No hi ha res millor que una lectura documentada com a prèvia d’una Assemblea on la FCF (Soteras i el seu grup) han d’explicar allò que és inexplicable. És clar que només facilitaran allò que els interessa. Passeu i llegiu encara que la censura sempre acompanyarà la gestió d’aquesta junta
redaccio@futbolcatalunya.com
Durant els darrers anys, la FCF ha viscut instal·lada en una successió de causes judicials, querelles, denúncies, conciliacions, procediments laborals, contenciosos administratius, investigacions penals, detectius, acomiadaments, indemnitzacions i conflictes derivats de la seva pròpia gestió institucional.
Una Federació que hauria d’estar centrada en els clubs, les competicions, els àrbitres, les llicències i el futbol de base ha acabat convertida en una maquinària jurídica permanent.
FCF: DUES ELECCIONS I DUES CAUSES PENALS
Les eleccions de 2022, celebrades en un clima de màxima tensió, van acabar als jutjats per les irregularitats vinculades al procés electoral. La causa de Tortosa afecta el procés de 2022 i investiga presumptes falsedats relacionades amb documentació electoral i vots vinculats a clubs de les Terres de l’Ebre. El jutjat ha tancat la instrucció i les acusacions demanen pel directiu de Soteras, Miguel Ángel Esquerré, més d’onze anys i mig de presó per fins a quatre delictes diferents de falsificació documental.
La repetició electoral de 2023 tampoc va tancar la crisi. Al contrari: la causa de Sabadell investiga presumptes falsedats documentals i administració deslleial relacionades amb aquell nou procés electoral.
En aquesta causa hi consten investigats Joan Soteras, membres de la seva Junta Directiva com Víctor Güell i professionals de la Federació com José Calle, Alberto Prieto, Álvaro ontoliu, Alejandro Guerrero o Sergi Garrido. En breu es dictarà Auto de transformació i també coneixerem les peticions de pena, que seguiran el mateix camí que les d’Esquerré, a les que caldrà sumar una administració deslleial molt qualificada de més de 250.000 euros, amb penes de quatre a vuit anys de presó només per aquest delicte. Tot presumptament, és clar…
Juanjo Isern actua d’acusació particular (malgrat l’han pretès expulsar des de la FCF) en els dos casos i Miguel Galán com acusació popular a Sabadell.
LA FEDERACIÓ DE LES QUERELLES INSTRUMENTALS
Durant el mandat de Joan Soteras, la FCF s’ha dedicat a litigar contra exdirectius, periodistes, opositors, extreballadors i veus crítiques. La llista és llarga: Manel Duran (exdirectiu), Josep Vives (exdirectiu), José Domingo Valls (exadvocat), Oriol Camacho (exsecretari), Encarna García (periodista), Manuel Ayala (periodista), Javier Latorre (extreballador), Paquita Linares (exdirectiva), Juanjo Isern (exdirectiu i candidat), Miguel Galán (querellator), Òscar Benítez i molts altres noms han aparegut en aquestes querelles instrumentals que només busquen acovardir els qui aixequen la veu contra la presumpta corrupció federativa. Aquest humil periodista tampoc s’ha lliurat…
Quina federació esportiva normal necessita obrir tants fronts judicials contra persones que han format part del futbol català, que han treballat a la casa, que han exercit oposició o que simplement han informat sobre la gestió federativa?. Només aquells que han confós la defensa institucional amb la defensa personal.
DINERS FEDERATIUS PER DEFENSAR INTERESSOS PERSONALS
La qüestió més greu no és només que la FCF hagi impulsat querelles o conciliacions. La qüestió és qui les paga.
El jutjat de Sabadell investiga si determinades despeses processals personals foren assumides per la Federació. Però hi ha moltes accions personals interposades especialment per Joan Soteras o José M. Calle a títol nominal contra Juanjo Isern, Encarna García o Manel Duran. Aquestes, qui les paga? A jutjar per l’advocada que els defensa, la omnipresent Maria Barbancho, la resposta està clara.
L’exvicepresident econòmic, Miquel Sellarés, ja va advertir de la greu desviació en despeses legals de la FCF. Evidentment, es va corregir, invitant-lo a marxar.
L’ADVOCADA EXTERNA I UNA FACTURA ESTRUCTURAL
En aquest mapa judicial hi apareix de manera recurrent l’advocada María Barbancho Saborit, assessora jurídica externa de la Federació i personal de Soteras i Calle en una important quantitat d’assumptes.
La seva relació amb la FCF situa la seva prestació de serveis dins una ‘iguala’ jurídica àmplia que cobria assessorament civil, mercantil, penal, laboral, administratiu, protecció de dades, procediments judicials i compliance penal. La ‘iguala’ fixava 5.000 euros mensuals més impostos per assessorament jurídic i representació judicial, i 2.500 euros mensuals més impostos addicionals per compliance penal.
És a dir, 7.500 euros mensuals més impostos: 90.000 euros anuals abans d’IVA. Amb IVA, 108.900 euros anuals. Aquesta és la informació que consta al sumari de Sabadell, malgrat demana periòdicament que aquesta informació sigui expurgada i no es pugui conèixer (igual que altres correus del director general que la incomoden).
I això sense comptar determinats procediments, despeses de procuradors, actuacions complementàries, informes, recursos o treballs extraordinaris que podien generar costos separats, que ascendeixen a més de 500.000 euros (només el 2025), segons la informació relativa als serveis professionals externs present a la documentació de l’Assemblea d’aquest 2026.
La judicialització de la FCF no és gratuïta pels clubs, té una estructura econòmica que paguen els clubs, per defensar-se quatre.
COMPLIANCE O ARMA DE GUERRA INTERNA?
Durant el mandat Soteras s’han obert investigacions internes sobre contractacions, factures, serveis jurídics, proveïdors i actuacions del passat. El patró és clar: el compliance servia per anar contra els enemics, contra antics responsables o contra persones ja fora de l’estructura, però no per fiscalitzar amb la mateixa intensitat les pràctiques internes del present.
Quan calia assenyalar el passat, hi havia informes, denúncies, conclusions, assemblees i relats de regeneració. Quan calia mirar cap a dins, cap a les decisions de la cúpula actual, el sistema es convertia en silenci, opacitat o protecció corporativa.
EL CAS SOULE: DE VÍCTIMA A PROBLEMA
La FCF va impulsar la seva personació com a actor civil, presentant-se com a perjudicada pels fets investigats entre 2011 i 2018. Es van gastar 30.000 euros en un informe absurd. L’Audiència Nacional els ha recordat que ha estat beneficiada amb més de 22 milions d’euros i la FCF ha acabat com a responsable civil. Una gran gestió. Com sempre, perden els clubs.
LA CARPETA LABORAL: ACOMIADAMENTS, ACORDS I TALONARI
La FCF de Soteras no només ha judicialitzat la política interna i la crítica externa. També ha acumulat una carpeta laboral molt pesada, amb acomiadaments, denúncies, acords transaccionals, reconeixements d’improcedència i indemnitzacions elevades.
Els noms són diversos: Raquel Elola, Albert Fernández, Javier Latorre, Sandra Mora, Antoni Vera, Francesc Forcada, Consuelo Portalés, Glòria Ribas, Marc Romaní, Xavier Pérez, Adrià Solís, Adrià Gabernet, Francisco Duran, Lluís Broto, Robert Farrà, Cristina Olivé i Oriol Camacho, entre d’altres.
Alguns casos han aparegut a la premsa vinculats a denúncies de maltractament laboral, conflictes interns i acomiadaments improcedents mentre que altres consten en acords judicials o actes de conciliació. El resultat és sempre el mateix ja que sempre tenim sortides traumàtiques i diners de la Federació per tancar conflictes.
Només amb algunes de les xifres identificades, el cost és escandalós. L’acomiadament de Lluís Broto (excomptable) es va tancar per 230.000 euros (més uns merescuts pals de golf). El d’Oriol Camacho, per 240.000 euros (sense pals de golf). La suma exacta dels dos és de 470.000 euros. Gairebé mig milió d’euros només en dues sortides.
Dues sortides més van representar uns altres 240.000 euros. En total, sense comptar costos d’advocats, procuradors, detectius privats (sí, s’han fet seguiments amb detectius…), la xifra en indemnitzacions supera de llarg el milió d’euros i això no és una anècdota laboral sinò que ès una política de recursos humans fallida i caríssima.
QUERELLES QUE CAUEN, CONFLICTES QUE QUEDEN
Moltes d’aquestes querelles i denúncies han acabat arxivades, inadmeses, desestimades o encallades. Aquest és un dels efectes més perversos de la política de querelles: encara que no prosperin, fan mal. Fan mal al periodista que ha d’anar al jutjat per haver publicat informacions incòmodes. Fan mal a l’exdirectiu que ha discrepat de la gestió. Fan mal a l’extreballador que reclama drets. Fan mal a l’opositor que fiscalitza. I fan mal a una institució que acaba projectant la imatge d’una Federació que respon a la crítica amb violència judicial.
EL PREU INSTITUCIONAL DEL MANDAT SOTERAS
El resultat és una Federació judicialitzada en tots els fronts: penal, civil, laboral, administratiu, disciplinari i contenciós.
Causes electorals a Tortosa i Sabadell més querelles contra exdirectius i opositors o procediments contra periodistes, i conflictes amb extreballadors amb litigis derivats del Cas Soule i expedients davant el TCE. O conciliacions prèvies a querelles, més factures de procuradors, a mñés d`’honoraris d’advocats, detectius, informes interns, recursos, arxius, inadmissions, apel·lacions i indemnitzacions laborals de sis xifres.
Tot això és normal?… doncs, una Federació esportiva no pot funcionar com si fos una part processal permanent. No pot convertir la discrepància en delicte, la crítica en querella, la informació periodística en objectiu judicial i els conflictes laborals en una successió de xecs per tancar incendis.
I encara menys pot fer-ho amb diners federatius sense una explicació clara, detallada i transparent a uns clubs que aquest dilluns tenen la paraula. Vigilin el que diuen, no els caigui una querella…