Ens acostem als dos mesos d’aturada de la competició a Segona B i els equips entrenen a casa. Marcel Lizano, preparador físic del Badalona, ens explica la rutina i particularitats d’una situació tan excepcional
JORDI MESTRES @jordimestres7
La última jornada de Segona B es va disputar el diumenge 8 de Març. Des d’aleshores han passat gairebé dos mesos sense competició i els equips de la categoria han hagut de reinventar-se. La clau ha estat adaptar-se a la casuística de no poder sortir de casa ni entrenar de forma conjunta. Les noves tecnologies han permès la comunicació intergrupal, però tots els equips han tingut dos handicaps ben clars. El primer, la falta de material al no tractar-se d’una categoria professional. El segon, l’espai i el fet de fer-ho individualment. No és el mateix entrenar a casa que fer-ho al camp. Ens ho explica detalladament Marcel Lizano, preparador físic del Badalona.
Com s’entrena en confinament?
Les primeres setmanes vam buscar un entrenament d’activació metabòlica. No sabíem el temps que estaríem parats ni el que duraria la situació. Ens interessava minimitzar al màxim les pèrdues que es podien donar. Sense oblidar el tema de la força, això sí.
Quan hem vist que el procés s’ha allargat hem reduït els entrenaments metabòlics i hem mantingut els de força. Hi hem afegit d’altres preventius i hem intentat relacionar les tres per a que hi hagi varietat als entrenaments i no es facin monòtons pels nostres jugadors.
Com estan els jugadors?
És difícil respondre aquesta pregunta. Cada organisme i cada persona és diferent. La realitat que viu cadascú no és la mateixa. No s’ha de tenir en compte només l’entrenament. S’ha d’analitzar la situació i nosaltres la intentem controlar. Els jugadors diàriament em passen una percepció de fatiga dins d’una escala que tenim marcada.
Després també com han dormit. Un mal descans pot indicar que estem sobreentrenant els jugadors. La última variable que controlem és la percepció de fatiga del propi entrenament. Això ens permet fer-nos una idea per veure com estan els jugadors.
Quines diferències hi ha entre entrenar a casa individualment i fer-ho conjuntament en un camp de futbol?
La diferència principal és la pilota. A casa fem un treball estructural i de base per activar el metabolisme i el nivell cardiovascular. És impossible entrenar a casa com fer-ho al camp. El que determina el nostre esport és pilota, rivals, companys, camp. De tot això no en tenim pràcticament cap. La relació entre una cosa i l’altra és inviable a casa. No té res a veure la fatiga d’un entrenament al camp en aquestes variables que entrenar a casa.
Un resum, doncs?
La diferència principal és la especifitat que té el nostre esport. No la podem portar a casa. No tenim situacions com el xut, el xoc amb un rival, la pilota… Per molt que ho puguem simular a nivell muscular a casa mai serà el mateix. No és el mateix xutar a casa que al minut 90 després d’un sprint de 20 metres. De fet, l’entrenament al camp tampoc apropa les situacions de partit. Doncs a casa encara és més difícil acostar-se a estímuls competitius.
Quan temps hauria d’estar l’equip per tornar a competir en condicions a hores d’ara?
És complicat donar un temps exacte. Si em demanes un número aproximat diria quatre setmanes. Una pretemporada sempre té una primera part general i després ja vas a allò específic. La part general és la que estem fent ara a casa, però com deia és impossible reproduir tots els factors d’un partit d’un diumenge. És complicat començar al 100%, ja que portem set o vuit setmanes que no estressem el cos. Necessitaríem un període d’adaptació per a que els moviments acabin sent més explosius i competitius.
Com han variat l’entrenament?
Més que innovar diria que ens hem adaptat a la realitat de cadascú. Alguns jugadors tenen una el·líptica i material de gimnàs a casa i altres amb una realitat diferent no. La innovació nostra, dels preparadors físics de Segona B, és la mancança d’accés al material. Ens hem hagut de reinventar per exemple amb garrafes d’aigua. Hem intentat algun dia a la setmana fer una competició entre ells per parelles o grups a veure qui acabava abans l’entrenament. Volem mantenir el nivell competitiu, que és el que el jugador professional troba a faltar. No podem dona’ls-hi un diumenge, però sí que recordin estímuls d’aquella sensació.