OPINIÓ- Si el procés electoral de la FCF ja s’havia convertit en un esperpent, digne de Netflix, o una pel·lícula més de “Torrente, el brazo tonto de la Ley” (però imitació molt dolenta), ara ja tenim un nou protagonista digne d’Óscar de Hollywood o millor de Premi “Hojalata”
redaccio@futbolcatalunya.com
Ara apareix el que ens faltava, el “Sr. Naranja” ja que Mundo Deportivo (ahir Futbolcatalunya), ens obsequia aquest divendres amb un titular pel·liculer: “El Sr. Naranja, el chat para organizar la trama”.
La perplexitat i la tristesa són la nota característica del que estan vivint molts dels treballadors de la FCF. Els que queden, clar, després dels gairebé 40 acomiadaments en dos anys dels què podran ‘presumir’ (?) els seus autors intel·lectuals.
‘EL SR. NARANJA’ I LA FCF
Les notícies publicades aquests dies sobre la “presumpta falsificació de firmes” causen estupor, vergonya. I, a més, molta pena per veure la dubtosa transformació d’aquesta FCF en una organització irreconeixible.
Les dues persones que acumulen tot el poder (president i director) haurien de sortir ràpidament i dir que és fals allò que el seu cap de recursos humans ha comentat. Tot i que el dubte que tots tenen és si demà pot sortir una cosa que superi l’anterior.
PER QUÉ CALLEN LES INSTITUCIONS?
Ja va ser fa uns mesos quan l’encara secretari general Oriol Camacho va denunciar, amb proves ,tot el que va passar. Tot i això, les institucions esportives segueixen fent cas omís i comparteixen actes federatius com si estiguéssim en un comiat de solter.
Esperem que la tresorera Montse Altimira expliqui a la propera Assemblea quants diners de la FCF, dels clubs i dels federats han dedicat per pagar indemnitzacions. I per pagar acomiadaments improcedents, prejubilacions anticipades i factures als assessors jurídics contractats. Segur que aquestes quantitats econòmiques haurien vingut de meravella els clubs.
A més, tot s’ajunta ara quan Inspecció de Treball està començant a preguntar “molt” i “a molts” (dels que hi són i dels que ja no hi són). La ‘por escènica’ apareix en els pitjors somnis, però alguns segueixen als mons de Yupi.
LES ORDRES DE CAMACHO NO VAN VALER PER A RES
Avui Mundo Deportivo informa d’una “presumpta” participació de fins a 14 treballadors de la FCF; ahir ho feien a Futbolcatalunya. Ningú millor que els 14 per saber què han fet, si tot ha estat correcte i qui els ha donat les ordres o les instruccions corresponents. Si tot ha estat OK, cap problema. Si no, tranquils, el jutge i la fiscalia preguntaran per saber la veritat.
Per tant, seran els jutges els que resolguin el cas, però la pregunta és molt senzilla. Per què s’envien circulars als treballadors exigint-los deure de neutralitat en aquest procés electoral, si després alguns treballen fins a altes hores de la matinada perquè tot estigui “correcte” …?
Fa gairebé tres anys (25/4/22), abans de començar aquest procés electoral, Oriol Camacho, que segueix de ‘testimoni protegit’ i de baixa mèdica, va remetre a tots els treballadors la Circular “Convocatòria d’eleccions a la presidència i junta directiva de la FCF”.
Encara no ha acabat aquest interminable procés i s’espera una sentència imminent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que posarà les coses al seu lloc. Ja es parlarà posteriorment si hi ha inhabilitacions o no.
¿QUÈ DEIA AQUESTA CIRCULAR?
“Tal i com estableix la normativa vigent, el procés electoral es regeix pels principis de publicitat, igualtat d’oportunitats, llibertat, no discriminació i secret de vot; amb la qual cosa tots els òrgans federatius (i per extensió els membres que els integren) i el personal federatiu de l’FCF (amb independència de la seva relació laboral, mercantil i/o de voluntariat amb l’entitat) es troben afectats per un deure de neutralitat, el que comporta la prohibició de la realització d’actes que indueixin o condicionin el vot dels electors.
Per tot l’exposat, us recordem que l’incompliment d’aquest deure de neutralitat i/o la realització de qualsevol acció que indueixi o condicioni el vot dels electors, especialment a partir de la data de presentació de candidatures (el proper divendres 29 d’abril), pot donar lloc a l’oportuna responsabilitat”.
LA RESPONSABILITAT DELS DIRECTIUS?
Encara que la pregunta més important és una altra: els 30 directius i directives continuaran mirant cap a una altra banda i considerant que tot són ‘falsedats’ de Joanjo Isern? Coneixen la responsabilitat a què estan sotmesos? Alguns ja es fan preguntes, amb fàcil i ràpida resposta en la intimitat.