L’espectacular debut de l’equip empordanès no canvia les expectatives d’un dels favorits a Tercera. Arnau Sala no vol parlar d’estar a dalt, perquè “és posar una responsabilitat a alguns joves que no necessitem ni mereixen”
JORDI MESTRES @jordimestres7
El primer líder del grup 5 de Tercera Divisió és el Peralada. La golejada a Les Grasses (0-3 contra el Santfeliuenc) confirma les sospites de que és un equip temible. Queda un món per davant i no importa qui comença, sinó qui acaba a les posicions de privilegi. Potser per això, en aquesta població que no arriba als 2.000 habitants no fan volar coloms. “L’objectiu és formar jugadors i assentar el projecte”, explica el tècnic Arnau Sala, que compleix la segona temporada al club. Una ben diferent de la passada, en la que es va salvar per poc el descens a Primera Catalana. Ara, gràcies a l’acord de filiació amb el Girona s’obre una nova etapa. 24 dels 25 assistents a l’assemblea del passat juny així ho van voler. Pot ser una decisió que canviï la història del Peralada.
I és que gràcies a l’impuls de ser filial del Girona han arribat joves talents i també altres noms més consolidats com Boniquet, Vallho o Coro. L’equip, per noms, és un dels favorits, però Arnau Sala defuig aquesta condició: “No parlem d’estar a dalt perquè no tenim cap pressa i és posar una responsabilitat a alguns joves que no necessitem ni mereixen”. Preguntat per què vol dir amb aquesta expressió, Sala aclarava que “a la llarga subsistir a l’actual Tercera pel Peralada és difícil sense l’ajuda d’algú”.
El tècnic no vol més pressió que la que tindria qualsevol filial i parlar d’objectius ambiciosos és avançar aconteixements. On sí es mulla el tècnic és en l’acord de filiació: “Anar agafats de la mà del Girona dóna una perspectiva de futur difícil de tenir sent un club tant petit com el Peralada”.
“SEMPRE ESTARÉ AGRAÏT AL CLUB”
Sigui com sigui, l’ex entrenador de Figueres i Olot, del que no vol opinar, dóna les gràcies per la confiança en la difícil temporada passada: “L’últim any va ser molt dur i estaré sempre agraït de com van respectar la feina diària que fèiem, i als jugadors com van remar fins a l’últim moment per salvar la categoria. Van respectar el club treballant com professionals del més alt nivell”.
Marc Mas, per exemple, va acabar sent el pitxitxi. Ja no hi és, però aquest Peralada no sembla que l’hagi de trobar a faltar. Tot plegat, en un grup, el català, que “és complicadíssim, dur i igualat com demostra la primera jornada. Estic content que la tercera catalana torni a tenir equips de gran nivell”. Un, no ho dubtin, és aquest Peralada.