant dispars.
Porto molts anys dedicat al futbol de formació, des de clubs modestos a equips de major nivell. No vull donar lliçons a ningú ni pontificar, però des de l’observació i els comentaris de moltes persones pròximes a aquest tipus de futbol m’agradaria parlar d’un tema bàsic: la formació i el perquè, en les categories d’iniciació.
Des de la màxima humilitat i respecte a tothom, penso que totes les opinions són vàlides però em trobo que tenim molts practicants en el futbol formatiu, tant nens com nenes, però després el resultat d’arribar a categories superiors pel que fa a l’edat, les deficiències són molt grans.
Crec que en les categories d’iniciació, fins a cadets, els entrenadors i els àrbitres haurien de ser els millors. Fins cadets (futbol-5, futbol-7 i futbol-11) la iniciativa en el camp de joc sol ser dels jugadors (tant nois com noies) i a partir de cadets ja entra un factor nou, que és l’entrenador. La coordinació és més gran perquè hi ha una major maduresa neuronal per part dels futbolistes.
El futbolista neix i amb el treball dels entrenadors i/o formadors millora fins a aconseguir un nivell que, com a l’escola, no és per a tots igual. En el futbol-base tenim tres tipus de plantejaments:
– Amb la formació arribem a la competició i al resultat.
– Els que creuen en la competició i en el resultat exclusivament
– I un tercer element actual, els que creuen en el futbol “business”.
Sóc dels que crec que adaptant-se a l’edat dels infants s’han de treballar els diferents fonaments que formen part del futbol. Hi ha un tema molt important: hem aconseguit que gairebé tothom treballi amb pilota. Amb pilota es pot fer tot i és la millor eina per a l’aprenentatge.
Si partim de la base que amb la formació continuada, potser no s’aconsegueixin resultats immediats, però si a llarg termini sempre partint de la base de la qualitat dels jugadors/es que tenia a la nostra disposició.
Hi ha clubs en que el més important és el treball diari per poder competir i aconseguir resultats i així aconsegueixen títols però a l’hora de la veritat, arriben molt pocs d’aquests jugadors a certa elit. Per a mi, això és un error important perquè el futbol de base és per poder aconseguir jugadors amb un nivell important que puguin destacar a les categories superiors.
Tenim la gran sort que el futbol d’iniciació és el que, per a mi com a entrenador, dóna més alegries perquè amb el treball amb aquestes persones al final de temporada veus la millora al respecte de l’inici i això és impagable. Si a sobre aconsegueixes resultats destacats, millor, perquè potència davant de tot l’entorn futbolístic, el treball d’ensenyament realitzat.
És important a final de temporada la satisfacció per la feina feta sempre partint de la base de l’objectiu que t’hagis proposat a l’inici de la temporada.
Em trobo pares que em comenten que no es deixa llibertat als nens/es en el joc. Sóc dels que crec que el futbolista ha de tenir llibertat en la iniciativa però sempre respectant les regles del joc de conjunt.
Hi ha un tema que no entenc i em preocupa: perquè als joves futbolistes NO se’ls deixa regatejar. Amb l’excusa de tocar, una part important i fonamental de el futbol s’està excloent. Abans teníem el carrer per desenvolupar les nostres iniciatives. Als nois/es cal deixar-los regatejar perquè és una de les millors formes que hi ha de desbordar el contrari i aconseguir superioritat. Regatejar no vol dir ser individualista ja que el futbol és un joc de conjunt.
També vull dir que en una edat primerenca no coartem la individualitat perquè és una forma de millora en la tècnica individual. Ja tindrem temps més endavant per intentar integrar aquesta qualitat individual en benefici del grup.
Durant molts anys m’he manifestat i ho mantinc, que en les fases inicials de la formació de l’futbolista, hauríem de competir, perquè la competició és necessària per veure la millora en el treball realitzat en els entrenaments, sense punts. Potser per gols només. Així potser oblidaríem que la primera assignatura en el futbol, no és guanyar sinó ensenyar / formar perquè els entrenadors som formadors / pedagogs.
Johan Cruyff (q.p.d.) sempre es queixava que els jugadors arrivaben a la categoria de cadets (14/15 anys) sense saber jugar amb les dues cames. No ho entenia com a la fase inicial d’un futbolista no li ensenyaven a potencia la cama ‘dolenta’. Un futbolista, tant noi com noia, amb una sola cama pot tenir un bon nivell però si vol assolir un gran nivell (l’èlite) li farà falta ser ambidestre.
El Sr. Oriol Tort (q.p.d.) tenia per costum preguntar-te després d’un partit: “Com em jugat” i després, “com em quedat”. Penso que això es molt important perquè realment si juguem bé tenim moltes opcions de poguer guanyar el partit.
Per acabar, vull agraïr i felicitar a tots els entrenadors i/o formadors que creuen en la formació com a base per a poder competir i veuen que aquest treball permet que els resultats tant a curt plaç com a llarg plaç siguin positius tant individualment com col.lectivament.
Francesc Folguera