Hi haurà sentència avui, demà o mai, però la recepció oficial de la Secretària General de l’Esport a la Catalana dijous passat 16 pot avançar una sentència amb un TCE que va a poc a poc i una Federació dividida que riu
La recepció d’Anna Caula, Secretària General de l’Esport, a la Federació Catalana de futbol, un mes després de prendre possessió el septuagenari Joan Soteras, manté molts dubtes. Dubtes respecte a la inhabilitació del president de la FCF, donades les nombroses irregularitats (altra vegada) en el procés, i la votació de les reeleccions del 13 de febrer.
El Tribunal Català de l’Esport pot dictar sentència avui, demà o mai encara que la interpretació que ja s’ha fet sobre aquesta freda recepció pot ser l’aperitiu de la seva decisió final.
COMPOSICIÓ I NOMENAMENT DEL TCE
Val la pena repassar la composició i els nomenaments d’aquest TCE que encara treballa amb 7 impugnacions admeses a tràmit però sense resolució. Inclosa, per descomptat, la il·legibilitat d’un president a qui li importa poc (o res) la reputació de la FCF.
Les irregularitats majúscules que s’han repetit aquest febrer passat mereixen estudi detingut d’un Tribunal opac encara que contesta (el que pot i vol) quan se li pregunta. Les 175 actes notarials presentades per Soteras ningú les ha demanat, ara com ara, ni ningú les ha denunciat, ara com ara, però tot arribarà.
BONET, ‘REBAIXAT’
Entretant, la reestructuració d’una junta directiva dividida és una realitat al punt que el fidel Jordi Bonet, rècord de cobrament en quilometratges (manté una mitjana de 2.000 euros) ja no és el vicepresident primer. La veritat és que és igual, ja que, encara que hi hagin 5, és el més antic i això li habilita per a ocupar la cadira del president en cas d’absència. No obstant això, el gironí està mosquejat, no es fia de ningú i menys del director.
El totpoderós del carrer Sicília, pendent encara de la Fiscalia al Jutjat 15, treu pit a les juntes. Amb un silenci absolut dels presents, es fa notar, avança denúncies per a Josep Vives (assumpte àudios), Manel Durán i contra tota persona que s’atreveixi a dificultar-li la seva labor messiànica.
Mentrestant ja es fan la foto els ‘nous’ (Pérez o Banderas) i segueixen 3 places lliures. El director, administrador i més director (futbol sala) ha de retornar favors a Alex Talavera i al seu grup, però Soteras no perdona les crítiques (“pràctiques mafioses”, dixit Adolf Borgoñó) de temps electorals i aquí segueixen amb el seu pols. Amb Ivan Carrillo, nou president de la Fundació, no hi ha problema, ja que el sabadellenc tant signa un seguiment de detectius (a càrrec dels clubs) com s’abraça i s’agenolla. El president del Gavà riu de tots.
JUNTA FCF, DIVIDIDA
D’altra banda, pendents de cobrar els 28 (més Soteras) fins que no ho aprovi l’Assemblea, els directius es reuneixen lluny de la FCF al carrer Sicília. Comenten la dura realitat d’una dictadura que es trontolla i ‘juguen’ sobre el seu propi futur. Com va dir l‘amic Miquel Sellarès “quan s’engegui el ventilador, no sabrem fins on arribarà la merda” i fa bastant que fa mala olor en aquesta junta.
Una curiositat: 3 dels 4 ‘vices’ (Sellarès, Quiñonero i Espasa) no van acudir a la crida de Caula així com Cosano, Hueto, Olivella i Peña. Tots estan anotats en la llista encara que van ser 21 més Soteras i, per descomptat, els empleats Moha, Camacho, Cristina Nonell i Prieto.
A Calle el molesten molts directius d’èpoques pretèrites (Bonet, Montull, Plaza, Espasa, Alsina, Olivella, Nieto o (ara) l’empleat Valentín Sus) i, a poc a poc, els anirà eliminant. El seu full de ruta només contempla, com va dir Soteras, “directius addictes i fidels”. Ja se sap que el cap creu que, si alguna vegada algú va parlar en temps passats va ser “per excés de democràcia a la junta”. Ara no fa falta dir res perquè ningú diu res perquè, si no, no surten a la foto.
Ah!, per al pròxim lliurament parlarem una mica de l’‘Alpicat Gate’ a la FCF, és a dir, de Josep Ma. Espasa, Àlex Arrià, Raul Valentín i Jordi Pifarré. L’aperitiu està servit.