Gerard Puigoriol assumeix la capitania de la #CatUEFA després de la lesió d’Alex Cano. Cinc anys vestint la quadribarrada avalen a un futbolista amb un comportament exquisit dins i fora del terreny de joc
JORDI MESTRES @jordimestres7
El braçalet de Catalunya canvia de braç. Sigui a Manlleu, Europa o Prat, Gerard Puigoriol sempre ha destacat sense fer soroll. És un tot terreny, un migcampista dels que agrada als entrenadors per la seva versatilitat. Juga i fa jugar i tàcticament és un futbolista impecable. També pel seu comportament i actitud és un dels pilars de qualsevol vestidor. Ara li toca ser el líder, tot i que segons reconeix “seré el Putxi de sempre”. Ja va bé, doncs. Amb braçalet o sense, el gran Gerard Puigoriol seguirà un fix per a Toni Almendros. La seva mà dreta dins del vestidor de la Selecció.
Encara que sigui la tercera Copa de Regions que disputa, Putxi té l’ambició d’un xaval: “Tenim moltes ganes i molta il·lusió. Hi ha bon equip, com sempre”. Encara que l’empat d’avui afavoreixi a Catalunya, “sempre sortirem a guanyar”, ja que “si surts a guanyar i no tens el dia potser empates, però si surts a empatar és possible que perdis”.
Guanyar els dos partits no és l’única forma de classificar-se, però sí la que assegura 100% l’èxit. La Selecció no depèn d’individualitats, sinó de la força del conjunt. I en aquest sentit, “canvien els noms i les cares. Aquí ha passat molta gent i els que venen sempre porten il·lusió”. 5 anys a la #CatUEFA donen credibilitat a l’únic jugador que no s’ha perdut cap de les vuit fases disputades des de Vila-Joiosa 2011.
Això, entre altres coses, li atorga la capitania. “Més que un pes o una responsabilitat, la capitania és una motivació. Seré el Putxi de sempre”. Amb això ja val. Encara que sigui un experimentat, “viatjar són experiències noves. Vivim com professionals i anem fora de Catalunya. No ens falta res i som uns privilegiats”. Catalunya i Gerard Puigoriol han crescut de forma paral·lela.