Amb prou feines aixeca el to de veu. No li fa falta encara que l’entrevista es produeixi a través del telèfon. Idees clares, objectius definits i un equip lleial han portat a Joan Agustí i, especialment, a la UE Olot a ser un club de referència en el futbol català. Des del 2005 fins avui només han passat vuit anys i els resultats són impressionants
A punt de començar la nova temporada 2013-2014, Joan Agustí, president de la UE Olot, i la seva junta tenen tots els deures fets. O gairebé tots. La veritat és que la renovació del primer equip ha estat important. Les 17 cares noves que es van veure en la presentació del passat mes de juliol anuncien emocions interessants. Sota el mantell de la humilitat, l’entitat olotina sap on es dirigeix i per on ha de caminar.
-Se li veurà més a la llotja a partir d’ara o no es desplaçarà amb l’equip fora d’Olot?
Jo només he fallat dues o tres ocasions des que vam arribar fa vuit anys. El que passa és que no anava a les llotges sinó que em quedava a fer de públic al costat del vicepresident esportiu, Dionís Cros. Miro, observo i gaudim o, almenys, anem amb la intenció de gaudir. Així treballem durant tot l’any doncs nosaltres som només uns aficionats més.
-Agustí vol explicar moltes coses en cadascuna de les seves respostes, vol detallar fins al mínim aspecte d’una gestió que ha portat a l’Olot a una segona B després d’un recorregut de vuit anys, quatre d’ells immers en la primera territorial. Com i per què arriba vostè a la presidència?
Àlex Terma i Xavi Mansillo em van venir a buscar a casa igual que Lluís Masías, em van convèncer, ens unim, ens vam comprometre i aquí estem. Hem anat per tots els camps de Catalunya i cregui’m que no és més president qui està en segona B que qui està al capdavant d’un equip de territorial. El gran mèrit d’aquest Olot el tenen Dionís i Álex Terma, destaqui-ho, per favor, perquè és així. Per cert, he llegit les declaracions del Sr Soteras en Futbolcatalunya sobre les inspeccions de Seguretat Social i esperava una mica més.
-Per exemple?
No es ‘mulla’ molt. Crec que el Sr Soteras és una persona seriosa encara que deuria dir moltes més coses. Miri: aquí gestionem cap a dins. Nosaltres som de la Catalunya interior.
-Coneix als seus col·legues presidents amb els quals es va a trobar aquest any?
A alguns els vaig veure el dia de lliurament de premis en la Federació Catalana. A partir d’ara els coneixeré a tots perquè a 2ª B potser que sí que caldrà anar a les llotges per cortesia no?
-Disculpi: ha citat al Sr Soteras i les inspeccions. Sota el seu punt de vista què hauria de fer el futbol català?
És un problema d’igualtat. Catalunya està molt més cohesionada que la resta de l’Estat espanyol, però aquí es porten a efecte unes inspeccions que no es fan en la resta. Si això no és tracte discriminatori! Això no es pot admetre de cap de les maneres. La Federació Catalana ha de ser ferma i, si els clubs de Catalunya decideixen anar a la vaga, cal anar a la vaga tots junts des de la pròpia FCF fins a l’últim poble.
-Això sona a impossible.
També era impossible que un milió de persones es tirés al carrer i va passar o formar una cadena humana. Cal ser valent i tenir personalitat per rebre el mateix tracte que la resta. Cal exigir respecte.
-Sembla que el que no es vol és pagar
No. El que passa és que estem parlant d’un règim especial per a la Seguretat social. Ho necessitem i que es pagui, per descomptat, en la renda. Hi ha despeses molt necessàries en els clubs i jo diria que aquí es poden contemplar fins als 750 euros (o com alguns diuen amb el salari mínim interprofessional com a referència) i la resta que es tributés com a règim especial.
-Se sent molt més fort que la resta de clubs del grup?
Ni pensar-ho. Hi ha molts clubs forts i importants en la categoria. Nosaltres no busquem noms sinó perfils. Fixi’s en el potencial dels equips filials amb els quals ens enfrontarem….
– I Nàstic, Lleida Esportiu…
Sí, sí amb equips i pressupostos impressionants. Nosaltres hem de ser humils.
-Doncs han confeccionat una plantilla poderosa
La plantilla és el resultat de molta reflexió i molt treball i nosaltres anem pagant amb il·lusió, amb molta il·lusió..
-I amb molts diners, també amb molts diners.
No cregui. Jugar en un estadi com és el de l’Olot que reuneix a 2.500 o 3.000 persones és un acte de sentiment. El futbol no és només tècnica i/o tàctica sinó moltes coses més. L’any passat vam perdre a casa per 2-5 davant el Palamós i vam guanyar 5-1 a l’Arandina.
–Fa pocs dies Marc Francolí es va queixar a Futbolcatalunya que la seva sortida de l’Olot havia estat “un cop molt dur” per les formes.
Em sembla molt bé que Francolí digui tot el que pensi i cregui. Ell va arribar a l’Olot perquè se li va donar la baixa a uns altres… quan un guanya una Lliga, queda campió i tot això sap molt malament sortir. Però en el futbol, a part d’aquests grans moments esportius, hi ha altres coses..
– ?
Els qui pitjor em va saber que sortissin del club van ser Cesc Soler i Dani Alonso perquè van posar moltíssim sentiment en el club. Va ser impressionant encara que també em va saber molt malament la sortida de Francolí. Les seves opinions són molt respectables.
-Si li pregunta l’afeccionat quin és l’objectiu esportiu per a aquesta temporada que tenim a punt què respon?
Estar en el grup de dalt, apropar-nos als primers i, si podem, jugar la promoció d’ascens, clar que sí. M’agradaria molt ser l’equip revelació de la Lliga i que a l’Olot se li reconegués pel futbol que practica i per explicar molt amb el nostre futbol base
MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com