Salvador Tàpies ‘Kiko’ deixa el CFJ Mollerussa després de 14 anys en el primer equip de manera ininterrompuda, un historial envejable i exemplar per als futurs futbolistes. No obstant això, no es retira sinó que se’n va al veí Bellvís
Repassin, si els sembla bé, la trajectòria de Salvador ‘Kiko’ Tàpies perquè és una nova demostració de lleialtat i lliurament cap al futbol català. Als seus 35 anys, aquest tècnic de laboratori que sempre ha tret hores a la seva agenda, fa un pas al costat per a tornar al Bellvís. El capità del Mollerussa durant els últims 14 cursos fa un apart en la seva extensa trajectòria, però no el deixa.
Encara més, no sols Kiko continuarà jugant al futbol sinó que el compaginarà amb el seu treball professional i la direcció tècnica del primer juvenil del Mollerussa amb qui ha aconseguit ascendir a la lliga Nacional.
KIKO, MOLLERUSSA I MOLT MÉS
Després de 14 temporades a l’equip del Pla d’Urgell se’n va i ho fa, als seus 35 anys, per a jugar al Bellvís, per què?
Perquè encara tinc ganes de jugar, a més fa vuit anys que no hi havia futbol a Bellvís, el meu poble, i, segons sembla, després d’haver dit que jo me n’anava s’ha animat més gent. Ara hi ha una junta nova i tornarem al futbol
Ara s’emportarà amics i coneguts per a jugar allí?
El problema que vam tenir fa sis anys a Bellvís, un poble d’uns 2.300 habitants, és que hi havia molta gent de fora i els d’aquí el van deixar perquè ja eren majors. Ara, per sort, ens hem ajuntat 14/15 del poble, tenim ganes i hem tornat a posar-lo en marxa.
Vostè es recorda de tots els equips pels quals ha passat fins a arribar a estar catorze cursos al Mollerussa?
Clar. El meu primer any de futbol base va ser al Bell-lloc, La Noguera, infantil i aleví del Mollerussa (campions de Lliga), AEM, cadet Mollerussa, juvenil Tàrrega, juvenil nacional al Lleida E. (ascens a DHJ) i primer any d’amateur a Mollerussa. Dos anys a l’Alcarràs, filial del Lleida, dos anys al Bellvís i els últims 14 a Mollerussa.
“ENCARA TINC GANES DE JUGAR AL FUTBOL”
Són moltes 14 temporades al Mollerussa!
Sí, són moltes i hem pogut viure de tot: ascensos, descensos, quatre Lligues, quatre últims anys bestials amb rècord d’imbatibilitat (56), play-off perdut a Ascó l’any passat, i ara ascens a Tercera
Segur que Kiko ha rebut ofertes superiors en aquest temps, però per què no es va decidir a canviar d’aires?
Perquè sempre he estat molt a gust aquí, ho sento com alguna cosa meva, és amor pel club molt orgullós d’haver defensat tants anys aquesta samarreta i aquest escut. És un orgull i un privilegi. Sempre he tingut ofertes, però sempre m’he volgut quedar.
Vostè viu només del futbol?
No, què va! Treball en un laboratori d’anàlisi com a tècnic, començament a les 7 del matí i acabo a les 15 hores. Després toca entrenar i dirigir també el juvenil del Mollerussa, primers i ascens enguany. La veritat és que porto dues o tres setmanes de gom a gom jugant-nos la Lliga tant amb el primer equip com amb el juvenil, són dues setmanes plenes de felicitat.
“ME’N VAIG PER LA PORTA GRAN”
I, ara, com és clar que Kiko és un ‘milionari’ del futbol, què farà?
Jo sóc un apassionat del futbol i el viu molt, per això, crec, puc estar molts anys més entre Tercera i Quarta Catalana. Físicament em cuido molt i, a nivell personal, he estat pare i m’agradaria molt passar vivències amb el nen.
Enguany s’ha creat la Superlliga, ara Lliga Elit, un altre problema més per a pujar de categoria
Sí, Costarà més arribar al futbol professional i la Primera Catalana s’afebleix molt i obligarà a equips de molts pobles a desplaçar-se a Barcelona, per exemple. Com estava, ja estava bé, la Primera Catalana estava molt bé mentre que ara augmenten els desplaçaments. Ells sabran..
El vídeo que li van gravar com a comiat va ser sensacional, especialment quan parla de valors.
Jugar al futbol és un gran sacrifici i t’ensenya molts valors. Ara tinc 35 anys i he complert sempre pel que ara vull gaudir.
“LA PRIMERA CATALANA JA ESTAVA BÉ COM ESTABA”
Puja a Tercera amb el record etern d’aquell Mollerussa de Segona (1988)
Enguany he tingut poc protagonisme a l’hora de jugar encara que m’he sentit molt important ja sigui per la figura de ser capità. Jo sabia que era el meu últim any i me’n vaig per la porta gran perquè, a més, el Mollerussa està ara en la categoria que li toca. Feia 30 anys que no estàvem en Tercera i me’n vaig super orgullós.
I, ara, a Bellvís a gaudir!
Sí, a lluitar per poder jugar encara que sigui en Tercera Catalana però amb moltíssima il·lusió