La UE Cornellà jugarà contra l’Internacional de Madrid les semifinals de la Copa Federació com a penúltim obstacle per a disputar una final d’una competició on l’últim campió català va ser el Sant Andreu
La barrera de semifinals és un detall a tenir molt en compte en aquesta Copa RFEF, ja que, mentre els equips catalans participants des de la seva estrena en 1994 sempre van jugar la final fins a 2016, aquesta ha estat la barrera per a Badalona i Vilafranca en les últimes edicions amb representants de Catalunya (2017 i 2018).
Ara li tocarà superar aquest inconvenient al Cornellà de Xavi Calm enfront de l‘Internacional de Madrid, un equip recentment aterrat en la Segona B (Grup I) aquesta actual temporada.
El xoc d’anada es disputarà el proper 28 de Febrer en el Municipal Angel Nieto de Boadilla del Monte (van començar en Moraleja de Enmedio) mentre la tornada serà en el Municipal dels verds el 7 de Març.
Modest i peculiar
L’Inter de Madrid és un club peculiar i modest que actualment ocupa la 13a plaça del Grup I amb 30 punts sumats en els 24 partits disputats, amb 7 triomfs, 9 empats i 8 derrotes i amb 31 gols a favor (setè màxim golejador del seu grup) per 35 en contra (tercer màxim golejat). Està dirigit per Marcos Jiménez, exseleccionador de Madrid i extècnic del Trival Valderas i presidit pel britànic Stephen Newman des de la seva fundació en el 2002.
QUATRE DADES SOBRE EL INTER
Per: ESTHER JUARANZ (elgoldemadriz.com)
El Internacional de Madrid subió con Fran Garrido en el banquillo, pero no le renovaron y ficharon a Marcos Jiménez, que fue seleccionador madrileño el año pasado y que antes estuvo una década en el Trival, al que subió desde Primera regional a Segunda B
Apenas se quedaron seis jugadores del año pasado: Miguel Ángel, Moyano, Robles, Herrero, Tello y Pina. Esta temporada sus máximos goleadores, con cinco, son Rubén Ramos, que en enero se fue al Castellón, y Alfonso, cedido por el Albacete y que está lesionado de menisco desde finales de enero. También ha dejado el equipo Álvaro Muñiz, un fijo en el centro del campo
En enero ha renovado la plantilla fichando a Aitor Monroy, Jacobo Alcalde, Alberto Rubio, Filipe y Fran Cortés, que ha marcado en uno de sus dos partidos
Alterna los porteros (Miguel Ángel y André), línea de cuatro atrás, tres en el medio, dos muy abiertos y un delantero, que suele ser Rufo (el calvo de la foto), que salió del Inter en 2012 para jugar en Filipinas y Tailandia. Volvió a España la pasada temporada al Sanluqueño y este año ha vuelto al Inter
En esta Copa RFEF han superado este 2018-2019 a rivales como Conquense, Bergantiños, Tenerife B y Alcobendas.
Quatre campions catalans
Amb 7 finalistes catalans dels quals 4 van ser campions (Sabadell 2000, Badalona 2004, Mataró 2005 i Sant Andreu 2013), la Copa RFEF arriba a la seva fase final amb unes semifinals en les quals Inter Madrid-Cornellà i Mirandés- Socuéllamos buscaran la seva classificació per a una final que es traduirà en bons ingressos econòmics per a un equip que ha de lluitar contra rivals i circumstàncies importants com a quilòmetres i cansament per a la seva consecució.
Al principi de la seva creació pocs equips desitjaven participar encara que a poc a poc s’han animat. És més, quant als equips catalans es refereix, va costar la seva implicació. En les primeres sis edicions van caure Terrassa (en dues ocasions), Espanyol B, Gavà i Terrassa en la primera ronda mentre el Balaguer va jugar (i va perdre) la final de 1995 contra Las Palmas B.
No seria fins al 2000 quan el Sabadell s’enduria el primer títol de campió en superar a l’Elx en final a doble partit; dos anys després va caure el Gavà davant el Celta i van aixecar el trofeu Badalona (2004) i Mataró (2005).
No seria fins al 2013 quan Catalunya tornaria a trobar-se amb el major premi (Sant Andreu 2013) després de caure el Reus (2008) enfront de l’Orense, Sabadell, el mateix equip quadribarrat, Gramenet i Sabadell en quarts i vuitens. Aquest títol sumat davant La Hoya Lorca pels del Narcís Sala va ser l’últim episodi positiu del futbol català perquè els tres anys següents han acabat en setzens de final.
Últims dos semifinalistes
2016 i 2017 han deixat el llistó dels equips catalans en semifinals. Ho van fer Badalona i Vilafranca davant de Fuenlabrada i Ontinyent, respectivament. Aquí es va trencar la gran ratxa catalana que assegurava la presència en la final si s’arribava a semifinals. Aquest ha de ser ara el repte per a la UE Cornellà; superar a l’Inter de Madrid en semifinals i esperar una gran final com a complement a una gran temporada en la Lliga regular.