Un Estadi Municipal d’Olot ple de gom a gom ha coronat el Club Gimnàstic de Tarragona com a nou campió de la Copa Catalunya, en vèncer al Girona de la mateixa manera que als seus dos oponents anteriors, a la tanda de penaltis i després d’un 0-0
La Copa Catalunya Absoluta 2016-2017 passarà a la història per un fet que és molt difícil que es torni a veure. Ja és casualitat que un equip, el Nàstic, hagi superat totes les rondes en què ha intervingut gràcies a la sort a la tanda de penaltis. Però encara ho és més que hagi arribat a les tres tandes decisives amb un 0-0 als 90 minuts de joc. Invictes i imbatuts, però també inofensius. Tot i això, campions.
Sens dubte, una dada que omple de curiositat la tercera edició de la Copa Catalunya en el seu format actual, amb la separació dels ‘primeres’, confinats a la Supercopa de Catalunya, i dels equips que van de Segona a Quarta Catalanes, amb la Copa Catalunya Amateur. A l’Absoluta, el Nàstic succeeix en el palmarès a l’Europa i al Sabadell, mentre que el Girona viu el seu segon subcampionat després de caure el 2015 a Gràcia contra els europeistes.
I un nom passarà també a la història del torneig: el de José Perales Nájera. El porter del filial grana, el CF Pobla de Mafumet, va ser protagonista a la semifinal contra el Gavà a La Bòbila i també ho ha estat a la final d’Olot, sobretot a les tandes des dels onze metres. Aquest dimarts només va desviar un dels dos penaltis que fallar el Girona, ja que va endevinar les intencions de l’exgrana Pablo Marí. L’altre xut, de Longo, va anar fora. Però Perales va tornar a ser heroi, com ho va ser Dimitrievski el 5 d’octubre al Narcís Sala contra el Sant Andreu, als quarts de final, la primera ronda en què va entrar en acció el Nàstic.
GRAN ENTRADA
3.317 espectadors, segons dades oficials, van presenciar en directe el partit disputat a un camp que de ben segur viurà entrades semblants d’aquí a uns mesos, quan el club titular de la instal·lació, la UE Olot, disputi la promoció d’ascens a Segona B, la qual s’assegurarà als pròxims dies. Però aquest dimarts, l’ambient era de festa, amb majoria de seguidors gironins a la grada per qüestions de proximitat geogràfica.
Futbolísticament, el partit ha tingut poca història. Molta igualtat i mínimes ocasions de gol, tots elles ben resoltes per René i Perales. Tant Pablo Machín com Juan Merino, com ha estat habitual al llarg de la competició, han donat minuts als futbolistes menys habituals, tenint en compte el que s’estan jugant a la recta final de la competició a Segona Divisió A, uns intentant assegurar l’ascens i els altres, la salvació.
Però en partits com aquests és quan aquests futbolistes amb menys minuts han d’aprofitar per a reivindicar-se. I el cert és que pocs ho van aconseguir. El Girona va anar de menys a més i es va deixar veure sobretot als darrers minuts, quan Machín va fer entrar Longo, Portu i Fran Sandaza. Massa tard, perquè els granes van resistir i van dur la sort de la final a la disciplina de la qual aquesta temporada han demostrat ser grans especialistes en aquesta competició.
“S’HA DE TREBALLAR”
Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol , i Gerard Figueras, secretari general de l’Esport, van lliurar el capità del Nàstic, el canongí Xavi Molina, el guardó que els acredita com a campions d’una competició en què ni van marcar ni van encaixar gols durant el temps de joc. “La tanda de penaltis té molt component de sort, però també s’ha de treballar”, va dir a la roda de premsa posterior al partit Juan Merino, l’entrenador del conjunt grana.
De moment, el treball porta al Nàstic a aixecar la tercera Copa Catalunya de la seva història i a caçar l’Europa al palmarès total d’un torneig que pretén ocupar el lloc que li correspon en un calendari futbolístic molt atapeït i sempre generarà debat pel seu format. Però el que ningú no podrà rebatre és que Olot va ser una festa del futbol català.
