Hi ha causes que avancen i n’hi ha d’altres que, quan són massa explosives, sembla que quedin condemnades a viure en trànsit perpetu -parlem de la FCF, gràcies-. Doncs, sí, d’un jutjat a un altre, d’una interlocutòria a una altra, d’una inhibició a una qüestió de competencia, però res encara
J.S.V.
redaccio@futbolcatalunya.com
La macrocausa sobre les presumptes irregularitats electorals a la Federació Catalana de Futbol (FCF) fa massa temps que ofereix una imatge d’un procediment d’una gravetat extraordinària que ningú no acaba d’assumir del tot.
I això, vist el que diu negre sobre blanc la jutgessa instructora de Sabadell, és senzillament escandalós.
L’AUTO DEL JUTJAT PARLA D'”INDICIS” DE FALSEDAT
Perquè aquí no estem parlant d’un error formal menor ni d’una picabaralla processal sense substància. L’auto del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, d’1 d’octubre de 2025, descriu “seriosos indicis” de delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic. Tots ells connectats entre si i presumptament executats per persones prèviament concertades.
Segons la resolució, la part clau de la falsificació s’hauria produït a la seu de la FCF, al carrer Sicília de Barcelona, en els dies previs a les eleccions del 13 de febrer de 2023. Com? mitjançant certificats o actes en què s’haurien falsificat signatures de presidents i secretaris de clubs per després elevar-los a escriptura pública davant notari a Sabadell.
NEGATIVES POLICIALMENT I JUDICIALMENT
I la jutgessa no es queda en la nebulosa. Assenyala que aquests documents servien per facultar el representant de la candidatura de Joan Soteras Vigo amb poders amplíssims davant notari, amb la finalitat d’aconseguir més vots de clubs irregulars que el seu rival (aquells que no tenen el president correctament inscrit al Registre d’entitats esportives).
Mentre, nombrosos perjudicats han negat policialment i judicialment haver signat cap document al seu favor.
MOLT MÉS ENCARA
La interlocutòria atribueix als principals investigats, Joan Soteras Vigo i Víctor Güell Serra, l’encàrrec d’aquestes actes o certificats presumptament falsificats, i afegeix que s’haurien fet amb el consentiment i coneixement d’un altre dels investigats, José M Calle.
També sosté que, per a l’elaboració d’aquests documents, es van extreure dades oficials de la base de dades de la pròpia FCF per part dels investigats i sota la supervisió i direcció de Calle, que seria qui donava les ordres i instruccions oportunes.
I, PER SI FALTÉS ALGUNA COSA,… BONUS
El capítol d’administració deslleial encara ho és més. L’auto parla d’un presumpte ús inadequat de recursos federatius en favor de la candidatura de Soteras: ús indegut de targetes de dèbit de la FCF per a despeses personals; cobertura de despeses de disseny i elaboració de la campanya electoral; pagament d’actes notarials,
Fins i tot, compensacions econòmiques en forma de ‘bonus’ o increments salarials acordats des de la mateixa Federació d’entre 3.000 i 10.500 euros a membres de l’equip de Soteras, entre els quals la jutgessa cita José Miguel Calle, Alberto Prieto, Sergio Garrido, Jesús Manchado i Alejandro Guerrero. La resolució afegeix, a més, indicis que la campanya electoral de febrer de 2023 es va costejar o sufragar amb recursos federatius i no personals del candidat o del seu equip.
NO ACABA AQUÍ EL BENEFICI
La magistrada descriu també l’ús de correus personals i corporatius. A més d’equips informàtics de sobretaula, portàtils, tauletes, telèfons mòbils, serveis de missatgeria instantània, la intranet corporativa i arxius intercanviats al servidor i al “drive” de la Federació durant tot el procés electoral, sempre presumptament al servei de l’estratègia per beneficiar el candidat Joan Soteras.
DE JUTJAT A JUTJAT I D’EXCUSA EN EXCUSA
La pròpia interlocutòria explica que el jutjat de Sabadell ja es va inhibir a favor del Jutjat d’Instrucció número 11 de Barcelona, després que el ministeri fiscal considerés que hi havia delictes de falsedat en document privat, administració deslleial i falsedat en document públic presumptament comesos, almenys en part, a la seu de la FCF de Barcelona.
Però el jutjat barceloní va rebutjar la inhibició el 29 de juliol de 2025. I davant d’aquesta negativa, la jutgessa de Sabadell va acabar plantejant qüestió de competència negativa davant l’Audiència Provincial de Barcelona el mateix 1 d’octubre de 2025.
MENTRESTANT, EL TEMPS PASSA
És a dir: Sabadell diu que la causa, per connexitat i per lloc de comissió d’una part substancial dels fets, ha d’anar a Barcelona. Barcelona diu que no. I la pilota puja a l’Audiència Provincial. I aquí és on la situació deixa de ser només complexa i comença a semblar inacceptable.
Perquè una cosa és que una causa sigui tècnicament difícil. I una altra de molt diferent és que, davant d’uns fets que la instructora descriu amb aquest nivell de concreció, el sistema judicial projecti la imatge d’anar-se passant el cas com si fos una patata calenta.
En qualsevol altre entorn, una resolució judicial que parla de signatures presumptament falsificades per alterar la representació notarial del vot, de recursos federatius desviats a una campanya electoral i de primes o beneficis per a l’equip del candidat hauria provocat una reacció institucional de màxima urgència.
Així és com una causa gravíssima corre el risc de convertir-se, no en un exemple de depuració de responsabilitats, sinó en un monument a la lentitud. I el pitjor és que, a aquestes alçades, ja no sorprèn.