Fa 17 anys que cap equip del grup de Segona B amb catalans recupera la categoria de plata la temporada posterior del descens. Elche i Levante van ser els últims el 1998
JORDI MESTRES @jordimestres7
La Segona B és un pou. Molts ho diuen i encara més ho saben. Costa molt abandonar-la i molt poc tornar-hi a caure. Per això, un ascens és més celebrat que una Champions League en la majoria dels casos. Hi ha molt en joc. Econòmicament, esportivament i socialment. De fet, més d’un ha perdut la categoria i, inclús, ha desaparegut un any després del traumàtic descens a Segona B. Els últims 15 equips que ho han intentat al grup 3 – grup 2 a principis de segle – la temporada després de baixar han fracassat. Sabadell i Barça B van ser els últims d’un llistat format per clubs de la talla del Nàstic, l’Alicante o el Castellón. Sobreposar-se a un descens no és bufar i fer ampolles. Ho sap el Llagostera, l’ultim en baixar. Acostumat als miracles, li caldrà un més per a tornar al futbol professional aquesta temporada.
No li falten arguments, això sí. L’equip gironí ha rebentat el mercat, fitxant noms com Marc Martínez, Alex Colorado o Valentín Merchán. Grans jugadors que, a més, coneixen la categoria. De fet, només segueixen quatre futbolistes de la temporada passada, l’última a la Liga Adelante. Aquests són Moragón, Nico Ratti, Masó i Nando.
Amb un projecte de fusió amb el Palamós fallit pel camí, el Llagostera buscarà repetir l’ascens del 2014. Aquesta vegada amb altres arguments. No disposarà del diminut camp que aleshores va ser un avantatge, sinó que jugarà els seus partits a Palamós. Camp gran i de gespa natural on ha disputat les dues últimes temporades.
De moment, en el primer partit de pretemporada l’equip gironí va guanyar per la mínima al Barça B, un altre dels, a priori, aspirants a l’ascens. I és que tothom dóna per fet que potser el Llagostera no puja, però que segur que estarà lluitant per les places de privilegi.
Després, ja es veurà. El que és segur és que l’efemèride de pujar després de baixar fa 18 anys que perdura. Massa temps, potser. No descartin res amb aquest Llagostera acostumat als miracles.