Xavier Estrada Fernández fa tres anys que es va retirar de l’arbitratge encara que només dels terrenys de joc, ja que en els despatxos encara dirigeix. ‘La veritat del cas Negreira’ i ‘la meva lluita contra la corrupció arbitral’ mereixen un article especial per al Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya (CTAFC)
EX-ARBITRE INTERNACIONAL FIFA
El Comitè Tècnic d’Àrbitres de Catalunya (CTAFC) no només viu un declivi, sinó que sembla una estructura mafiosa disfressada d’ens esportiu. Lluny de fomentar una organització moderna i transparent, s’aferra a una cultura de clientelisme i silenci que perpetua favoritismes i elimina qualsevol ombra de meritocràcia. Aquí, qui no calla, és arraconat, i qui qüestiona, rep amenaces encobertes.
Els codis d’“escoltar, veure i callar” mantenen la foscor, mentre les decisions es prenen en despatxos opacs on les relacions pesen més que les capacitats. Les promocions no depenen de mèrits, sinó d’aliances i favors. L’ètica ha deixat d’existir, i el Comitè ha deixat clar que prefereix àrbitres dòcils abans que professionals capacitats.
CTCA: UNA ESTRUCTURA MAFIOSA DISFRESSADA D’ENS ESPORTIU
És especialment preocupant quan es considera que molts dels àrbitres que entren al CTAFC són menors d’edat. Aquest col·lectiu, en un moment formatiu de la seva vida, es troba immers en una estructura que els desincentiva a través de la manipulació, el silenci i la manca de transparència. En lloc de fomentar un entorn de creixement, aprenentatge i professionalitat, el Comitè els arrossega a un clima viciat que pot tenir repercussions en el seu desenvolupament tant professional com personal.
A més, la transparència brilla per la seva absència: els àrbitres no saben per què se’ls valora ni amb quin criteri es decideixen sancions o promocions. Aquesta opacitat total trenca qualsevol confiança i converteix l’estructura en una autèntica farsa.
El CTAFC, ancorat en una cultura de poder i impunitat, necessita una neteja radical. Sense canvis profunds, aquest Comitè seguirà la seva caiguda lliure, arrossegant amb ell la credibilitat d’un col·lectiu que mereix dignitat i respecte, especialment per aquells joves que hi entren amb il·lusió i que haurien de trobar un model d’integritat i justícia.